dilluns, 23 de novembre del 2009

El debat.

Ja fa dues setmanes que estem duent a terme les sessions de debats i recitacions els dilluns al matí.
El primer dilluns dia 23.11.2009 ens va tocar presentar el debat sobre L'escolarització obligatòria fins als 18 anys.


El plantejament d'aquesta activitat el va indroduïr la Imma a través d'un video de la final de la IV Lliga de debat universitari de la Xarxa Vives d'Universitats. Un cop vist el vídeo vem comentar els aspectes organitzatius dels debats. Es tractava de fer grups de 8 o 10 persones dividits en dos equips de 4 o 5. A cadascún d'aquests equips hi haurà un capità, que des del principi fins al final de debat coordinarà la planificació del treball, i també hi haurà, com a mínim, tres oradors i dos investigadors que també podràn intervenir i fer preguntes durant el debat.
Constaràn de 4 parts per a cada equip distribuïdes en un temps de 3 minuts per intervenció, és a dir, 12 minuts per equip i 24 minuts en total.
La limitació de temps ens obliga a ser molt estrictes i haver preparat molt els arguments del debat.
Com ja he comentat abans, el tema sobre el qual vem debatre nosaltres va ser L'escolarització obligatòria fins als 18 anys. El meu equip ens posicionàvem en contra i vem dividir els nostres arguments en introducció i primer argument, contraargumentació i segon argument, contraargumentació i tercer argument i finalment les conclusions.
En quant a la posada en escena, vem escollir anar vestides amb texans i samarretes clares sobre les quals ens vem enganxar unes targetetes amb els noms, de color vermell i verd segons defensavem el no o el sí respectivament.
Durant els debats, els que no estem exposant, disposem una pauta per dur a terme individualment una avaluació dels nostres companys. Un cop acabats els debats farem una posada en comú amb els membres del nostre grup i també haurem d'elaborar una autoavaluació. Els aspectes a valorar són discursius, d'oratòria i organitzatius, tenint en compte els elements principals del Manual de Participació. Lliga de debat universitari. Xarxa Vives d'Universitats.

La meva intervenció en el debat consistia en presentar les conclusions. Estava força nerviosa i crec que les vaig presentar molt ràpid però pel que fa a l'estructura trobo que van quedar bastant clares. Vem comentar que l'essencial era plantejar un model de qualitat i no pas de quantitat i no abusar de la obligatorietat ni l'autoritat. També vem destacar que cal tenir en compte que tothom vol treballar però no tothom vol estudiar i la taxa d'atur no variarà sinó que tansols envellirà. Finalment vem parlar de la importància que té que la societat prengui consciència del que és l'educació tant a dins com a fora de l'escola i que tots en som partíceps.

Penso que aquesta és una activitat que ens fa sentir importants ja que tractem temes interessants i mica en mica veiem que sabem què estem dient i som capaços de defensar els nostres arguments. A més a més, posem en pràctica moltes de les coses que vem llegir al llibre "Com parlar bé en públic" potser fins i tot
sense adonar-nos-en. Personalment crec qua ha estat una activitat molt positiva que ens ha acostat una mica a les sensacions que es poden tenir quan un és mestre i ha d'argumentar davant els infants.

ISTE: estandards nacionals de tecnologies d'informació i comunicació (TIC) per a docents

Avui a l'hora de Gestió de la informació i TIC hem estat parlant de les competències específiques del mestre en relació a la tecnologia. L'activitat plantejada consistía en llegir-nos un dels cinc documents que es presenten al blog de l'assignatura en relació amb aquest tema. Un cop llegit, havíem d'escollir una de les competències que creiem tenir o que creiem que hauriem de tenir i fer un comentari al fòrum del Blink. Un cop tots hem fet el nostre comentari hem realitzat una valoració conjunta de cadascún dels articles intervinguts.
L'article que m'havia de llegir jo era el dels estandards nacionals de tecnologies d'informàció i comunicació per a docents de la ISTE.

Entre moltes altres coses, com podem veure en el quart punt de l'entrada a l'EDUTEKA sobre la ISTE, parla de la feina dels docents a l'hora de promoure i exemplificar ciutadania digital i responsabilitat.
Els docents entenen temes i responsabilitats socials, locals i globals, en una cultura digital en evolució; és per això que cal demostrar per part seva comportaments ètics i legals a les seves pràctiques professionals.
Jo he triat un dels punts d'aquest quart apartat que diu així:
  • Los docentes promueven, modelan y enseñan el uso seguro, legal y ético de la información digital y de las TIC, incluyendo el respeto por los derechos de autor, la propiedad intelectual y la documentación apropiada de las fuentes de información.
Actualment a internet podem trobar de tot. És important destacar el concepte "de tot" ja que literalment és el que hi trobem.
El docent com a responsable del grup classe ha de filtrar i valorar quina és l'informació més adequada pels seus alumnes i ensenyar i explicar en què consisteixen les noves tecnologies i els avantatges i inconvenients que puguin tenir.
Quan va començar el "boom" de les noves tecnologies jo era molt petita però a la meva escola ja treballavem amb ordinadors. Els mestres ens explicaren en què consistia tota la xarxa i la navegació per internet. En la seva explicació van incloure el que podiem fer i el que no podiem fer, però sobretot ens van advertir del que NO haviem de fer.
Un ordinador pot ser una eina molt útil, però també molt perjudicial si no s'utilitza correctament. És per això que ara, més que mai cal que els docents concienciin als seus alumnes del que es pot trobar per internet, tant la informació fiable (aquella que apareix amb drets d'autor, fonts d'informació adequades i citades, etc..), com la que no ho és i advertir-los que cal anar sempre en compte.
Com més promoguem l'ús de les TIC a les aules els alumnes hi estaran més familiaritzats i la navegació per la xarxa serà, potser, menys perillosa.
Actualment en aquesta assignatura estem treballant amb molts programes i aplicacions a través d'internet i és per això que cal tenir consciència del que podem trobar i de com haurem d'actuar quan ja siguem professionals.


divendres, 20 de novembre del 2009

Setmana d'activitats extraordinàries: mNACTEC

El mNACTEC és el Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. Es troba a Terrassa situat al mateix edifici que el Museu tèxtil.
El preu general del museu són 3'5€ però si ets estudiant, soci del Club Super 3, membre d'alguna associació de museus, etc.. tens entrada gratuïta o reduccions de preu.
El museu presenta l'opció de visites guiades, visites teatrals i, evidentment, més avantatges si hi vas en grup que no pas sol.
Un cop vem ser a dins vem anar a visitar el Museu tèxtil. Des del meu punt de vista em va semblar bastant pobre, fosc i sense gaires distraccions per als nens. No hi havia cap activitat d'apretar botons, o de mirar a través d'alguna cosa. El màxim que vem veure va ser que podien agafar carbó per veure quin pesava més segons el tipus i que la màquina de vapor podia entrar en funcionament. Em va semblar veure, també, un grup de nens fent una visita guiada i disfressant-se segons el que els deia l'home, així dinamitzava la visita, però no ens va deixar acompanyar-los i no vem poder acabar de veure què feien exactament. El fet de no haver-hi res marcat, res clar, fa que cadascú pugui interpretar a la seva manera el que veu, això es dóna més al Museu tèxtil ja que al de la ciència està tot demostrat i investigat. Nosaltres, que tenim una idea de com vivien els nostres avis durant el franquisme, llegíem les explicacions de situacions que es vivien a les fàbriques i se'ns posaven els pèls de punta, però els objectes i sobretot els cartells imperatius penjats a les parets parlaven per si sols.
Un cop vem sortir del Museu tèxtil, vem anar al de la Ciència, i això ja va ser una altra cosa.
Gairebé tot el que hi havia exposat era interactiu o els nens podien participar-hi. En aquest moment hi ha tres exposicions rellevants que són l'Enérgeia, El transport i motos Montesa i Tot és Química. La única exposició de les citades que és temporal és la de Tot és Química, però la vaig trobar molt interessant i dinàmica, digna d'anomenar.
També hi ha un espai anomenat Explorant els inicis de l'Univers: El CERN, l'LHC i la física de les partícules on hi trobem moltissima informació sobre el gran colisionador d'hadrons.
És molt positiu que el museu sigui tant pràctic perquè l'implicació dels nens en aquest cas és inimaginable, estaven a tot arreu tota l'estona i gairebé no ens deixaven observar res a nosaltres a part de la seva il·lusió. Un cop van marxar ens nens vem poder visitar el museu amb més calma, tocant i remenant nosaltres també
A mi sempre m'han agradat aquest tipus de museus ja que penso que la participació dels nens en un lloc com aquest és molt important. Jo vaig notar molt la diferència del Museu del tèxtil, on no hi havia res que els fes participar i els nens seguien el grup amb les cares de cansats i avorrits, i el Museu de la ciència on els nens jugaven, corrien, s'ensenyaven coses entre ells, etc..
Jo també vaig fer experiments i també us els ensenyaré:


Què creieu que són aquests dos objectes?
El dimecres al Seminari ho sabreu!

Recitacions i debats

A partir de la setmana que ve començarem amb les sessions de recitacions i debats.
Cada dilluns, durant les dues primeres hores farem unes 15 o 20 recitacions i dos debats.
Amb aquesta activitat posarem en pràctica molts dels conceptes treballats a l'assignatura de comunicació com són el llenguatge oral, el llenguatge corporal, les característiques que ha de tenir un bon orador, saber controlar els nervis, l'ús correcte de la llengua..

El meu equip de debat presentarem els arguments a favor i en contra de l'educació obligatòria fins als 18 anys. Hem estat buscant informació i preparant el guió i el que direm cadascuna i fins i tot ho hem assajat.
La recitació em toca el dilluns següent però tot i així ja sé què recitaré. He escollit un conte d'en Jorge Bucay que s'anomena "L'olla embarassada", el podeu trobar en el seu llibre "Escolta'm".
Buscant, buscant vaig llegir-me'n uns quants d'en Bucay perquè són contes curts i m'agraden molt perquè d'una manera subtil et conviden a pensar, i finalment vaig trobar aquest. Un conte curt, divertit i no gaire enrabassat; just el que necessitava.
Ara me l'he de preparar bastant perquè és protagonitzat per dos personatges i no sé pas com els diferenciaré, però de segur que m'en sortiré.

Finalment el tema avaluació. Durant les recitacions, un company de la classe et grava, perquè així et puguis veure tu mateix i després hem de fer una auto avaluació de la nostra actuació tenint en compte els diversos aspectes abans esmentats.
Pel que fa al debat, hem de valorar les actuacions dels nostres companys, i un cop s'hagin acabat totes les exposicions, haurem de posar-les en comú amb els membres del nostre grup i fer també una auto avaluació.

Des d'aquí desitjo molta sort als meus companys i companyes i estic convençuda que farem uns debats i unes recitacions estupendes!

dijous, 19 de novembre del 2009

Setmana d'activitats extraordinàries: CEIP El Martinet

L'escola pública El Martinet (no té pàgina web pròpia però sí que podem visitar la de l'Associació d'Amics del Martinet) té dues línies i es va inaugurar el curs 2003/2004.
El seu projecte pedagògic ha estat aprovat pel Departament d'Educació i es basa en quatre eixos:

El concepte de comunitat.
Conformen una comunitat educativa entre nens, famílies, mestres i tothom que col·labori amb l'escola. Aquelles persones amb les que comparteixes espai i temps han de ser reconegudes pel seu nom, pel que són i cal mostrar respecte cap a elles, per això es consideren com a una gran família enlloc d'una gran escola.
A més a més, segons l'edat dels nens es troben en una microcomuintat o una altra. Hi ha la microcomunitat dels petits (3, 4 i 5 anys), la dels mitjans (6, 7 i 8 anys) i la dels grans (9, 10 i 11 anys).

El benestar entès en totes les seves dimensions.
Per als emprenedors del projecte, el benestar té a veure amb possibilitar els processos d'aprenentatge dels infants i dels seus ritmes, l'aprenentatge com a recerca, que es respectin les seves accions i que puguin tenir expressió de vida i una forma de conèixer el món.

El diàleg amb l'entorn.
Una educació que vincula amb el territori i al mateix temps enriqueix als mateixos infants, creant xarxes de participacions i relacions amb els ciutadans de diferents generacions.

Un nou sentit del coneixement.
L'objectiu de l'escola és integrar l'infant a la societat i per això necessitarà recursos per interpretar la realitat, estratègies per afrontar els canvis, habilitats socials i comunicatives, etc..


Així doncs l'escola és una obertura i acceptació cap a totes les persones, cultures, pensaments, etc..
Cada nen forma part d'un grup de la seva edat i que és acompanyat per un mestre referència (el que consideraríem un tutor). En cada grup de referència es duen a terme projectes i accions en comunió amb l'edat dels nens.
En altres moments del dia es troben els nens i nenes que formen una microcomunitat i experimenten als laboratoris, als ambients, tallers, etc..
A més a més els pares també poden entrar i participar en les activitats dels seus fills, conviure amb ells dins l'escola i acomplir així el que anomenen "Servei públic", una escola amb usuaris molt diversos on tots poden conviure-hi perfectament (fins a 20 nacionalitats diferents).

A l'escola no es treballa amb llibre de text, no es tracta d'anar repetint sempre el mateix sinó que el nen s'implica més si se sent subjecte de l'elaboració del que s'està parlant.
--> ESPAI BUIT amb els infants: temps per a temes imprevisibles que ells escullen, donar resposta a les seves inquietuds, estar a l'escolta dels nens. Creuen que cal donar sentit al com aprenem ja que si es segueix una pauta estricta no donem l'opció que prengui decisions ni que sigui autònom de major.
D'aquesta manera, els mestres i els infants conformen un equip que es pot complementar ja que el mestre cada dia aprèn d'ells també. Qualsevol dels docents que arribi a l'escola El Martinet té l'obligació de seguir amb el projecte, de comprometre's-hi com a mínim.

El tema de l'avaluació també és interessant de comentar. És una escola on no fan exàmens i entenen avaluació com a un concepte ampli; hi ha moltes variables prèvies a l'informe de final de trimestre: l'adult, el procés del nen durant tot aquest temps, l'observació.. Es parla amb tots els mestres i es veuen diverses perspectives les quals formaran part de l'informe. Es valorarà més el que hi ha que no pas el que no hi ha. A l'informe no es posa res que no s'hagi parlat abans amb la família en una entrevista. Els nens, a més a més també fan una autoavaluació.

dimecres, 18 de novembre del 2009

Setmana d'activitats extraordinàries: CASAL DE SANT ROC

Al IES Eugeni d’Ors, del barri de Sant Roc de Badalona, ens han fet una introducció de la visita que faríem. Primer de tot ens van comentar què era el pla educatiu d’entorn. Es tracta d’una feina conjunta entre Generalitat, Ajuntaments i diverses entitats culturals per rentabilitzar la xarxa, els recursos, la feina, etc.. per intentar que s’aproximin al màxim a la gent de l’entorn.

Seguidament ens van fer una breu explicació de la situació en què es va formar i es troba actualment el barri. Sant Roc és un barri que el 1962 creix moltíssim, però a causa de les inundacions d’aquell mateix any cal fer una reubicació del barri i es trasllada a gairebé tota la població als anomenats barracons grisos. El barri creix en població desfavorida i en molt mala construcció (moren moltes criatures en caure les baranes dels balcons de casa seva perquè no estaven ben construïdes).

En aquella època el barri era un enorme fangar.

Actualment, Sant Roc és el barri amb més població d’ètnia gitana de tot Catalunya.

L’edifici que vem anar a visitar, antigament era un punt de reunió dels habitants del barri, un centre social. Avui en dia, aquest edifici és l’Ateneu popular de St. Roc que entra a formar part d’una associació per facilitar subvencions, ajuts econòmics a les famílies, serveis, etc..

El barri encara conserva molts dels edificis construïts antigament i els podem diferenciar per la seva disposició en forma de lletra H. Hi ha també cinc torres en forma d’hèlix que delimiten el perímetre del barri.

La població de Sant Roc pot gaudir actualment d’instal·lacions públiques com un ambulatori, una biblioteca, un mercat, un centre cívic, un centre social, una residència de malalts físics, una residència de malalts psíquics (està pendent d’inauguració), etc..

A causa del consum de drogues, al barri, hi ha unes generacions que no hi són, bé a causa de la mort per consum, de presó, malalties, etc.. Això és un reflex de la mala gestió del barri antigament que comporta una inversió actual important per millorar els edificis i infraestructures.

Les escoles públiques es troben a la perifèria de Sant Roc, i una escola concertada al mig del barri acull gairebé tota la població immigrant. També hi trobem diverses esglésies de religions diferents.

A la plaça Camarón de la Isla es congregaven unes 700 o 800 persones d’ètnia gitana i romanesos. La gent del barri es sentia assetjada, cohibida, però a través de nombroses protestes i reclamacions van aconseguir la dispersió de la gent.

FUNDACIÓ ATENEU SANT ROC.

Funciona per sistema assembleari, i s’organitza per comissions, grups i projectes. Generalment la gent que treballa a l’Ateneu són voluntaris, implicats, etc.. només hi ha vuit treballadors contractats.

L’Ateneu presenta un ventall molt ampli d’oportunitats:

Dins l’horari de matí (cal tenir en compte que no tanquen) hi ha una sèrie d’activitats programades que són ludoteca, formació global comunitària (especialment per a dones gitanes), atenció materno-infantil (per a nenes que són mares), etc..

Després de dinar, a la tarda, es fan tallers amb dones més normalitzades i a partir de les cinc de la tarda actua com a centre obert, es realitzen activitats diverses al llarg del dia i també hi ha un esplai, s’organitzen colònies d’estiu, etc..

Cal destacar que al centre no hi ha res gratuït. M’agradaria destacar les paraules textuals que va dir la noia en el moment d’explicar-nos aquest fet: “tot no pot ser gratuït perquè sinó, no es valora. Tothom paga, encara que sigui poc”. Potser paguen 18€ per unes colònies d’estiu que duren 10 dies, però hem de considerar que hi ha famílies que aquest preu gairebé no se’l poden permetre; al centre hi acudeixen famílies en situacions molt precàries; els nens d’entre 5 i 8 anys són els més desfavorits.

Hem de tenir en compte que estem parlant d’un barri amb un alt risc de marginació social i que des de l’Ateneu busquen promoure el treball en xarxa entre les diverses institucions públiques de l’entorn ja que una sola entitat no pot fer res per combatre aquest problema. Els projectes no s’atorguen a una entitat en sí sinó que són de tot el territori.

REFLEXIÓ

Penso que per a la gent del barri de Sant Roc és molt important tenir un centre d’aquestes característiques on poder anar a distreure’s, aprendre, etc..

S’ha de tenir en compte el gran esforç que estan fent les institucions i les diverses entitats implicades en aquest projecte i sobretot la perspectiva des de la qual el proposen. Per què dic això? Perquè seria molt fàcil utilitzar els ajuts i subvencions a la valenta i donar i repartir tot allò que fos necessari per a les famílies, però com he explicat abans a Sant Roc tot té un preu i encara que sigui molt baix per segons qui, les famílies d’allà ja valoren el que compren o amb el que contribueixen.

Especialment a l’Ateneu s’hi fan tot tipus d’activitats, xerrades, etc.. amb l’intenció de millorar la qualitat de vida dels veïns del barri, sempre destinat a aquells que vulguin rebre el que l’Ateneu i les altres institucions poden donar. És important destacar que hi ha de tot i per tots, és a dir, que des dels més menuts fins els més veterans tenen un lloc a l’Ateneu on poden anar i aprofitar el temps que d’una altra manera malgastarien.

Trobo que el treball en xarxa que plantegen des de Sant Roc és molt positiu, tant per les persones “acollides” com per aquelles que s’ofereixen com a voluntariat. És una experiència única i estic segura que tot l’esforç que estan fent valdrà la pena i recolliran uns bons fruits al llarg dels anys.

dimarts, 17 de novembre del 2009

Setmana d'activitats extraordinàries: Jornada de pràctiques.

CEIP MIQUEL MARTÍ I POL.

EL CENTRE:
L'escola Miquel Martí i Pol va ser creada l'any 2003, a partir de la fusió de dues escoles d'una sola línia que hi havia al centre de la ciutat de Sabadell (CEIP Carme Simó i CEIP Sant Gregori) totes dues reconegudes per la seva trajectòria pedagògica.
L'escola es defineix com a escola activa fomentant actituds de curiositat, crítica i investigació, fent que l'alumnat s'impliqui en el seu procés d'aprenentatge, procura facilitar que tots els alumnes es desenvolupin, respectant les seves característiques individuals, els seus interessos i la seva situació individual i familiar. L'escola té especial cura en que els alumnes assoleixin els valors d'honestedat, solidaritat, cooperació, i respecte a les persones i al medi. També potencia l'interès pel món de l'art per tal que l'alumne sigui sensible a les seves manifestacions literàries, plàstiques, musicals..
És una escola que utilitza el català com a llengua vehicular i d'aprenentatge, el castellà perquè els alumnes puguin utilitzar-lo com a font d'informació i vehicle d'expressió i l'anglès i el francès com a llengües estrangeres.
Les instal·lacions de l'escola estan realment molt bé. Al ser una escola relativament nova els espais ja es van adaptar segons les necessitats actuals del programa educatiu. Les instal·lacions són:

Aula d'audiovisuals (projector i pissarra digital)
Aula de música (diversos instruments i murals)
Aula de natura
Aula d'informàtica (ordinadors per a tots els nens)
Aula d'educació especial (ordinador, pissarra i plena de material didàctic)
Aula d'idiomes (diversos murals dels nens)
Aula de psicomotricitat
Biblioteca
Cuina
Gimnàs (espatlleres, bancs, matalassos, equip de música, pilotes, cordes, "petos"..)
Menjador
Pista poliesportiva (de ciment amb porteries i cistelles de bàsquet. Feia de pati dels grans.)




El CEIP Miquel Martí i Pol consta de dues línies a cada curs. Els nens de primària ja no porten bata i fan un horari més extens que els de parvulari: al matí de 9:00h a 13:00h amb mitja hora de pati a les 11.00h i a la tarda de 15:00h a 17:00h.

LA MEVA EXPERIÈNCIA:
En arribar a l'escola em vaig trobar amb la Marta, la noia a qui havia d'acompanyar, a la porta.
Vem observar l'entrada dels nens a l'escola; els petits entraven per una porta diferent i les mares podien acompanyar-los fins la porta de la classe, però els de primària ja entraven sols, anaven cap a la classe i s'asseien al seu lloc esperant als seus companys. Si algú arribava tard apuntaven el seu retard a la pissarra i així, l'endemà, ja procuraria arribar a temps.
La Marta, em va explicar que ella s'especialitzava en educació física i que em portaria a veure un parell de classes al gimnàs i després del pati aniríem amb els de tercer a fer la resta de classes.
Així doncs vem anar al gimnàs i allà hi havia l'Àlex passant llista i preguntant als nens si duien la roba de recanvi. Un cop va acabar de passar llista va seguir amb una dinàmica molt curiosa i interessant per començar la classe. La dinàmica consisteix en què cada nen s'ha de pensar un joc d'escalfament, ha d'escriure'l en un full i portar-li a l'Àlex. Ell se'ls llegeix i cada setmana un nen diferent agafa el rol de mestre, és a dir, explica el joc d'escalfament a la resta de companys, durant el joc procura que ningú faci trampes i resol els dubtes del moment. Aquesta és una dinàmica que em va fascinar ja que és una manera molt fàcil de fer participar els nens a la classe, donar-los una responsabilitat i una autonomia a l'hora de confiar en ells.
La següent classe va ser més o menys igual ja que era l'altra línia de tercer.
A l'hora del pati la Marta em va ensenyar les instal·lacions de l'escola i vaig estar fent fotografies a les aules i equipaments.
En tornar del pati vem seguir amb els nens de tercer a l'aula durant la classe de coneixement del medi. Val a dir que les aules són bastant petites i que primer em va sorprendre però en veure la classe no em va semblar tant malament ja que així hi ha més proximitat entre el mestre i els alumnes. Aquell dia els nens estudiaven el paisatge i la mestra, amb l'ordinador, obria documents que havien fet els nens anteriorment amb els ordinadors on sortien imatges de paisatges i entre tots les comentaven i explicaven les seves anècdotes. Vaig trobar molt curiós el fet que la mestra, mentre buscava el document d'un nen, va situar el cursor sobre una presentació de Power Point i un alumne li va dir -No, Rosa Maria, això és un document Power Point!-
Impressionant, en aquell moment vaig mirar a la Marta i vem estar comentant que per nosaltres és molt estrany i xocant que un nen de tercer de primària sàpiga què és el Power Point (ja que jo fins a primer de batxillerat no vaig saber com es feia servir, imagina't).
Vaig trobar que era una classe molt interactiva i que tots els nens tenien el seu moment de glòria.
A l'hora de marxar a dinar els nens feien una fila per baixar les escales i els pares els esperaven a la porta del pati, tant als petits com als grans.

A la tarda vaig seguir amb la classe de tercer. En motiu de Santa Cecília i que a l'escola aquella setmana era la setmana de la música, una noia ens va venir a fer una audició d'acordió i de saxòfon. Als nens els va agradar molt i no paraven de preguntar coses sobre els instruments.
El que em va impactar molt mentre estàvem a l'audició va ser el comportament de la mestra. A cada classe hi ha un nen amb algun problema, ja sigui dèficit d'atenció, autisme, o d'altres. A la classe de tercer hi havia l'Eric, i mentre aquella noia feia l'audició la mestra li va preguntar si l'Eric es podia posar l'acordió a veure si realment pesava tant com deia ella o no. Vaig trobar-lo un gest fantàstic per part de la mestra ja que és una manera de fer-lo participar i que ell s'adoni del que estan fent i ho visqui més de prop. També em va sobtar la reacció d'alguns nens de la classe que deien que ells també volien sortir, però reflexionant vaig arribar a la conclusió que és la reacció que haguessin tingut si qualsevol altre nen hagués sortit i que, per tant, l'Eric era considerat un igual per a ells.
Finalment, a l'última classe vem fer tutoria, vem comentar què ens havia semblat l'audició musical i alguns dels valors que havien aprés aquell dia com l'importància de la concentració, el fet de tenir personalitat i no fer el que et diuen o fan els companys i finalment van fer l'autoavaluació setmanal. En què consisteix això? Doncs cada setmana, a l'hora de tutoria la mestra els reparteix un full amb una graella i unes preguntes que ells han de contestar sincerament, com per exemple:
Escolto els companys
Treballo en silenci
Estic atent quan la mestra explica
...
És curiós perquè els nens deien la veritat i ho responien tot tal com era.

Personalment valoro molt positivament la meva estada a l'escola durant aquell dia, tot l'equip docent va ser molt amable amb mi i els nens també. Es veia una escola molt ben estructurada, amb un projecte de treball molt clar i que tothom estava disposat a complir-lo i treballar el millor possible.

dilluns, 16 de novembre del 2009

Setmana d'activitats extraordinàries: Visita al Cibernàrium

El Cibernàrium és un espai gratuït que ofereix l'Ajuntament de Barcelona on organitzen càpsules i tallers gratuïts de curta durada per descobrir, conèixer i aprendre a utilitzar les eines digitals. És a dir, que es plategen posar a l'abast de tothom el coneixement de les noves tecnologies. Actualment conten amb dos programes diferents d'expansió: el programa Inicia't en internet, que consisteix en un curs d'iniciació a les noves tecnologies i el programa Creix amb internet que va destinat a empreses i professionals que volen ampliar els seus coneixements cibernètics.
També existeix un altre programa, no tant pautat, que s'anomena Itineraris per grups, i s'adapta a les necessitats de cada grup.

Cada curs compta amb dos formadors i té una capacitat màxima d'uns 20 alumnes, segons el nombre d'ordinadors.
La participació per part de la ciutadania en aquests tallers ha sigut un èxit i un dels reptes per al futur és la inauguració de noves antenes Cibernàrium, fins a una per Districte l'any 2010.

El fet que es promoguin activitats d'aquest tipus és molt positiu envers la societat. Avui en dia gairebé tot està informatitzat i és molta la gent que no ha tingut oportunitat de formar-se en aquest àmbit. És per això que penso que ha sigut una molt bona iniciativa ja que, el fet de ser gratuit i flexible ha facilitat el compromís d'un major nombre de persones que abans es veien dificultades o simplement inútils davant d'un ordinador.
A més a més és una manera d'evitar, fins a un cert punt, la fractura digital.






Aquest vídeo va ser el principi de la conferència sobre el projecte Web 2.0.
Seguidament ens van fer un test per saber els nostres coneixements sobre diferents programes de la web i, sincerament, els vem sorprendre negativament. Un cop acabat el test ens van comentar un parell dels programes que ens havien preguntat com són el VozMe, que permet reproduir un text en mp3, l'Aprobbo, el qual t'examina un paràgraf d'un treball, pàgina web o d'altres i et permet saber si està copiat literalment d'algun altre lloc o el iGoogle que presenta diverses aplicacions i gadgets.
Finalment ens van parlar sobre la Web social 2.0. Va ser creació de Tim O'Reilly i es caracteritza per una possibilitat de participació social, és a dir, de lectura i escriptura compartides, un estat dinàmic en tot moment, visible a través de qualsevol navegador, etc.. Està formada doncs per un conjunt de serveis web els quals tothom pot crear i/o editar i que, per tant, ens dóna el paper de protagonistes als usuaris aficionats a la xarxa. Aquesta visió la podem valorar positivament en el sentit que aquesta web democratitza la informació, tothom pot mostrar i dir què pensa o què sap, així s'obren diversos punts de vista i es contrasten opinions, però cal anar amb molt de compte ja que això també obliga a tenir una habilitat crítica per distingir el que és fiable del que no ho és.
Així doncs la Web 2.0 ens obliga a veure, escoltar, llegir, escriure, gestionar, innovar, etc.. i per tant deixem enrera el que seria la Web 1.0 i el seu usuari espectador per avançar cap a la Web 2.0 i uns usuaris actius i partíceps d'una xarxa social.

Un cop acabada la conferència es va iniciar un debat sobre els inconvenients de la Web 2.0, el paper de les tecnologies a l'escola 2.0 i el dels mestres respecte les noves tecnologies.
Algunes de les idees que es van comentar van ser el fet de la ràpida evolució de les coses actualment i que per tant, la formació que ens esforcem per tenir avui no ens servirà per d'aquí uns anys. Una altra idea interessant va ser: fins a quin punt exposes la teva vida en una xarxa social? S'ha de tenir realment consciència del que fas a cada moment i entendre el que comporta un excés d'informació pesonal a la xarxa.
És per això que vem concloure que entre tots hem d'educar de manera que les futures generacions vulguin, puguin i facin un ús responsable de les noves tecnologies.

Setmana d'activitats extraordinàries: Conferència “FER DE MESTRE”, a càrrec d’Eulàlia Bosch.

Aquest matí hem assistit a una conferència de l’Eulàlia Bosch, professora de filosofia. A més de la docència, un dels seus principals centres d’interès professional ha estat i segueix sent explorar la relació entre les institucions educatives i la vida cultural de les ciutats.

L’Eulàlia no ens ha parlat del fet de ser mestre en si, sinó que ja ha començat el seu discurs fent-nos reflexionar sobre el títol de la presentació. Ha comentat que la reflexió podria durar dies o setmanes i ha optat per guiar-nos una mica dient-nos que aquest hauria de ser el títol d’un programa permanent en l’estudi de diverses perspectives del que comprèn ser mestre.

Cal tenir en compte que ser mestre té a veure amb el conjunt total de la població. Quan parlem de mestres o de magisteri sempre recordem la paraula nens, però nosaltres hem de veure-ho des d’una perspectiva diferent, cal veure als nens com a nens que creixen (comenta l'obra de teatre que s'està representant aquestes dates al Teatre Lliure "Alicia, un viatge al país de les meravelles"). No hem de pensar en una relació estàtica entre el mestre i el nen ja que aquests canvien en relació a diversos factors i el nen que tinguem el primer dia de curs, no serà el mateix que el de l’últim dia.
És per això que cal que el mestre sigui capaç d’entendre el nen, d’aprendre d’ell i amb ell, sobretot perquè els nens estan davant nostre per créixer i nosaltres influïm en aquest creixement.

Com ha comentat l'Eulàlia, els nens són estrangers en aquest món, ho tenen tot per fer, han d'aprendre a viure i els hem d'ajudar a ser algú, avui, aquí.

També comentava que hom ha d'aprendre de la ciutat i a la ciutat, que tothom és mestre, no només aquells que exerceixen l'ofici sinó que tots fem de mestres de tots ja que aprendre a viure a la teva pròpia ciutat és aprendre a viure a totes les ciutats del món per molt diferents que siguin. Cal saber què hi ha al nostre entorn, hem d'arrelar al nostre entorn ja que si no ho fem així no podrem arrelar mai enlloc.

Com a mestres, hem de presentar el món al nen i ajudar-lo a entendre'l. La ciutat és la complexitat mínima a la que un nen ha d'adaptar-se (s'ha d'aprendre a aprendre a..)

Els nens han de conèixer perfectament la ciutat en la que vivim i han de conèixer tots els elements que ens ajuden a alimentar la seva curiositat i que ens serveixen de guia i de companyia per al seu creixement. En aquest moment del discurs, l'autora ha fet una metàfora força significativa amb unes vaques. Les vaques són animals rumiants; elles surten a menjar, i quan ja s'han atipat se'n van a buscar un lloc ben tranquil per reposar i van traient tot el menjar un altre cop i a poc a poc per mastegar-lo. Els nens surten al carrer i experimenten, seguidament necessiten un espai on poder posar les idees al seu lloc i entendre allò que han experimentat. Aquest espai és l'escola.

Així doncs podem dir que l'Eulàlia Bosch es posiciona a favor d'un model d'escola constructiva el qual promogui la curiositat dels nens i els obri les portes al món. Se'ls ha de fer forts davant dels problemes. Les criatures volen tornar i tornar i tornar fins a saber el perquè d'una cosa i aquí entra l'importància de les arts. Arts com el cinema, la música, l'arquitectura, el teatre, la ceràmica, la dansa.. El mestre cal que hagi interioritzat aquestes arts, observi i conegui quines són les curiositats dels nens per així estimular-lo i alimentar aquesta motivació, ja que sabem que els nens són curiosos per necessitat. Així el mestre acompanya i guia el nen en el camí de l'aprenentatge i l'ajuda a trobar el seu lloc, el lloc on passar les hores.

l'Eulàlia, finalment ha fet unes afirmacions que crec que són bastant importants: ha comentat que, en exposar-se a les arts, el mestre pot acabar sucumbint al seu encant i que s'esdevé mestre quan les arts penetren al nostre interior. També ha dit que cal voler ser savi, deixant entreveure que la didàctica és necessària quan volem entendre alguna cosa. Compara el mestre amb un acomodador de cinema: cal ajudar a cada nen a saber quin és el seu lloc i després, des de l'última fila, riure o plorar segons els fruits que recollim d'aquella experiència.

Una de les eines que ha utilitzat per apropar-nos més a la realitat del que estava comentant ha sigut la pàgina web de l'any Cerdà on podem trobar un mapa de l'eixample de Barcelona amb les escoles indicades. És un plànol on es considera l'escola com a més enllà de si mateixes. L'educació ha de passar a primera plana perquè els nens són els que sustenten el canvi constant del seu entorn. Les criatures poden aprendre a les escoles però on realment viuran serà a les ciutats, és per això que cal que les coneguin per tal de trobar aquells elements que els ajudin a assolir aquests coneixements o que donin respostes a les seves curiositats.

Penso que ha estat una conferència bastant interessant però que requereix una reflexió posterior ja que costava de pair. Tot i així destacaria l'adequació del discurs al tipus de públic a qui es dirigia, ja que des d'un bon principi ha aconseguit transmetre passió al que farem en un futur a base de fer participar als presents de les coses que ella estava fent, ens estava fent participar de l'experiència i ens estava motivant a seguir endavant en aquest camí.

Setmana d'activitats extraordinàries: un bon oient

Abans de comentar les conferències m'agradaria fer una petita introducció sobre les característiques d'un bon oient. És un tema tractat a classe de Comunicació oral, escrita i digital i aquest matí l'hem posat en pràctica.
Un bon oient ha de tenir un paper actiu i participatiu, és a dir, que s'interessa pel que es diu i pren apunts. Mostra respecte per l'emissor i les seves idees a través d'una postura objectiva. Sap descobrir les idees principals del missatge, reaccionar davant d'aquest i donar la seva opinió o fer alguna qüestió quan acaba l'orador.


Aquest matí doncs, hem hagut d'actuar com a bons oients davant les conferències de l'Eulàlia Bosch i la Conferència al Cibernàrium que, realment han sigut molt interessants.

Setmana d'activitats extraordinàries: Introducció.

Aquesta setmana, del setze al vint de novembre del 2009, els alumnes dels estudis de Grau realitzem un conjunt d'activitats pràctiques fora de la Universitat amb la finalitat d'aproximar-nos al món educatiu, fomentant el coneixement de la diversitat i la pluralitat dels models d'intervenció en els diferents àmbits.
Al llarg de la setmana farem en total sis activitats diferents amb l'objectiu de prendre consciència de la responsabilitat educativa dels centres apropant-nos a ells, observar i reflexionar sobre els actes en que es participi, participar activament en les diferents activitats proposades i apropar-nos al rol de mestre.
Les diverses activitats en les que participarem seran:
  • Activitat 1: Conferència "FER DE MESTRE", duta a terme per Eulàlia Bosch.
  • Activitat 2: Conferència LA WEB 2.0 I L'EDUCACIÓ al CIBERNÀRIUM, a càrrec de José Manuel Pérez i Santiago Tejedor.
  • Activitat 3: Jornada de pràctiques, acompanyant un alumne de 3r curs.
  • Activitat 4: Visita a un centre socioeducatiu.
  • Activitat 5: Visita a un centre educatiu escolar.
  • Activitat 6: Visita a l'espai educatiu d'una entitat o exposició d'interès públic.
Espero que aquesta setmana sigui molt productiva i m'ajudi a saber com sembrar el meu hortet per, en acabar la carrera, poder collir uns bons fruits.

dijous, 12 de novembre del 2009

Laboratori ComSoc


El passat dimecres vem acabar de fer totes les presentacions dels programes on line que ens podien ser útils.
L'últim va ser el Traductor de Google, eina molt interessant ja que pot traduir pàgines web i texts sencers a més de 50 idiomes diferents. Però el programa que m'agradaria destacar és un altre. Es diu Laboratori ComSoc i el van exposar el Jordi Mur, el David Sánchez, l'Eduard Muñoz, l'Eduard Lopez i el Josep Fosalba.
Al blog del Jordi Mur hi ha una entrada referida a la presentació i també hi podem trobar la mateixa presentació. Vull destacar aquesta entrada ja que tots o la majoria de nosaltres hem fet el treball de recerca i desconeixíem el programa totalment. No copiaré la informació que donen a la presentació, simplement dir que és una web ideada per ajudar als alumnes de batxillerat a fer el treball de recerca i que disposa d'un bloc de dubtes, idees per a nous treballs, recursos per a una bona presentació del treball, simuladors interactius de les diverses assignatures, etc.
És curiós perquè, just la mateixa tarda del dia que vam fer les presentacions, em vaig trobar un amic meu tot estressat perquè ha d'entregar el treball de recerca el mes que ve i hi ha informació que no troba per enlloc. Llavors jo li vaig explicar la presentació d'aquest grup de nois i li vaig recomanar la pàgina perquè segurament trobarà el que busca.
És per això que penso que és un dels programes més interessants i útils que es van exposar l'altre dia i els seus components han mostrat interès per saber si s'han explicat bé i han fet un formulari que trobareu al blog del Jordi també.

dimecres, 11 de novembre del 2009

Les característiques o propietats del discurs




El mapa conceptual que he elaborat amb el Cmap Tools és el que vem comentar a classe de COED fa unes setmanes.
No l'he posat al blog fins ara perquè el Cmap Tools m'ha costat una mica d'entendre (ho podem observar en l'elaboració de l'esquema del programari lliure) però finalment ho he aconseguit.
He pensat que com que abarca conceptes importants el podia penjar al blog i així tocar les dues assignatures d'aquest mòdul en una mateixa entrada.
Les característiques o propietats del discurs són les qualitats que té un escrit quan actua eficaçment en una situació comunicativa i n'hi ha cinc de diferents que s'agrupen en dos blocs:

Descriptives. Analitzen i expliquen el funcionament d'algun aspecte lingüístic.
  • Cohesió. Conjunt de relacions o vincles de significat que s'estableixen entre diferents elements o parts del text i que permeten al lector interpretar-lo amb eficàcia.
  • Coherència. Consisteix en la sel·lecció de la informació rellevant davant la no rellevant i en l'establiment d'una relació lògica entre les diferents parts d'un text tenint-ne en compte l'estructura.
  • Adequació. Grau d'adaptació d'un text a la seva situació comunicativa tenint en compte la varietat dialectal i el registre
Prescriptives. Característiques que determinen normes d'ús.
  • Correcció. Norma explícita d'ús en una comunitat lingüística.
  • Variació (estil o repertori). Trets estilístics i expressius d'un escrit d'acord amb determinats valors socials.

L'autor del discurs, a l'hora d'escriure ha de tenir presents aquestes cinc característiques i posar-les en pràctica per a elaborar un bon text.