El connectivisme.

Des de l'assignatura UDTIC portem dies treballant l'aprenentatge a través de la xarxa. Vam dur a terme l'elaboració d'un PLE i ens hem endinsat a nous programes i eines que ens serveixen per ampliar el nostre entorn d'aprenentatge.

Vam elaborar un llistat de recursos que ens podrien ser útils per a la construcció del nostre propi PLE i alguns d'ells els hem començat a posar en pràctica des de l'assignatura.

Aquesta pràctica ens ha portat a introduir el concepte de connectivisme a l'aula a través del visionat de dos vídeos molt interessants: el primer The Networked Student, que relata la història d'un estudiant en relació amb el seu autoaprenentatge, l'establiment de xarxes socials i l'elaboració del seu PLE i, seguidament El conectivismo como teoria de aprendizage emergente, de Diego E. Leal Fonseca.

Aquest últim document ens dóna una visió generalitzada de les diverses teories sobre l'aprenentatge que han anat sorgint al llarg del temps, des de finals del s. XIX fins l'actualitat, on topem amb la idea del connectivisme.

L'autor del vídeo esmenta que el fet que apareguin certes idees en certs moments històrics no és cap casualitat sinó que apareixen perquè van lligades a uns fets que sorgeixen a la societat; l'aparició dels primers ordinadors (1940) i l'aparició o, més ben dit, l'ús massiu d'internet (1990) són dos dels esdeveniments que han marcat aquestes teories.

El connectivisme, teoria introduïda per G. Siemens i S. Downes, postula que el fet de formar part d'una xarxa social àmplia ens porta cap a l'aprenentatge. En altres paraules, el connectivisme es basa en la idea que aprendre és crear xarxes i navegar per elles, utilitzar-les i treure'n profit ja que, si no estem connectats a cap, perdem moltíssimes possibilitats d'aprenentatge i no formem part d'aquest efecte xarxa.

Aquestes connexions s'elaboren a partir de recursos i eines com els que parlàvem abans que permeten establir unes relacions i vincles que és el que realment té rellevància: la connexió entre diversos elements que em permeten fer pública una informació a la xarxa oferint-la a que tothom la pugui utilitzar i poder rebre de les persones que hi participen.

El rol de l'alumne que participa en aquest procés doncs és:

• Formar part d'un ambient real d'aprenentatge.
• Observar i realitzar pràctiques amb èxit.
• Involucrar-se i reflexionar sobre la pràctica.
• Auto regular-se.

Així doncs, cada individu pot pot trobar en la xarxa un mètode d'autoaprenentatge i recursos personals per seguir adquirint informació. El gran dubte llavors, es planteja quan, des de la universitat t'ensenyen les eines i et fan participar en un entorn social en xarxa perquè si tots som capaços d'elaborar el nostre propi aprenentatge, quin rol té el professor?

Tant en un vídeo com a l'altre parla del rol que ha d'assolir aquesta persona davant d'un procés d'aprenentatge d'aquestes característiques:

• El mestre ha d'estar involucrat en una comunitat.
• Ensenya a construir la xarxa i a aprofitar les oportunitats d'aprenentatge.
• Actua com a guia; ensenya a comunicar-se adeqüadament, a demanar ajuda a experts i a filtrar la informació o vetar un recurs.
• S'alegra quan veu que els seus alumnes aconsegueixen el que s'han proposat.

En definitiva, és una persona que recolza als seus estudiants, els ajuda a organitzar tota la informació i a crear una xarxa que més endavant puguin seguir i vulguin seguir utilitzant per aprendre.

El visionat d'aquest documents ha estat força interessant ja que la meva perspectiva sobre les xarxes socials i d'aprenentatge s'havia quedat força enrera. És una manera d'entendre i descobrir nous conceptes que s'adapten i encaixen amb les característiques de la societat actual. No podem treballar com sempre s'havia treballat si les coses ja no són com èren.

Hem d'aprendre a adaptar-nos als canvis i saber treure'n profit perquè és la manera més eficaç d'aprendre i evolucionar.

Penso que com a futurs mestres hem d'entendre aquest nou concepte com una nova via que ens durà cap a nous recursos, eines i aplicacions fins ara desconeguts per nosaltres i que ens seran molt més útils a l'aula que no pas un llibre de text.

Ús del JClic i carpeta web

Des del bloc 2 de l'assignatura es treballa l'ús de la tecnologia com a eina didàctica.

Hem respassat les metàfores de l'ordinador ja treballades a primer des de l'assignatura de "Gestió de la informació i les TIC":

- L'ordinador com a tutor (JClic)

- L'ordinador com a eina (ArtRage, paint)

- L'ordinador com a alumne (WinLogo)

- L'ordinador com a simulador (Crayon Physics, Sims, Age of Empires).

El mestre ens presenta una eina per treballar a l’escola amb les noves tecnologies: el JClic.
Utilitzant aquesta eina es treballa l’ordinador com a tutor ja que pot ser una eina d’autoaprenentatge.
Ens centrarem en el JClic Author, que és el que ens permet crear activitats per dur-les a terme des de la xarxa.

Buscant a la pàgina del JClic trobem que té un cercador que ens permet buscar les activitats que més ens convinguin segons les característiques del que busquem si és que no volem elaborar unes activitats especials nosaltres mateixos i preferim utilitzar-ne de ja predeterminades.

Per crear una activitat seguirem aquests passos:
- obrir jclik author
- anar a fitxer → nou projecte
- un cop li hem posat un nom, anem a activitats i creem el tipus d’activitat que ens convingui. Li posem un nom, una descripció i, seguidament anem a la pestanya contigua que ens permet seguir en l’elaboració de l’activitat. A l’apartat PLAFÓ és on definirem realment l’activitat. És important situar els resultats amb la qüestió correcte ja que el mateix programa els desordena aleatòriament.

Un projecte és un conjunt d’activitats, per tant cada projecte serà un paquet d’activitats.

El professor ens ha creat una carpeta web a tots nosaltres gràcies a la qual podem publicar aquest tipus d'eines online.

Seguidament hem de crear-lo com a pàgina web i, el mateix programa, per defecte, ens el guarda amb el nom d'index.
És molt important no canviar el nom que se li assigna a l'arxiu per defecte ja que no se'ns obrirà online cap més arxiu que no sigui el que duu aquest nom.
Llavors, clicant directament a aquest enllaç, que és el de la meva carpeta web podeu accedir a l'activitat que hem creat avui de prova.

Recurs didàctic.

L'altre dia parlàvem que ens agradaria treballar les TIC com a recurs didàctic per poder utilitzar-les a l'escola.

En el meu cas m'interessa molt trobar eines i recursos útils ja que estic treballant en una escola fent l'estraescolar d'anglès amb nens i nenes d'educació infantil. A l'escola diposen de pissarres digitals a cada aula i enso que és el recurs perfecte per a fer les classes més dinàmiques i que els infants puguin tenir-hi més participació.

Buscant i mirant pàgines buscant-ne alguna que m'ajudés a trobar contes i activitats en anglès per a nens i nenes d'educació infantil i n'he trobat una que penso que està força completa i on s'hi poden trobar bastants recursos.

Us adjunto l'enllaç, espero que us sigui útil.

ANGLÈS 365

La veritat és que l'he utilitzat i els infants han mostrat interès i participació en les activitats. Els ha fascinat poder utilitzar la PDI no tan sols per veure videos sinó com a eina on poder "jugar" i ser partíceps del seu aprenentatge.

En ser tant petits necessiten molts estímuls que els mantinguin atents al que treballem i és per això que un recurs d'aquestes característiques és una eina ideal. No cal tampoc utilitzar-lo cada dia ja que perdria l'interès però de tant en tant és atractiu i motivador per a ells.

El meu PLE

Com ja he dit abans, una de les primeres sessions de l'assignatura la vam dedicar a escoltar una conferència del sr. Jordi Adell, on parlava del concepte dels PLE.

Un PLE és un Entorn Personal d'Aprenentatge (Personal Learning Enviroment és la sevacorrespondència en anglès) i es defineix com un concepte i una manera d’aprendre mitjançant Internet. Com el conjunt d’eines, fonts d’informació, connexions i activitats que cada persona utilitza per a aprendre.

Cada persona pot construir el seu propoi PLE ja que es tracta d'un conjunt d'eines personals les quals tu mateix pots escollir segons els teus interessos o segons les que s'adiguin més a les teves necessitats i característiques i a les característiques del que busques a la xarxa.

Així doncs, observem que el PLE és una nova manera d'entendre les noves tecnologies i de donar-los un ús molt mes extens que aporta molts avantatges.

Moltes vegades, però, associem l’entorn d’aprenentatge a l’escola, la universitat, l’institut... Descobrim que també aprenem segons els nostres interessos ja que no deixen de ser uns temes concrets i, per tant, també mereixen una referència dins el nostre PLE.
Tot i que ho considerem d’una categoria diferent de l’aprenentatge acadèmic, els nostres interessos també van relacionats amb l’obtenció de recursos que podem relacionar moltes vegades amb el que treballem als centres d’estudis.

Alguns, per exemple, prefereixen buscar informació al Youtube que no pas al Google ja que una explicació gràfica pot resultar més útil que no pas les pàgines de Google.

Des de l'assignatura hem elaborat cadascú un mapa conceptual amb el seu PLE per entendre millor el concepte i poder fer una posada en comú per veure quines són les semblances i diferències entre nosaltres i si algunes de les eines dels companys ens serien útils a la resta també.

Aquest és el meu PLE:

En la conferència de Jordi Adell anteriorment citada es proposaven 6 consells útils per a moure's per la xarxa i utilitzar els recursos de manera efectiva:

1. Fes-te conta de twitter i segueix a persones interessants.
2. Subscriu-te via RSS a blogs d'amics o persones que també t'interessin.
3. Comença a escriure el teu propi blog, per exemple explicant què fan els docents a les seves classes ja que disposar d'aquesta informació a la xarxa aporta un increible valor d'aprenentatge per a aquells que et visitin.
4. Etiqueta i comparteix els teus preferits, utilitzant "Delicious" per exemple, un sistema de marcadors socials accesibles des de tot arreu i que permet compartir-los.
5. Participa en una comunitat “Ning” interessant. Una comunitat "Ning" és un sistema de creació de xarxes socials en la que pots participar lluirement segons els teus interessos.
6. Agrega un "lifestreaming" i comparteix-lo ja que et permet fer un seguiment del que ha fet una persona els últims dies a la xarxa. Subscriu-te a "lifestreamings" d'altres persones. Una eina de "lifestreaming" és, per exemple, el "friendfeed".

A part d'aquest consells més tècnics que no pas actitudinals, a la conferència també proposen que si has d'estar en actiu a la xarxa utilitzis el mateix nom d'usuari a tot arreu on participis, que les teves aportacions a la xarxa siguin equitatives amb tot allò que en pots extreure i que mostris una actitud oberta i desinteressada intentant ser un bon ciutadà de la xarxa.

Despres de veure la conferència, a l'aula hem decidit treballar un blog individual com a portafoli on cadascú farà un seguiment de l'assignatura. Així servirà com a eina d'avaluació individual.

Personalment penso que és complicat fer el seguiment d'un blog si no hi trobes cap motivació o si no aconsegueixes interactuar amb altres membres de la xarxa. Esperem que aixo no passi amb el meu i que entre els companys de classe puguem establir una xarxa útil de recursos.

Més endavant a classe vam fer una llista compartida sobre

“Eines i recursos interessants per a la construcció de l’entorn personal d’aprenentatge.”

• Twitter: Descripció; enllaç al recurs

• Blog: serveix per publicar les pròpies experiències i per compartir recursos, per exemple, en el camp docents → Blogger/Wordpress.

• Google maps: una eina realment útil per a curiosos de la georgafia

• Gmail: és el servei de correu electrònic de google.

• Youtube: serveix per compartir vídeos online.

• Pàgines webs de diaris

• Google reader: permet organitzar i poder accedir d’una manera ràpida a les notícies que sigueixis com per exemple blogs, diaris...

• Facebook

• Webquest :és una eina educativa permet una investigació guiada amb els recursos majoritàris d’internet.

• Slideshare

• Delicious : gestionar pàgines preferides compartides per nosaltres i poder compartir-les amb altres persones.

• Blink: campus virtual de Blanquerna.

• Linkedin: xarxa social amb orientació professional.

• Flickr:

• Fotolog:

• Soooshial:

• Dropbox:

• Skype: aquesta és una eina de comunicació força coneguda que funciona mitjançant videotrucada.

• Jimdo: és un editor de pàgines web molt manejable i interessant. La llicència gratuïta permet utilitzar fins a 500 Mb. (enllaç)

Totes aquestes eines ens permeten utilitzar les tecnologies com a recursos personals, però cal que aprenguem a utilitzar les tecnologies també com a eina didàctica per aplicar a les escoles.

La tornada.

Bé, fa gairebé dos anys que el blog ha estat aturat.

Aquest any, des de l'assignatura optativa UDTIC el tornem a activar per poder posar en pràctica el que treballarem des de l'assignatura.

Tot i que acabem de començar el curs ja hem treballat bastantes coses com per exemple què són els PLE, les aplicacions que poden tenir les TIC a l'aula i fins i tot una petita classe d'iniciació al Twitter.

Esperem que puguem aprendre moltes més coses des d'aquesta assignatura i així ser competents en relació a la utilització didàctica de les TIC a l'aula.

Sintetitzem!

El motiu d'aquesta entrada és seguir la temàtica de l'entrada anterior i seguir sintetitzant algunes de les assignatures treballades aquest quadrimestre. En aquest cas comentaré el que hem treballat des de Gestió de la informació i les TIC.

Durant les primeres sessions vem comentar els diversos navegadors com són l'Internet Explorer, el Mozilla Firefox, el Google Crome i les seves diverses aplicacions i eines. Seguidament vem parlar de l'ús dels Blogs, que ens va servir com a introducció i guia per a l'elaboració del nostre propi blog. Vem comentar els conceptes de Blogosfera, que és el conjunt de diversos blogs i les relacions que tenen entre ells, i el de BlogRoll que podriem dir que és la llista de Blogs dels quals n'ets seguidor.

Dins d'aquesta assignatura també vem comentar el Blink que és el campus virtual de la nostra universitat i tot el que podiem trobar-hi.

Més endavant, en Jorge ens va ensenyar l'aplicació Google Docs. Aquesta ha estat una eina molt útil per a tots nosaltres ja que l'hem posat en pràctica en molts dels treballs realitzats ja que permet crear nous documents de text, presentacions de Power Point, fulls de càlcul, formularis i nous directoris per poder organitzar els nostres documents. Com deia és una eina molt útil perquè també permet compartir aquests documents amb els companys i/o publicar-los com a pàgina web.

Després de conèixer aquestes aplicacions vem estar treballant amb una sèrie de programes com per exemple:

el CmapTools: que és un programa per crear mapes conceptuals i que permet publicar-los com a pàgina web o guardar-los com a imatge.

el Gimp: que permet retocar imatges i treballar amb el sistema de capes.

l'Audacity: amb el qual podem gravar veu i retocar arxius de so amb mp3.

el Movie Maker: que permet crear seqüències de vídeo mitjançant fotos, s'hi poden afegir cançons i altres aplicacions.

Hem conegut també l'Eduwiki, diversos programes de la xarxa com són el Doodle, el Softcatalà, etc.. i programes que podem relacionar amb les diverses metàfores de l'ordinador com a tutor (JClic), ordinador com a eina (ArtRage), l'ordinador com a alumne (WinLogo) i l'ordinador com a simulador (Crayon Physics).

A més a més de conèixer aquests programes i aplicacions, des de l'assignatura de Gestió de la informació i les TIC també hem parlat de conceptes importants com són el Programari lliure, el concepte de Web 2.0 i les competències específiques dels mestres en relació a les noves tecnologies, entre d'altres.

Aquesta és una entrada resum amb diversos enllaços als programes i aplicacions esmentats, però si voleu veure l'informació ampliada, en aquest mateix blog trobareu diverses entrades relacionades amb el que acabo de comentar; visiteu l'etiqueta de gestió.

Sintetitzem!

Ja a aquestes alçades i després d'un primer quadrimeste ple de novetats crec que ha arribat el moment de fer una petita síntesi de tot el que hem comentat a classe.

Per què? Doncs perquè trobo que és important organitzar una mica tota la informació que tenim, i què millor per fer-ho que sintetitzar-la i destacar-ne allò que és mes important.

Primer de tot, doncs, parlaré de l'assignatura de COED.

Al llarg d'aquest quadrimestre hem tractat diversos temes relacionats amb la comunicació oral, escrita i digital.

Vem llegir un text de J.Tuson titulat "El lenguaje y las lenguas" que defineix el llenguatge a partir d'una sèrie d'idees i relacions basades en les funcions d'aquest i conclou que el llenguatge ens serveix més que per comunicar-nos, ens serveix per expressar-nos i per parlar de qualsevol cosa abstracta. També diu que el llenguatge és la base de la nostra memòria i del nostre pensament, per tant és la causa dels nostres diàlegs interiors i de la lliure expressió.

Aquest text ens va servir per endinsar-nos una mica el que seria l'assignatura.

Seguidament la Imma ens va comentar quines eren les quatre habilitats lingüístiques que havia de dominar un usuari per comunicar-se eficaçment tant si actuava com a emissor o com a receptor.

L'emissor utilitza l'escriptura, que és el procés mitjançant el qual es produeix un text significatiu, i la parla, a través de la qual expressem el nostre pensament mitjançant el llenguatge articulat de forma coherent, clara, correcta i adequada a la situació comunicativa.

El receptor, en canvi, utilitza la lectura, que és el procés a través del qual es comprèn un text escrit, i l'escolta, que consisteix en comprendre un missatge a través d'un procés cognitiu de construcció del significat i interpretació d'un discurs oral.

També hem treballat amb diversos fragments de llibres que tracten sobre aquestes habilitats. El fragment sobre el qual vaig treballar jo va ser "Escoltar i sentir" del llibre "L'art de saber escoltar" que ens explica les diferències entre el fet d'escoltar i el de sentir.

Seguint amb les lectures, vem llegir un fragment del llibre "Descriure escriure" de D. Cassany en el qual vem observar i treballar les diferències entre el codi oral i el codi escrit, tant contextuals com textuals, i en diverses situacions generals.*

Hem treballat la descripció fent diverses pràctiques per poder veure les diverses maneres de descriure i conèixer tots els àmbits en els que s'utilitza. També vem descriure nosaltres a l'exposició Qui ets, tu?.

A més a més, hem dut a terme la lectura del llibre "Com parlar bé en públic", a través de la qual vem conèixer nous conceptes i trucs per perdre la vergonya i per elaborar un bon discurs.

Hem parlat també sobre les característiques o propietats d'un discurs i vem donar una pinzellada al llenguatge audiovisual, amb els seus avantatges i inconvenients.

També hem dut a terme les recitacions, els debats i les exposicions orals, que han estat la posada en escena de tots o gairebé tots els conceptes que havíem comentat anteriorment a l'aula.

Això doncs, és un recull de gairebé tot el que hem treballat a l'assignatura de Comunicació oral, escrita i digital i del que ara n'hem de fer un bon ús i no deixar-ho enrera.

*Si voleu conèixer quines són aquestes diferències i com les vem treballar recomano que visiteu el blog de la meva companya Elisabeth Torras, on ho trobareu molt ben explicat.

Exposicions de Territori.

Avui hem finalitzat les exposicions de territori.

La pràctica consistia en escollir un tema que tingués relació amb el territori, des d'una explicació de la teva ciutat, fins a l'apropament a un centre social. La finalitat de l'activitat no era el tema escollit en sí, sinó que el que interessava i els objectius proposats eren la contextualització de la informació, el fet de saber escollir què era el més important i destacable i saber-ho estructurar de manera que l'exposició no durés més de 6 minuts (amb un minut més de marge).

Hi ha hagut exposicions de tot tipus, els meus companys han parlat de festes populars, ens han acostat al seu poble o ciutat i ens han explicat diverses situacions socials, entre d'altres.

Els que fèiem d'oients durant les exposicions teniem una graella per anar destacant els aspectes positius i negatius de cada exposició i finalment posar-hi la nota que crèiem més adient.

La nostra exposició duia per títol "Sabadell: Abans i ara", i es tractava d'una presentació de la nostra ciutat.

Com podeu observar vem crear una presentació de Power Point per acompanyar la nostra exposició, però vem intentar no posar-hi gairebé text ja que entre els nervis i la inseguretat sempre tendeixes a llegir les diapositives i sabem que aquestes eines només han de servir de suport. Així doncs vem buscar tot d'imatges de la ciutat i un cop destriades i col·locades a la presentació vem posar el poc text que necessitàvem.

Penso que va ser una presentació bastant dinàmica i entretinguda, el públic mostrava interès durant i després de la presentació, ja que alguns companys ens van dir que vindrien a fer-nos una visita a Sabadell, si nosaltres fèiem de guies turístiques, evidentment.

Penso que vem saber controlar els nervis, parlavem amb un to de veu adequat i gesticulavem amb naturalitat. Ens vem excedir una mica del temps perquè com a sorpresa final duiem un poema de Pere Quart anomenat "Els Sabadellencs parlen", i diu així:

ELS SABADELLENCS PARLEN

- Què dius?

- Que a Sabadell

ens ha caigut la grossa!
- Manoi quin desgavell!

- Redéu, quina destrossa!

- Porquets farcits, capons!

- Xampany francès a tines!

- "Mercedes" i "Taurons"!

- I orgies clandestines!

- Cinc-cents agraciats!

L'òspica, quina xamba!

- Tenim cops amagats!

- Farem una altra Rambla!

- I els de Terrassa, què?

- Perdran fins els principis

i no voldran saber

res d'unir municipis.

També el futbol ha pres

colors amb nova ufana:

el blau: cel del Vallès,

el blanc: rodets de llana.

Però els de Sabadell

mai no hem volgut fer el tifa:

que som de bona pell

amb rifa i sense rifa!

- Primer "centre llaner

de totes les Espanyes"!

És així... què hi vols fer?

La sort tampoc no té,

com el negoci, entranyes!

Joan Oliver, "Pere Quart"

Antologia poètica.

M'agradaria felicitar també a la resta de companys ja que totes les exposicions han estat interessants i entretingudes. Tots tenim coses a millorar, és evident, però crec que tothom s'ha esforçat molt i que, realment, ha valgut la pena aquest esforç.

"Com parlar bé en públic"

Aprofitant que estem just a l'equador de les sessions de debats i recitacions faré una entrada fent referència al llibre que vem llegir des d'aquesta assignatura "Com parlar bé en públic", de Joana Rubió i Francesc Puigpelat.

Aquesta és una lectura que ens dóna una sèrie de recursos als que podem recórrer abans de fer una exposició o discurs, com per exemple trucs per controlar els nervis o per superar la por de quedar-nos en blanc.

Afirma que un discurs ben preparat ens conduirà a tenir més seguretat i confiança i ens explica que a l’hora de preparar-lo no l’hem de memoritzar sinó que el que hem de fer és saber quines són les idees més importants i l’ordre amb el que les exposarem. També comenta que el bon orador ha de saber interpretar les reaccions del públic i ser capaç de modificar el seu discurs segons aquestes.

Comenta que el discurs consta d’una introducció, el desenvolupament de la presentació i les conclusions, però que s’han de tenir en compte els dos moments de màxima atenció del públic i saber distribuir bé la informació ja que són al principi i al final.

També parla sobre la veu, ja que hem de tenir un bon volum de veu i una bona vocalització, el llenguatge oral, el llenguatge corporal, ja que si gesticulem ha de ser natural, de la respiració i del suport de mitjans audiovisuals, dels quals no n’hem d’abusar.

Així doncs, tots podem arribar a ser bons oradors ja que hi ha tècniques, mètodes i gests que ens ho permeten.

Els consells d'aquest llibre, vulguis o no, els estem posant en pràctica a les sessions, tant de debat com de recitacions i és curiós perquè potser no ens n'adonem o no ho hem preparat així, però ho fem.

Programes educatius; diverses concepcions de l'ús de l'ordinador

Aquest dilluns a classe de TIC vem parlar de les diferents concepcions de l'ús de l'ordinador, des de l'ordinador que ensenya al nen fins a l'ordinador com a alumne obeïnt les ordres del nen, passant per l'ordinador com a laboratori i també com a eina de treball.

Per entendre més clarament aquest conceptes i paral·lelismes entre l'educació oral i l'educació via ordinadors hem treballat amb quatre programes amb els quals hem identificat les diferents concepcions anteriorment comentades.

El primer programa amb el que hem treballat s'anomena JClic. Aquest programa és un exemple de web 2.0. Els mestres creen les activitats per als infants i a través d'aquesta pàgina les comparteixen amb tothom qui vulgui utilitzar-les, tant des de l'escola com des de casa ja que és programari lliure i, per tant, el podem instal·lar, visualitzar o descarregar les activitats des de qualsevol lloc amb accés a internet.

Si entrem a l'apartat biblioteca d'activitats i seguidament cerca d'activitats trobarem una primera pantalla que ens dóna informacio sobre qui ha creat la pàgina, l'escola, la llicència d'ús, a qui va destinada l'activitat...

Durant les activitats, si apreten el botonet JClic podem trobar un informe de les activitats. Es podrien enviar tots a una base de dades des d'on el mestre podria observar els resultats de la realització dels exercicis per part del nen.

Aquesta és una pàgina on podem trobar activitats tant adreçades a infantil com a primària.

Nosaltres vem escollir una de les activitats en les que es treballaven els conceptes TEQ --> temps, espai i quantitat.JClic alterna activitats tant d'aprenentatge com d'avaluació/consolidació del que s'ha aprés a les primeres activitats.És molt important el reforç positiu que es va donant al llarg de les activitats i l'acumulació de conceptes practicats anteriorment i sobre el mateix tema.

Com a activitat i per aprendre a fer servir el programa, nosaltres vem elaborar un trencacloques, ja que els mestres són els que preparen les activitats que es pengen al Clic.

També vem treballar amb un altre programa anomenat Crayon Phisics, a través del qual

es desenvolupen habilitats del nen i correspon a l'aplicació de l'ús de l'ordinador com a laboratori.

Es tracta que el nen trobi la manera de fer arribar la pilota a l'estrella a partir de la construcció de bases perquè aquesta no caigui.

És un joc molt interessant i enganxa, fins i tot als més grans.

El següent programa utilitzat fou l'ArtRage, que correspon a l'ús de l'ordinador com a eina de treball i consisteix en estimular la creativitat del nen a través de dibuixar, pintar, etc..

Per últim, el programa WinLogo, que correspon a la concepció de l'ús de l'ordinador com a alumne. Aquest programa fa que el nen treballi estratègies de resolució de problemes amb el sistema d'assaig i error.

Penso que aquest són programes molt interessants i distrets, fins i tot per nosaltres, i que els nens els utilitzen però sense adonar-se'n estan desenvolupant les seves capacitats i habilitats.

El debat.

Ja fa dues setmanes que estem duent a terme les sessions de debats i recitacions els dilluns al matí.

El primer dilluns dia 23.11.2009 ens va tocar presentar el debat sobre L'escolarització obligatòria fins als 18 anys.

El plantejament d'aquesta activitat el va indroduïr la Imma a través d'un video de la final de la IV Lliga de debat universitari de la Xarxa Vives d'Universitats. Un cop vist el vídeo vem comentar els aspectes organitzatius dels debats. Es tractava de fer grups de 8 o 10 persones dividits en dos equips de 4 o 5. A cadascún d'aquests equips hi haurà un capità, que des del principi fins al final de debat coordinarà la planificació del treball, i també hi haurà, com a mínim, tres oradors i dos investigadors que també podràn intervenir i fer preguntes durant el debat.

Constaràn de 4 parts per a cada equip distribuïdes en un temps de 3 minuts per intervenció, és a dir, 12 minuts per equip i 24 minuts en total.

La limitació de temps ens obliga a ser molt estrictes i haver preparat molt els arguments del debat.

Com ja he comentat abans, el tema sobre el qual vem debatre nosaltres va ser L'escolarització obligatòria fins als 18 anys. El meu equip ens posicionàvem en contra i vem dividir els nostres arguments en introducció i primer argument, contraargumentació i segon argument, contraargumentació i tercer argument i finalment les conclusions.

En quant a la posada en escena, vem escollir anar vestides amb texans i samarretes clares sobre les quals ens vem enganxar unes targetetes amb els noms, de color vermell i verd segons defensavem el no o el sí respectivament.

Durant els debats, els que no estem exposant, disposem una pauta per dur a terme individualment una avaluació dels nostres companys. Un cop acabats els debats farem una posada en comú amb els membres del nostre grup i també haurem d'elaborar una autoavaluació. Els aspectes a valorar són discursius, d'oratòria i organitzatius, tenint en compte els elements principals del Manual de Participació. Lliga de debat universitari. Xarxa Vives d'Universitats.

La meva intervenció en el debat consistia en presentar les conclusions. Estava força nerviosa i crec que les vaig presentar molt ràpid però pel que fa a l'estructura trobo que van quedar bastant clares. Vem comentar que l'essencial era plantejar un model de qualitat i no pas de quantitat i no abusar de la obligatorietat ni l'autoritat. També vem destacar que cal tenir en compte que tothom vol treballar però no tothom vol estudiar i la taxa d'atur no variarà sinó que tansols envellirà. Finalment vem parlar de la importància que té que la societat prengui consciència del que és l'educació tant a dins com a fora de l'escola i que tots en som partíceps.

Penso que aquesta és una activitat que ens fa sentir importants ja que tractem temes interessants i mica en mica veiem que sabem què estem dient i som capaços de defensar els nostres arguments. A més a més, posem en pràctica moltes de les coses que vem llegir al llibre "Com parlar bé en públic" potser fins i tot

sense adonar-nos-en. Personalment crec qua ha estat una activitat molt positiva que ens ha acostat una mica a les sensacions que es poden tenir quan un és mestre i ha d'argumentar davant els infants.

ISTE: estandards nacionals de tecnologies d'informació i comunicació (TIC) per a docents

Avui a l'hora de Gestió de la informació i TIC hem estat parlant de les competències específiques del mestre en relació a la tecnologia. L'activitat plantejada consistía en llegir-nos un dels cinc documents que es presenten al blog de l'assignatura en relació amb aquest tema. Un cop llegit, havíem d'escollir una de les competències que creiem tenir o que creiem que hauriem de tenir i fer un comentari al fòrum del Blink. Un cop tots hem fet el nostre comentari hem realitzat una valoració conjunta de cadascún dels articles intervinguts.
L'article que m'havia de llegir jo era el dels estandards nacionals de tecnologies d'informàció i comunicació per a docents de la ISTE.

Entre moltes altres coses, com podem veure en el quart punt de l'entrada a l'EDUTEKA sobre la ISTE, parla de la feina dels docents a l'hora de promoure i exemplificar ciutadania digital i responsabilitat.
Els docents entenen temes i responsabilitats socials, locals i globals, en una cultura digital en evolució; és per això que cal demostrar per part seva comportaments ètics i legals a les seves pràctiques professionals.
Jo he triat un dels punts d'aquest quart apartat que diu així:

• Los docentes promueven, modelan y enseñan el uso seguro, legal y ético de la información digital y de las TIC, incluyendo el respeto por los derechos de autor, la propiedad intelectual y la documentación apropiada de las fuentes de información.

Actualment a internet podem trobar de tot. És important destacar el concepte "de tot" ja que literalment és el que hi trobem.
El docent com a responsable del grup classe ha de filtrar i valorar quina és l'informació més adequada pels seus alumnes i ensenyar i explicar en què consisteixen les noves tecnologies i els avantatges i inconvenients que puguin tenir.
Quan va començar el "boom" de les noves tecnologies jo era molt petita però a la meva escola ja treballavem amb ordinadors. Els mestres ens explicaren en què consistia tota la xarxa i la navegació per internet. En la seva explicació van incloure el que podiem fer i el que no podiem fer, però sobretot ens van advertir del que NO haviem de fer.
Un ordinador pot ser una eina molt útil, però també molt perjudicial si no s'utilitza correctament. És per això que ara, més que mai cal que els docents concienciin als seus alumnes del que es pot trobar per internet, tant la informació fiable (aquella que apareix amb drets d'autor, fonts d'informació adequades i citades, etc..), com la que no ho és i advertir-los que cal anar sempre en compte.
Com més promoguem l'ús de les TIC a les aules els alumnes hi estaran més familiaritzats i la navegació per la xarxa serà, potser, menys perillosa.
Actualment en aquesta assignatura estem treballant amb molts programes i aplicacions a través d'internet i és per això que cal tenir consciència del que podem trobar i de com haurem d'actuar quan ja siguem professionals.

Setmana d'activitats extraordinàries: mNACTEC

El mNACTEC és el Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. Es troba a Terrassa situat al mateix edifici que el Museu tèxtil.

El preu general del museu són 3'5€ però si ets estudiant, soci del Club Super 3, membre d'alguna associació de museus, etc.. tens entrada gratuïta o reduccions de preu.

El museu presenta l'opció de visites guiades, visites teatrals i, evidentment, més avantatges si hi vas en grup que no pas sol.

Un cop vem ser a dins vem anar a visitar el Museu tèxtil. Des del meu punt de vista em va semblar bastant pobre, fosc i sense gaires distraccions per als nens. No hi havia cap activitat d'apretar botons, o de mirar a través d'alguna cosa. El màxim que vem veure va ser que podien agafar carbó per veure quin pesava més segons el tipus i que la màquina de vapor podia entrar en funcionament. Em va semblar veure, també, un grup de nens fent una visita guiada i disfressant-se segons el que els deia l'home, així dinamitzava la visita, però no ens va deixar acompanyar-los i no vem poder acabar de veure què feien exactament. El fet de no haver-hi res marcat, res clar, fa que cadascú pugui interpretar a la seva manera el que veu, això es dóna més al Museu tèxtil ja que al de la ciència està tot demostrat i investigat. Nosaltres, que tenim una idea de com vivien els nostres avis durant el franquisme, llegíem les explicacions de situacions que es vivien a les fàbriques i se'ns posaven els pèls de punta, però els objectes i sobretot els cartells imperatius penjats a les parets parlaven per si sols.

Un cop vem sortir del Museu tèxtil, vem anar al de la Ciència, i això ja va ser una altra cosa.

Gairebé tot el que hi havia exposat era interactiu o els nens podien participar-hi. En aquest moment hi ha tres exposicions rellevants que són l'Enérgeia, El transport i motos Montesa i Tot és Química. La única exposició de les citades que és temporal és la de Tot és Química, però la vaig trobar molt interessant i dinàmica, digna d'anomenar.

També hi ha un espai anomenat Explorant els inicis de l'Univers: El CERN, l'LHC i la física de les partícules on hi trobem moltissima informació sobre el gran colisionador d'hadrons.

És molt positiu que el museu sigui tant pràctic perquè l'implicació dels nens en aquest cas és inimaginable, estaven a tot arreu tota l'estona i gairebé no ens deixaven observar res a nosaltres a part de la seva il·lusió. Un cop van marxar ens nens vem poder visitar el museu amb més calma, tocant i remenant nosaltres també

A mi sempre m'han agradat aquest tipus de museus ja que penso que la participació dels nens en un lloc com aquest és molt important. Jo vaig notar molt la diferència del Museu del tèxtil, on no hi havia res que els fes participar i els nens seguien el grup amb les cares de cansats i avorrits, i el Museu de la ciència on els nens jugaven, corrien, s'ensenyaven coses entre ells, etc..

Jo també vaig fer experiments i també us els ensenyaré:

Què creieu que són aquests dos objectes?

El dimecres al Seminari ho sabreu!