dimarts, 27 de desembre de 2011

Exposicions: Les TIC com a recurs per a aprendre una llengua, Blogosfera: els blogs educatius, Aprenentatge de les llengües amb pissarra digital.

Primera exposició, les TIC com a recurs per aprendre una llengua.

De sobte, els companys Òscar Garcia, Angel Carillo i Clara Bosch van començar a parlar en portuguès.
Com que el seu treball girava entorn l'aprenentatge d'una llengua a través de les TIC van decidir girar la truita i plantejar-nos la situació com si nosaltres fòssim un infant català que va a Portugal.

Primer de tot ens van ensenyar una presentació on sortia una llista de noms de diversos animals en portuguès. Entre tots vam buscar la seva traducció en català, com que era molt fàcil no ens va caldre traductor tampoc. Seguidament van dividir la classe en dos grups i uns quants, a través d'una metodologia transmissiva i memorística havien d'omplir una graella amb els noms corresponents en català i en portuguès d'una sèrie d'animals. La resta, en canvi, van dur a terme unes activitats JClic ideades especialment per a la ocasió.

Un cop finalitzat aquest exeperiment vam poder comprovar que l'aprenentatge a través de les TIC havia estat més dinàmic i els companys s'ho havien passat molt bé tot aprenent mentre que nosaltres vam aprendre poc i la feina va ser força avorrida.
També ens van donar un conte per intentar entendre el seu significat.


També ens van passar una enquesta al final de les activitats per donar la nostra opinió sobre el tema que ens presentaven.


Penso que va ser una exposició molt original i dinàmica que ens va permetre veure la importància que té per a un infant nouvingut una bona rebuda a l'aula i la riquesa que tenen les activitats a l'hora d'ajudar-los a tenir un aprenentatge significatiu d'un idioma sense que es faci pesat ni feixuc.



Segona exposició, Blogosfera: els blogs educatius.

Les companyes Paula Antonell, Sara Garcia i Núria Maldonado han compartit amb nosaltres el seu treball enton la blogosfera i els blogs educatius.
Per a fer la seva presentació han disposat d'una presentació en prezi com a suport visual i des d'on ens han explicat què era un blog, i les diverses característiques que poden tenir aquests.
Despres de la presentació ens han passat l'enllaç a un projecte d'activitats JClic relacionat amb el que ens acabaven de comentar i donant pas també a comentar quines experiències hem tingut a
les escoles de pràctiques, quin ús en fan del blog, si en fan, etc.

Hem pogut veure que moltes escoles sí que fan ús d'aquesta eina però encara n'hi ha moltes altres que no. Penso que els blogs de classe són una eina rellevant per als infants ja que interactuen entre ells, i poden treballar-los des de totes les matèries creant així un treball indisciplinar. A més a més, poden compartir-los amb altres escoles i comentar-se establint relacions i un ambient de treball agradable.

Última exposició, Aprenentatge de les llengües amb la Pissarra Digital.

La última exposició a anat a càrrec de les companyes Regina Beltran, Estel Gamisans, Tamara Herrera i Helena Prim, les quals ens han presentat unes activitats per dur a terme a la pissarra digital relacionades amb l'aprenentatge de diverses llengües.

Cada una d'elles ha adoptat un rol de mestra i amb la pissarra ha desenvolupat una sèrie d'activitats relacionades amb una metodologia determinada.

Primer de tot hem fet unes activitats de castellà entre tots d'una manera tradicional i poc creativa. La següent activitat consistia en sortir d'un en un a la pissarra i escriure una frase en anglès per, entre tots crear un conte. La última activitat consitia en resoldre unes endevinalles i comprovar-ne el resultat a la pissarra.

Seguidament ens han passat un document on haviem d'omplir una graella posant quina metodologia havia utilitzat el mestre en cada cas.

Ja per acabar ens han presentat la pàgina web d'Alexandria, onpodem trobar-hi moltissims rescursos i activitats per a PDI si mai en necessitem per a l'aula.

La veritat és que cal que siguem conscients que les PDI són un recurs que cada vegada s'està utilitzant més i que n'hem de tenir un bon domini i conèixer-ne força recursos per poder aplicar un cop siguem a les escoles.

Exposicions: Aplicació de les TIC en l'educació inclusiva; Alumnes nouvinguts i les TIC; EduCAT 2.0, OpenOffice i recursos XTEC.

Primera exposició, Aplicació de les TIC en l'educació inclusiva.

Aquesta exposició ha anat a càrrec de les companyes Maria Garcia, Mònica de Haro, Mònica Gutierrez i Eva Ladevesa.
Per dur-la a terme elles han creat una pàgina web a través d'una eina treballada a classe on hi trobem tota la informació relacionada amb el que han treballat.

En aquesta pàgina trobem la seva intenció de dur aquest treball més enllà de l'aula i posar a la disposicio de qui vulgui consultar-ho un material útil i que ens pot servir si algun dia el necessitem.

Elles es centren en l'aplicació de les TIC de cara als alumnes amb una discapacitat visual, quins avantatges tenen i com poden estar dins l'aula sense necessitat de distincions de cap tipus.

La part pràctica que ens van presentar va ser molt interessant ja que, a través d'un vídeo que van poder enregistrar al Centre de Recursos Educatius Joan Amades ens van indroduir un programa que llegeix en veu alta el que tu escrius a l'ordinador anomenat Jaws.

Nosaltres vam poder fer la pràctica amb aquest programa i la veritat és que costa força d'entendre i de fer servir però un cop t'acostumes, com vam poder veure al vídeo que ens van ensenyar, és molt còmode i fàcil de fer servir i facilita també l'ús de les TIC a les persones amb alguna discapacitat.


Penso que és una eina molt útil i que potser no contemplem perquè creiem que tindrà moltes barreres cap a les persones amb alguna discapacitat, però només cercant una mica trobariem que ens pot servir de gran ajuda per a facilitar la seva integració.



Segona exposició, Alumnes nouvinguts i les TIC

Els companys Esther Aldehuela, Encarni Bosch, Josep Fosalba, i Sergio Rella han elaborat l'exposició sobre els alumnes nouvinguts a l'aula.
Aquestes en han mostrat el ventall de possibilitats que ens donen les TIC a l'hora de facilitar la integració d'alumnes nouvinguts a l'aula i ens han mostrat un seguit d'exemples que han trobat a la xarxa que són de gran interès.
Com a suport visual disposaven d'una presentació power point a través de la qual seguien la seva exposició oral.

També han elaborat unes activitats amb el JClic per a desenvolupar-les a l'aula. Nosaltres n'hem realitzat tres a talla d'exemple i la veritat és que ha estat molt divertit. Jo he sortit a fer-ne una on haviem de relacionar un dibuix amb el nom en català i el nom en àrab. Primer era difícil perquè no en sabia gens però a mida que vas fent exercicis relaciones la forma de les paraules en àrab amb la paraula catalana i així aconsegueixes trobar-hi la relació.

Seguidament hem comentat com era l'experiència de l'aplicació de les TIC a les nostres escoles de pràctiques i hem comprovat que les realitats són molt diferents ja que algunes escoles sí que en fan ús i les apliquen de manera coherent per a treballar amb aquests alumnes mentre que d'altres no les utilitzen o no donen a aquestes eines la importància que haurien de tenir, utilitzant-les, per exemple, només com a jocs.

Els nostres companys també han compartit amb nosaltres un document on podem trobar diversos enllaços a pàgines que contenen recursos TIC per a l'alumnat nouvingut.


Penso que els nostres companys han trobat recursos força interessants a la xarxa i que compartir-los és molt profitós per a nosaltres ja que en un futur potser ens trobem en una aula amb alumnat nouvingut i hem de saber trobar les eines perquè aquests nens i nenes es sentin com a casa i gaudeixin aprenent una nova cultura com la nostra.





Tercera exposició, EduCAT 2.0, OpenOffice i recursos XTEC


Aquesta exposició la van presentar el companys Pere Musoll, Pau Nin i Mar Gascó. Primer de tot ens van fer realitzar una enquesta sobre recursos de la xarxa per veure què sabien de noves tecnologies.
Seguidament ens van mostrar un recurs molt divertit anomenat "Nube de palabras" que sel·lecciona el nomre de paraules que més apareixen en un text i, de manera creativa, les destaca i te'n fa la simulació d'un núvol.
Seguidament ens han parlat sobre el projecte EduCAT 2.0, que tot just ara es comença a trobar aplicat ja a les escoles i que és el seguiment de l'anterior Educat 1x1.
L'objectiu d'aquest projecte és la integració total de les tecnologies a l'aula utilitzant ordinadors individuals i llibres digitalitzats.

Ja per acabar ens han ensenyat el recurs OpenOffice. Primer de tot han preguntat si a les nostres escoles es feia servir el Microsoft Word com a eina de processador de textos o si es feia servir l'OpenOffice. Hem vist que moltes escoles utilitzen aquest últim recurs i els nostres companys ens han explicat que això es deu al fet que és programari lliure, és a dir, que no necessita llicència ni té autoria sinó que a través de la xarxa tothom el pot obtenir i fer-lo servir.

Finalment entre tots hem omplert una graella sobre el calaix de recursos de l'XTEC que ens ha servit per conèixer-ne de nous i com a eina de consulta per quan ho necessitem.

Exposicions: EVEA's, Desenvolupament de les competències cognitives i PDI

En aquesta entrada faré un breu comentari de les exposicions dels meus companys al llarg dels últims dies de classe.

Primera exposició, els EVEA's

La Sandra Pérez, l'Adrià Péres i l'Elisabeth Torras van presentar-nos el seu treball entorn els Entorns Virtuals d'Ensenyament-Aprenentatge.
A través d'un suport visual elaborat amb el prezi, van introduir què són els EVEAs, quins són els projectes més importants i que se'n fa més ús en àmbit estatal i aprofundeixen en un dels entorns més utilitzats arreu anomenat: Moodle.




Després de veure'n un video que explica com funciona i en què consisteix ens expliquen que ells han creat un espai moodle per a posar en pràctica i perquè veiem en què consisteix exactament un EVEA.

Després de la seva presentació penso que hem pogut entendre què són els Entorns Virtuals d'Aprenentatge. Jo ja havia fet servir moodle i, la veritat és que és una eina molt útil si l'utilitzem correctament. Com molt bé van dir els companys en la seva exposició, cal que aquesta eina sigui un recurs perquè el mestre i l'alumne puguin comunicar-se, fer un seguiment de les tasques, consultar apunts, etc. però mai s'ha d'utilitzar com a substitutiu del mestre, en cap cas una plataforma virtual pot actuar com una persona i és precis que aquest conepte quedi molt clar.



Següent exposició, Desenvolupament de Competències Cognitives.

El grup de la Sandra Castelnuovo, el Xavi Costa i l'Isaac Serrano han dut a terme una exposició sobre el desenvolupament de les competències cognitives i el material que podem trobar a la xarxa per tal d'estimular-les.
La presentació va ser molt dinàmica sobretot al principi quan ens van posar a prova i tots els companys ens vam adonar que tenim les nostres competències cognitives una mica rovellades.

Van elaborar un prezi per tal de tenir un suport visual a l'hora d'introduir la teoria i van anar consultant la pàgina web Lumosity Jocs segons l'aplicació que haviem trobat i la competència de la que parlàven.

Bàsicament les competències són la memòria, l'atenció, la velocitat de processament i el control cognitiu.

Com ja he comentat va ser una exposició força divertida i dinàmica perquè realment ens vam adonar que ens caldria un amica d'exercici per als nostres cervells.
Van parlar de l'aplicació d'aquestes eines a l'aula posant exemples de les seves escoles de pràctiques i penso que treballar-ho amb els infants és una bona manera d'estimular les seves capacitats cognitives ja que ells s'ho passen bé jugant i a l'hora el seu cervell es fa més "fort".


Exposició sobre les PDI

Les nostres companyes Alba Mayol, Ethel Nogués, Marta Pintos i Helena Vall ens han presentat l'ús de les pissarres digitals interactives a l'aula.

Per a dur a terme la seva exposició han elaborat una presentació amb prezi on podem trobar tota la informació que ens van proporcionar entorn a aquest tema.

Elles també van tenir alguns problemes tècnics al llarg de la seva exposició però en general va anar molt bé.

Penso que les pissares digitals a l'aula són una eina molt útil si la sabem fer servir. Aquestes no són un projector, ni una pissarra convencional, són una eina que té molts recursos i que ens permet treballar de mil maneres diferents a l'aula, dinàmiques i divertides per als infants i que a l'hora siguin significatives i treballin continguts importants.

Cal que ens posem les piles i comencem a provar i treballar amb pissarres digitals perquè quan siguem mestres serà una de les eines que més trobarem a les aules i n'hem de tenir un bon domini per poder utilitzar-la per allò que vulguem.
Com hem dit amb les plataformes virtuals, però, també hem d'entendre que una PDI mai substituirà a un mestre, el mestre sempre ha de ser-hi i utilitzar les eines i els recursos com a suport en la seva tasca docent.



Exposicions: Projectes telemàtics cooperatius

Al llarg de l'assignatura d'UDTIC, per grups, hem hagut d'elaborar un treball relacionat amb l'aplicació de les TIC als centres educatius. Cada grup va escollir un tema diferent i s'ha hagut de dur a terme una recerca d'informació, la selecció d'aquesta segons el grau d'importància que se li donava, i així anar donant forma a un treball que finalment s'havia d'exposar davant de tota la classe.
La manera d'exposar-lo, però, no havia de ser expositiva sinó que cada grup, podia introduir una part teòrica al principi per deixar entreveure en què consistia el treball i la resta s'havia de dur a terme de manera didàctica fent participar els companys.

Pel que fa al nostre treball girava entorn els projectes telemàtics cooperatius i vam pensar que dividiriem la sessió en tres parts. Com que disposàvem d'una sessió d'una hora vam pensar que els primers 15 minuts introduiriem el tema i ensenyariem un projecte als nostres companys perquè veiessin com funcionava. Seguidament, els següents 15 minuts els passariem un qüestionari amb preguntes sobre un altre projecte de la xarxa i ells haurien de repondre-les, de manera que així sabiem quin grau de comprensió havia tingut la nostra presentació. Com a part final i més pràctica vam decidir que els últims 30 minuts els dedicariem a simular l'elaboració d'un projecte telemàtic a l'aula.
Dividiriem l'aula en quatre grups, cada grup representaria una escola.
A través d'un correu electrònic vam motivar als companys a realitzar un àlbum de fotos de les diverses etapes de la història, així que van haver de posar-se en contacte, escollir qui feia cada etapa i completar la presentació entre tots.

El cert és que vam tenir una sèrie de problemes amb la connexió a internet, la compatibilitat dels formats de les fotografies, ens va mancar temps, tot i aixó penso que la sessió va anar prou bé. Els companys van gaudir-la molt, molta gent ens ha dit que els ha agradat molt i que realment han viscut i s'han adonat de la importància que té el treball col·laboratiu en àmbits com aquest, el compromís i la participació són essencials ja que si un grup hagués fallat el resultat final no estaria complet. També la manera dinàmica de treballar és un atractiu i un alicient per als infants ja que aprenen de manera lúdica i diverstida, sense adonar-se'n i aixó afavoreix a la millora de l'aprenentatge i fa ques aquest sigui significatiu.

Aquesta és la presentació final elaborada entre tots, espero que us agradi!

divendres, 9 de desembre de 2011

Entrevista estudiants UOC

L'altre dia vaig rebre la trucada d'un company preguntant-me si em podia fer una entrevista.
Abans de respondre vaig voler saber de què tractava ja que s'havia de grabar i al final obtenia un videomuntatge que havia d'entregar a la Universitat.

L'entrevista girava entorn les xarxes socials i l'educació.
Em va dir que va pensar en mi ja que alguna vegada haviem comentat la influència d'internet de cara als nens i nenes i com que sabia que jo feia l'assignatura de UDTIC dins el grau d'educació primària va creure que seria interessant fer-me-la.

Ell estudia per la UOC i el tema de les relacions a través de la xarxa és un dels fonaments d'aquesta Universitat.

Algunes de les preguntes que em va fer giraven entor a l'ús que li donem a les xarxes socials i quines eines i recursos utilitzem en més freqüència.

Em va donar l'oportunitat de poder explicar què és un PLE, ja que nosaltres n'hem elaborat un i que és una eina força interessant quant treballes molt en relació a la xarxa.
Va quedar parat quan li explicava i li va agradar molt que pogués fer aquesta aportació a l'entrevista.

Em va resultar curiós que no coneguessin aquest concepte ja que treballant a través de la xarxa el primer que haurien de saber és com es distribueixen i en què consisteixen els Entorns Personals d'Aprenentatge.

No sé si m'arribarà o no el treball final, de moment només vaig poder veure la meva entrevista i la veritat és que va quedar prou bé i em vaig adonar que realment, si ets capaç de relacionar allò que has estudiat amb una pregunta que et fan a l'atzar és perquè aquell concepte t'ha cridat l'atenció i l'has incorporat en els teus esquemes mentals, per tant, relacionant-ho amb les diverses teories de l'aprenentatge que vaig esmentar anteriorment, has dut a terme un aprenentatge significatiu.

dilluns, 5 de desembre de 2011

El Pla TAC de centre.

Per a treballar les noves tecnologies a les escoles existeixen diverses estratègies que es poder dur a terme en funció de les característiques dels centres. És precís conèixer el gran ventall de possibilitats que brinden aquestes per saber com tractar-les i/o treballar-les amb els alumnes així com saber aplicar-les com a docents a l’aula.
És per això que per conèixer-ne les seves diverses aplicacions i les diverses metodologies a través de les quals són emprades hem d’estudiar la seva posada en pràctica en el dia a dia dels centres.
Abans de tot, però, cal conèixer en què consisteix un Pla TAC, quines són les seves característiques i per què és positiva la seva implantació a l’escola.

Des de l'assignatura de UDTIC se'ns han presentat dos documents a través dels quals podem conèixer què dicta el Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya entorn a aquest concepte. El primer document és el llibre de Prats, M.A (coord.) La competència digital a l'educació primària i el Pla TAC de centre del Departament d'Ensenyament.

A través d'aquests dos documents doncs, vam haver de fer una reflexió sobre les nostres escoles de pràctiques i valorar si realment aquestes inciciatives es tenen en compte o si, per contra, cada escola aplica el que creu necessari.

El Pla TAC és un recurs d’orientació per als equips docents en l’ús de les TIC al centre i en la seva aplicació en relació al projecte educatiu, és per això que l’elaboració d’un Pla TAC és un procés complex que afecta tant a tots els integrants del centre com a diversos aspectes de funcionament i normatius.

Podem classificar el paper de les TIC a les escoles en tres apartats: Les TIC com a recurs, fent-lo servir a l'aula com a eina de suport, com a contingut en quant a l'enseyament dels continguts bàsics per a utilitzar les TIC com a usuaris o bé com a condicionant de les metodologies de l’aula.

En la implantació d'un Pla TAC també ens podem trobar amb una sèrie de factors que mediatitzen l'ús de la tecnologia en un centre:

- Les barreres de primer ordre són les que no depenen del professorat o l’equip directiu del centre

- Les barreres de segon ordre anirien relacionades amb les creences i predisposició del professorat en relació a l’ensenyament-aprenentatge, al paper de les tecnologies en el procés educatiu i al tipus de pràctiques metodològiques que duen a terme.

També en el document del Pla TAC trobem recursos, consells per a la correcta implantació d'aquest a l'aula, en relació amb el centre, amb els docents i tenint en compte els aspectes anteriorment anomenats tant de funcionament com normatius.

Personalment, penso que aquests documents són un recurs molt útil per als centres i que és necessari, per a la correcta implantació i ús de les TIC a les aules, que cada escola elabori el seu propi Pla TAC dins el PEC.

L'elaboració d'aquest no només serà útil en quant a efectivitat i posada en pràctica de de l'ús de les TIC a l'aula sinó que aclarirà molts aspectes de funcionament i sobretot contextualitzarà l'enfocament i la importància que se li donaran a les noves tecnologies a l'escola.

Serà un suport pel professorat ja que podran recorrer a la seva consulta en cas de dubte i on trobaran els elements necessaris perquè les TIC estiguin integrades al curriculum.


Nosaltre, a l'aula, després d'haver realitzat l'anàlisi a les escoles vam treballar una metodologia anomenada "Phillips 5x5", que consisteix en fer grup de 5 persones en els quals els fan preguntes i tenen 5 minuts per discutir les respostes i contrastar opinions. Això vol dir que la resposta ha de ser precisa i la pregunta tampoc pot demanar gaire explicació ja que han de saber distribuir-se el temps.

Per grups, doncs, vam compartir els nostres anàlisis a les escoles a través d'aquesta metodologia i la veritat és que vam poder adonar-nos que no hi ha una homogeneïtat en la pràctica de les TIC als centres educatius sinó que cada centre en fa l'ús que més li convé. Penso que caldria potser anivellar-ho una mica a nivell competencial i fer que, com a mínim, tots els centres treballessin certs aspectes entorn les TIC, ja que són pràctiques interessants i enriquidores per als infants i no pot ser que depenent de l'escola on es vagi s'utilitzin per a tot i en d'altres gairebé no se'n faci ús.

Estils d'aprenentatge

Les últimes sessions abans de marxar de pràctiques les vam dedicar a agrupar-nos formant grups mixtes entre la classe N i M. Com que vam comentar-li al mestre que no teniem massa relació els alumnes d'un grup i l'altre va decidir fer una activitat per grups escollint-ne els membres aleatòriament i axií haviem de treballar amb qui ens toqués a l'atzar.
Com a futurs mestres hem de tenir present la manera en què s'agrupen els nostres infants a l'aula perquè no hi hagi divisions molt diferenciades entre els membres o es donin situacions de marginació.

Un cop agrupats, el que vam haver de fer va ser buscar informació sobre diversos estils d'aprenentatge. Com que vam fer 8 grups cada grup tenia assignat un estil d'aprenentatge d'entre els següents:

- Learning by doing: l'aprenentatge dut a terme de manera pràctica, els alumnes aprenen a base de fer, si s'equivoquen tornen a començar trobant ells mateixos el focus del problema.

- Longlife learning: l'aprenentatge dut a terme al llarg de tota la vida que es planteja des d'una perspectiva personal cívica, social i amb l'objectiu de millorar coneixements, competències i aptituds.

- Educació formal, no formal i informal: En l'educació formal l'aprenentatge és el que correspon al que s'ofereix als centres educatius, té un caràcter estructurat i acaba amb una certificació. L'educació informal són totes les activitat de la vida qüotidiana que influeixen en el nostre aprenentatge, no està estructurat de cap manera i no es rep cap certificació. Finalment, l'educació no formal consisteix en l'aprenentatge intencional de l'alumne, xarxes socials, les relacions amb els companys...

- Aprenentatge significatiu: Aquest estil es basa en l'adquisició de nous coneixements i la connexió que establim amb els coneixements previs. La refutació d'antics esquemes de coneixement amb la nova informació ens permet crear noves estructures aplicables a la realitat que fan que el nostre aprenentatge adquireixi sentit i sigui útil. Hem de saber què aprenen, com ho aprenem i per què ho aprenem.

- Aprenentatge situat: Aquest estil es basa en la relació entre l¡aprenent i l'entorn així com en la relació entre individus. Així l'aprenentatge esdevé significatiu gràcies al context sociocultural on es troba. L'aprenentatge situat doncs es duu a terme en un entorn adequat, aplicable a l avida real i relacionat directament amb l'experiència pràctica.

- Aprenentatge invisible: és un aprenentatge que engloba tots els aprenentatges ja que es basa en tot allò que aprenen sense ser-ne conscients, ja sigui de manera formal, o des d'un aprenentatge situat o d'altres.

- Aprenentatge entre iguals: és l'aprenentatge que es duu a terme entre persones. Entre alumnes, companys de professió, membre d'una família.. Sorgeix de la motivació de cada persona per expressar allò que ja sap o per donar a conèixer allò que no entenen sobre el que estan treballant per rebre ajuda dels companys.

- Aprenentatge autònom: Parteix de la iniciativa de les persones per voler aprendre i es basa en l'aprenentatge que amb o sense ajuda anem a buscar per a respondre a aquestes necessitats d'aprenentatge.

En el meu cas vaig treballar amb l'Estel Gamisans, de la meva classe, i amb l'Alba Mayol i l'Helena Vall de l'altra classe. Penso que ens vam entendre prou bé, són unes noies molt maques i la recerca ens va resultar de gran utilitat.
El tipus d'aprenentatge sobre el que vam haver de buscar informació va ser l'aprenentatge situat. És un concepte deductible ja que, com el seu nom indica, consisteix en situar l'aprenentatge però, com que no sabiem com concretar-ho amb les nostres paraules va caldre buscar informació sobre el seu origen, una bona definició, acurada que en poques paraules ens indiqués exactament en què consistia aquest tipus d'aprenentatge.
Seguidament vam haver de buscar-ne alguns exemples i determinar quina és la seva relació amb les TIC i quina relació hi podem trobar a les escoles.

Tota aquesta informació la podeu consultar al blog de l'assignatura, concretament a l'entrada d'Aprenentatge situat.

Un cop vam recollir tota la informació i la vam redactar correctament va ser hora de posar en pràctica les nostres habilitats amb el Prezi. Haviem d'elaborar una presentació per compartir amb els companys l'estil d'aprenentatge que se'ns havia assignat. És per això que cada grup, a més a més de fer la recerca de la informació, havia d'elaborar un Prezi que serviria de suport visual per a fer una petita exposició que introduís els diversos estils d'aprenentatge i perquè així tothom els pogués conèixer i sabés en què consistien.

Aquesta és la nostra presentació elaborada amb el Prezi sobre l'aprenentatge situat.

Tant les definicions com les presentacions les podeu trobar al blog de l'assignatura, +3TIC.
En el web ja queda indicat qui són els membres de cada grup, hi ha la breu explicació de cada aprenentatge i les diverses presentacions.

Penso que aquesta dinàmica va resultar molt positiva a l'hora de conèixer-nos entre els companys de classe ja que era estrany cursar la mateixa assignatura amb persones que no saps ni com es diuen. Tot i que no va ser una dinàmica per coneixer-nos tots amb tots ens va servir per començar a establir relacions.
D'altra banda, pel que fa a l'elaboració del treball en si, penso que va ser útil per a cada grup ja que l'estil d'ensenyament adjudicat va estar molt treballat.
Vam haver de posar en pràctica també un recurs que se'ns va introduir des d'aquesta assignatura, el Prezi, i la veritat és que va servir per agafar una mica més de pràctica en l'ús d'aquest ja que al principi és una mica complicat.
Les exposicions també es van dur a terme d'una manera dinàmica i va quedar prou clar en què consistia cada estil d'aprenentatge o quines són les seves característiques generals.

Destacaria potser que un dels inconvenients d'aquesta pràctica, o el que no va acabar de funcionar va ser la resposta dels companys a les diverses exposicions. Sempre passa el mateix quan es duen a terme exposicions i hi ha grups que van darrere, perquè tothom està repassant el que ha de dir o fer ell/a en la seva pròpia exposició perquè surti perfecte. A més a més, a l'aula d'informàtica, estant plena d'ordinadors, és més fàcil distreure's que no pas en una aula normal.

Esperem que aquest fet no es doni quan haguem de realitzar les exposicions de final de curs ja que són treballs molt més elaborats que requereixen l'atenció de tothom i la participació del públic.



diumenge, 30 d’octubre de 2011

SMART Notebook: pissarres digitals

El programa SMART Notebook és amb el qual funcionen les pissarres digitals.
Hem pogut estar practicant amb les pissarres de l'aula i veure una part de tot el que es pot treballar amb elles.

Aquest programa és molt interessant perquè una de les seves aplicacions és que funciona a l'ordinador sense necessitat d'estar connectat a una pissarra digital. Aquest és un gran avantatge perquè el docent o qui hagi de fer servir la pissarra digital pot preparar-se el que voldrà treballar estant a l'ordinador de casa o al de l'aula mateix.

Amb aquesta eina es pot escriure, dibuixar a mà
alçada o amb formes predeterminades, es poden insertar taules, imatges, sons, etc.
La veritat és que és una eina pe passar-te hores i hores investigant i descobrint noves coses per les quals la pots utilitzar.
A la imatge podeu observar una mica el que es pot fer amb aquest programa.

Us deixo un enllaç que funciona més o menys com el programa, sense necessitat de descarregar-te'l. Té algunes aplicacions semblants i penso que és interessant perquè així a qui li interessi pot experimentar i començar a conèixer com funciona.

Actualment a moltes escoles ja s'ha posat en marxa el projecte de treballar amb pissarres digitals i cada com hi ha més programes i aplicacions per a l'aula que s'utilitzen a través d'aquestes. Per això és important saber com funcionen i tenir programes com aquest de referència per poder fer-ne un bon ús i treballar amb les noves tecnologies correctament.

dilluns, 24 d’octubre de 2011

La meva crisi amb el Twitter

Doncs sí, l'altre dia a classe parlant sobre els recursos que configuraven el nostre PLE va tornar a sortir el Twitter com a xarxa social de fàcil accés, ús i utilitat.
Va ser llavors quan la meva inquietud que des de feia dies arrossegava va sortir a la llum: - Xavier, és que jo sé que no faré servir el Twitter, no m'agrada, no hi entraré.-

La veritat és que no sé d'on surt aquest pensament, jo tinc Twitter i he publicat algun comentari, segueixo gent de la classe i he fet algun hashtac.
Però ho he fet perquè des de l'assignatura se'ns va proposar l'eina i ho vam provar. Per a mi sola no hagués utilitzat mai el Twitter, bé, mai mai no ho sé, de moment sé que no.
Així com la resta d'eines treballades m'han semblat útils i m'ha interessat posar-les en pràctica, el Twitter no.

Hi ha moltes altres xarxes socials que són més útils que el Twitter penso, per a mi. El Facebook, per exemple és més "patxanguero", més familiar, entre amics. En canvi al Twitter hi és tothom, pots seguir a tothom i tothom et pot seguir a tu, és molt públic, com si la finalitat fos que el que tu penses s'enviés a tot el món.

La idea seria provar-ho, investigar una mica i que al final m'acostumés a aquesta nova idea de xarxa però és que no em ve de gust, ni hi penso com aquell qui diu, no el tinc en compte i les vegades que hi penso em fa mandra, potser perquè és més complicat que altres pàgines o perquè des d'un bon principi ja no ens vam entendre.

No té més sentit que aquest, tinc el Twitter creuat i de moment no canviarà.
Estem en crisi.

dissabte, 22 d’octubre de 2011

El Prezi

Des de l'assignatura se'ns ha presentat un altre recurs online per a poder fer-lo servir tant actualment a la Universitat com més endavant, en un futur.

És un programa que permet elaborar presentacions. Diguessim que és el cosí germà del Power Point.

Les presentacions amb Prezi, però, no són una sèrie de diapositives sinó que només n'hi ha una que conté tota la informació i el programa juga amb el zoom per anar destacant els diversos conceptes.

Penso que és una eina molt útil a l'hora de crear presentacions perquè trenca amb la dinàmica del Power Point, és atraient i crida l'atenció de l'espectador gràcies al moviment.
El que potser cal tenir en compte és que l'excès de conceptes a destacar o la manera com estan disposats pot provocar molts canvis en la diapositiva i que aquesta arribi a marejar. També requereix una dedidació prèvia important abans de fer la presentació ja que cal tenir els conceptes molt determinats i saber on han d'anar i amb què han d'enllaçar-se.

En aquest enllaç podeu trobar un exemple de presentació amb el Prezi.

dimecres, 12 d’octubre de 2011

Projecte JClic

Un projecte JClic consta d'un paquet d'activitats, generalment relacionades amb un mateix tema, a les quals pots accedir a través de la xarxa.
Nosaltres, per saber com funciona hem fet una prova de projecte d'activitats en relació amb el video que vam observar d'El connectivisme, i la informació que vam poder extreure'n.

Els projectes o activitats JClic s'han d'elaborar a partir del JClic author, eina que ja duu totes les combinacions possibles perquè puguis dissenyar les activitats i la imatge del teu projecte propi.

Cal que al teu ordinador tinguis instal·lats el JClic i el JClic author per poder dissenyar projectes i veure'ls. Obrint el JClic author i creant un nou projecte podem escollir el tipus d'activitats que volem que hi surtin, des de relacionar caselles fins a completar una frase o fer un trencaclosques. Un cop tenim el projecte finalitzat, el guardem i, com ja vaig explicar fa dues entrades, el publiquem a la xarxa a través de la nostra carpeta web.

Aquest és el meu projecte d'activitats sobre el connectivisme.
____________________________________________________________

Amplio aquesta entrada ja que m'ha estat molt complicat aconseguir desxifrar com havia de fer-ho per publicar un altre projecte a la xarxa.
Quan vaig fer l'entrada on parlava de la carpeta web vaig posar un enllaç a una activitat del JClic com a exemple.
Com ja vaig comentar, tots els nous projectes es guarden amb el nom d'índex per defecte. Doncs bé, quan anava a desar a la carpeta el projecte d'avui he vist que havia d'eliminar l'anterior projecte ja que tenien el mateix nom i no els podia guardar els dos a la mateixa carpeta web. La meva sorpresa ha estat quan, després de guardar-hi el projecte i l'arxiu que conté el paquet d'activitats he vist que encara se'm obria l'anterior activitat, la dels colors.
El cas és que no ho havia manera que pogués obrir l'activitat del connectivisme, ha arribat un moment que no se m'en obria cap perquè no trobava la carpeta d'origen de cap dels arxius (ja que, en esborrar l'activitat dels colors de la carpeta no podia trobar l'arxiu perquè estava creat des d'un altre ordinador.)

Finalment, he descobert que perquè es registrin els canvis dins la carpeta cal que aquesta estigui aturada. És a dir, hem d'aturar la carpeta, realitzar els canvis d'arxius i tornar-la a activar. Només així ens obrirà l'arxiu que nosaltres haguem afegit.

Però, hem d'esborrar tots els arxius que hi tinguem per publicar-ne de nous?
Haurem d'investigar-ho.

dissabte, 8 d’octubre de 2011

El connectivisme.


Des de l'assignatura UDTIC portem dies treballant l'aprenentatge a través de la xarxa. Vam dur a terme l'elaboració d'un PLE i ens hem endinsat a nous programes i eines que ens serveixen per ampliar el nostre entorn d'aprenentatge.
Vam elaborar un llistat de recursos que ens podrien ser útils per a la construcció del nostre propi PLE i alguns d'ells els hem començat a posar en pràctica des de l'assignatura.

Aquesta pràctica ens ha portat a introduir el concepte de connectivisme a l'aula a través del visionat de dos vídeos molt interessants: el primer The Networked Student, que relata la història d'un estudiant en relació amb el seu autoaprenentatge, l'establiment de xarxes socials i l'elaboració del seu PLE i, seguidament El conectivismo como teoria de aprendizage emergente, de Diego E. Leal Fonseca.

Aquest últim document ens dóna una visió generalitzada de les diverses teories sobre l'aprenentatge que han anat sorgint al llarg del temps, des de finals del s. XIX fins l'actualitat, on topem amb la idea del connectivisme.

L'autor del vídeo esmenta que el fet que apareguin certes idees en certs moments històrics no és cap casualitat sinó que apareixen perquè van lligades a uns fets que sorgeixen a la societat; l'aparició dels primers ordinadors (1940) i l'aparició o, més ben dit, l'ús massiu d'internet (1990) són dos dels esdeveniments que han marcat aquestes teories.

El connectivisme, teoria introduïda per G. Siemens i S. Downes, postula que el fet de formar part d'una xarxa social àmplia ens porta cap a l'aprenentatge. En altres paraules, el connectivisme es basa en la idea que aprendre és crear xarxes i navegar per elles, utilitzar-les i treure'n profit ja que, si no estem connectats a cap, perdem moltíssimes possibilitats d'aprenentatge i no formem part d'aquest efecte xarxa.
Aquestes connexions s'elaboren a partir de recursos i eines com els que parlàvem abans que permeten establir unes relacions i vincles que és el que realment té rellevància: la connexió entre diversos elements que em permeten fer pública una informació a la xarxa oferint-la a que tothom la pugui utilitzar i poder rebre de les persones que hi participen.

El rol de l'alumne que participa en aquest procés doncs és:
  • Formar part d'un ambient real d'aprenentatge.
  • Observar i realitzar pràctiques amb èxit.
  • Involucrar-se i reflexionar sobre la pràctica.
  • Auto regular-se.

Així doncs, cada individu pot pot trobar en la xarxa un mètode d'autoaprenentatge i recursos personals per seguir adquirint informació. El gran dubte llavors, es planteja quan, des de la universitat t'ensenyen les eines i et fan participar en un entorn social en xarxa perquè si tots som capaços d'elaborar el nostre propi aprenentatge, quin rol té el professor?

Tant en un vídeo com a l'altre parla del rol que ha d'assolir aquesta persona davant d'un procés d'aprenentatge d'aquestes característiques:
  • El mestre ha d'estar involucrat en una comunitat.
  • Ensenya a construir la xarxa i a aprofitar les oportunitats d'aprenentatge.
  • Actua com a guia; ensenya a comunicar-se adeqüadament, a demanar ajuda a experts i a filtrar la informació o vetar un recurs.
  • S'alegra quan veu que els seus alumnes aconsegueixen el que s'han proposat.
En definitiva, és una persona que recolza als seus estudiants, els ajuda a organitzar tota la informació i a crear una xarxa que més endavant puguin seguir i vulguin seguir utilitzant per aprendre.

El visionat d'aquest documents ha estat força interessant ja que la meva perspectiva sobre les xarxes socials i d'aprenentatge s'havia quedat força enrera. És una manera d'entendre i descobrir nous conceptes que s'adapten i encaixen amb les característiques de la societat actual. No podem treballar com sempre s'havia treballat si les coses ja no són com èren.
Hem d'aprendre a adaptar-nos als canvis i saber treure'n profit perquè és la manera més eficaç d'aprendre i evolucionar.

Penso que com a futurs mestres hem d'entendre aquest nou concepte com una nova via que ens durà cap a nous recursos, eines i aplicacions fins ara desconeguts per nosaltres i que ens seran molt més útils a l'aula que no pas un llibre de text.

dimecres, 5 d’octubre de 2011

Ús del JClic i carpeta web

Des del bloc 2 de l'assignatura es treballa l'ús de la tecnologia com a eina didàctica.
Hem respassat les metàfores de l'ordinador ja treballades a primer des de l'assignatura de "Gestió de la informació i les TIC":

- L'ordinador com a tutor (JClic)
- L'ordinador com a eina (ArtRage, paint)
- L'ordinador com a alumne (WinLogo)
- L'ordinador com a simulador (Crayon Physics, Sims, Age of Empires).

El mestre ens presenta una eina per treballar a l’escola amb les noves tecnologies: el JClic.
Utilitzant aquesta eina es treballa l’ordinador com a tutor ja que pot ser una eina d’autoaprenentatge.
Ens centrarem en el JClic Author, que és el que ens permet crear activitats per dur-les a terme des de la xarxa.
Buscant a la pàgina del JClic trobem que té un cercador que ens permet buscar les activitats que més ens convinguin segons les característiques del que busquem si és que no volem elaborar unes activitats especials nosaltres mateixos i preferim utilitzar-ne de ja predeterminades.

Per crear una activitat seguirem aquests passos:
- obrir jclik author
- anar a fitxer → nou projecte
- un cop li hem posat un nom, anem a activitats i creem el tipus d’activitat que ens convingui. Li posem un nom, una descripció i, seguidament anem a la pestanya contigua que ens permet seguir en l’elaboració de l’activitat. A l’apartat PLAFÓ és on definirem realment l’activitat. És important situar els resultats amb la qüestió correcte ja que el mateix programa els desordena aleatòriament.

Un projecte és un conjunt d’activitats, per tant cada projecte serà un paquet d’activitats.

El professor ens ha creat una carpeta web a tots nosaltres gràcies a la qual podem publicar aquest tipus d'eines online.

Seguidament hem de crear-lo com a pàgina web i, el mateix programa, per defecte, ens el guarda amb el nom d'
index.
És molt important no canviar el nom que se li assigna a l'arxiu per defecte ja que no se'ns obrirà online cap més arxiu que no sigui el que duu aquest nom.
Llavors, clicant directament a aquest enllaç, que és el de la meva carpeta web podeu accedir a l'activitat que hem creat avui de prova.

diumenge, 2 d’octubre de 2011

Recurs didàctic.

L'altre dia parlàvem que ens agradaria treballar les TIC com a recurs didàctic per poder utilitzar-les a l'escola.

En el meu cas m'interessa molt trobar eines i recursos útils ja que estic treballant en una escola fent l'estraescolar d'anglès amb nens i nenes d'educació infantil. A l'escola diposen de pissarres digitals a cada aula i enso que és el recurs perfecte per a fer les classes més dinàmiques i que els infants puguin tenir-hi més participació.

Buscant i mirant pàgines buscant-ne alguna que m'ajudés a trobar contes i activitats en anglès per a nens i nenes d'educació infantil i n'he trobat una que penso que està força completa i on s'hi poden trobar bastants recursos.

Us adjunto l'enllaç, espero que us sigui útil.

La veritat és que l'he utilitzat i els infants han mostrat interès i participació en les activitats. Els ha fascinat poder utilitzar la PDI no tan sols per veure videos sinó com a eina on poder "jugar" i ser partíceps del seu aprenentatge.
En ser tant petits necessiten molts estímuls que els mantinguin atents al que treballem i és per això que un recurs d'aquestes característiques és una eina ideal. No cal tampoc utilitzar-lo cada dia ja que perdria l'interès però de tant en tant és atractiu i motivador per a ells.

dimecres, 21 de setembre de 2011

El meu PLE

Com ja he dit abans, una de les primeres sessions de l'assignatura la vam dedicar a escoltar una conferència del sr. Jordi Adell, on parlava del concepte dels PLE.

Un PLE és un Entorn Personal d'Aprenentatge (Personal Learning Enviroment és la sevacorrespondència en anglès) i es defineix com un concepte i una manera d’aprendre mitjançant Internet. Com el conjunt d’eines, fonts d’informació, connexions i activitats que cada persona utilitza per a aprendre.
Cada persona pot construir el seu propoi PLE ja que es tracta d'un conjunt d'eines personals les quals tu mateix pots escollir segons els teus interessos o segons les que s'adiguin més a les teves necessitats i característiques i a les característiques del que busques a la xarxa.
Així doncs, observem que el PLE és una nova manera d'entendre les noves tecnologies i de donar-los un ús molt mes extens que aporta molts avantatges.

Moltes vegades, però, associem l’entorn d’aprenentatge a l’escola, la universitat, l’institut... Descobrim que també aprenem segons els nostres interessos ja que no deixen de ser uns temes concrets i, per tant, també mereixen una referència dins el nostre PLE.
Tot i que ho considerem d’una categoria diferent de l’aprenentatge acadèmic, els nostres interessos també van relacionats amb l’obtenció de recursos que podem relacionar moltes vegades amb el que treballem als centres d’estudis.

Alguns, per exemple, prefereixen buscar informació al Youtube que no pas al Google ja que una explicació gràfica pot resultar més útil que no pas les pàgines de Google.

Des de l'assignatura hem elaborat cadascú un mapa conceptual amb el seu PLE per entendre millor el concepte i poder fer una posada en comú per veure quines són les semblances i diferències entre nosaltres i si algunes de les eines dels companys ens serien útils a la resta també.

Aquest és el meu PLE:











En la conferència de Jordi Adell anteriorment citada es proposaven 6 consells útils per a moure's per la xarxa i utilitzar els recursos de manera efectiva:

1. Fes-te conta de twitter i segueix a persones interessants.
2. Subscriu-te via RSS a blogs d'amics o persones que també t'interessin.
3. Comença a escriure el teu propi blog, per exemple explicant què fan els docents a les seves classes ja que disposar d'aquesta informació a la xarxa aporta un increible valor d'aprenentatge per a aquells que et visitin.
4. Etiqueta i comparteix els teus preferits, utilitzant "Delicious" per exemple, un sistema de marcadors socials accesibles des de tot arreu i que permet compartir-los.
5. Participa en una comunitat “Ning” interessant. Una comunitat "Ning" és un sistema de creació de xarxes socials en la que pots participar lluirement segons els teus interessos.
6. Agrega un "lifestreaming" i comparteix-lo ja que et permet fer un seguiment del que ha fet una persona els últims dies a la xarxa. Subscriu-te a "lifestreamings" d'altres persones. Una eina de "lifestreaming" és, per exemple, el "friendfeed".

A part d'aquest consells més tècnics que no pas actitudinals, a la conferència també proposen que si has d'estar en actiu a la xarxa utilitzis el mateix nom d'usuari a tot arreu on participis, que les teves aportacions a la xarxa siguin equitatives amb tot allò que en pots extreure i que mostris una actitud oberta i desinteressada intentant ser un bon ciutadà de la xarxa.

Despres de veure la conferència, a l'aula hem decidit treballar un blog individual com a portafoli on cadascú farà un seguiment de l'assignatura. Així servirà com a eina d'avaluació individual.

Personalment penso que és complicat fer el seguiment d'un blog si no hi trobes cap motivació o si no aconsegueixes interactuar amb altres membres de la xarxa. Esperem que aixo no passi amb el meu i que entre els companys de classe puguem establir una xarxa útil de recursos.

Més endavant a classe vam fer una llista compartida sobre
“Eines i recursos interessants per a la construcció de l’entorn personal d’aprenentatge.”
  • Blog: serveix per publicar les pròpies experiències i per compartir recursos, per exemple, en el camp docents → Blogger/Wordpress.
  • Google maps: una eina realment útil per a curiosos de la georgafia
  • Gmail: és el servei de correu electrònic de google.
  • Youtube: serveix per compartir vídeos online.
  • Pàgines webs de diaris
  • Google reader: permet organitzar i poder accedir d’una manera ràpida a les notícies que sigueixis com per exemple blogs, diaris...
  • Webquest :és una eina educativa permet una investigació guiada amb els recursos majoritàris d’internet.
  • Delicious : gestionar pàgines preferides compartides per nosaltres i poder compartir-les amb altres persones.
  • Blink: campus virtual de Blanquerna.
  • Linkedin: xarxa social amb orientació professional.
  • Skype: aquesta és una eina de comunicació força coneguda que funciona mitjançant videotrucada.
  • Jimdo: és un editor de pàgines web molt manejable i interessant. La llicència gratuïta permet utilitzar fins a 500 Mb. (enllaç)

Totes aquestes eines ens permeten utilitzar les tecnologies com a recursos personals, però cal que aprenguem a utilitzar les tecnologies també com a eina didàctica per aplicar a les escoles.

La tornada.

Bé, fa gairebé dos anys que el blog ha estat aturat.
Aquest any, des de l'assignatura optativa UDTIC el tornem a activar per poder posar en pràctica el que treballarem des de l'assignatura.

Tot i que acabem de començar el curs ja hem treballat bastantes coses com per exemple què són els PLE, les aplicacions que poden tenir les TIC a l'aula i fins i tot una petita classe d'iniciació al Twitter.

Esperem que puguem aprendre moltes més coses des d'aquesta assignatura i així ser competents en relació a la utilització didàctica de les TIC a l'aula.