CEIP MIQUEL MARTÍ I POL.
EL CENTRE:
L'escola Miquel Martí i Pol va ser creada l'any 2003, a partir de la fusió de dues escoles d'una sola línia que hi havia al centre de la ciutat de Sabadell (CEIP Carme Simó i CEIP Sant Gregori) totes dues reconegudes per la seva trajectòria pedagògica.
L'escola es defineix com a escola activa fomentant actituds de curiositat, crítica i investigació, fent que l'alumnat s'impliqui en el seu procés d'aprenentatge, procura facilitar que tots els alumnes es desenvolupin, respectant les seves característiques individuals, els seus interessos i la seva situació individual i familiar. L'escola té especial cura en que els alumnes assoleixin els valors d'honestedat, solidaritat, cooperació, i respecte a les persones i al medi. També potencia l'interès pel món de l'art per tal que l'alumne sigui sensible a les seves manifestacions literàries, plàstiques, musicals..
És una escola que utilitza el català com a llengua vehicular i d'aprenentatge, el castellà perquè els alumnes puguin utilitzar-lo com a font d'informació i vehicle d'expressió i l'anglès i el francès com a llengües estrangeres.
Les instal·lacions de l'escola estan realment molt bé. Al ser una escola relativament nova els espais ja es van adaptar segons les necessitats actuals del programa educatiu. Les instal·lacions són:
Aula d'audiovisuals (projector i pissarra digital)
Aula de música (diversos instruments i murals)
Aula de natura
Aula d'informàtica (ordinadors per a tots els nens)
Aula d'educació especial (ordinador, pissarra i plena de material didàctic)
Aula d'idiomes (diversos murals dels nens)
Aula de psicomotricitat
Biblioteca
Cuina
Gimnàs (espatlleres, bancs, matalassos, equip de música, pilotes, cordes, "petos"..)
Menjador
Pista poliesportiva (de ciment amb porteries i cistelles de bàsquet. Feia de pati dels grans.)
El CEIP Miquel Martí i Pol consta de dues línies a cada curs. Els nens de primària ja no porten bata i fan un horari més extens que els de parvulari: al matí de 9:00h a 13:00h amb mitja hora de pati a les 11.00h i a la tarda de 15:00h a 17:00h.
LA MEVA EXPERIÈNCIA:
En arribar a l'escola em vaig trobar amb la Marta, la noia a qui havia d'acompanyar, a la porta.
Vem observar l'entrada dels nens a l'escola; els petits entraven per una porta diferent i les mares podien acompanyar-los fins la porta de la classe, però els de primària ja entraven sols, anaven cap a la classe i s'asseien al seu lloc esperant als seus companys. Si algú arribava tard apuntaven el seu retard a la pissarra i així, l'endemà, ja procuraria arribar a temps.
La Marta, em va explicar que ella s'especialitzava en educació física i que em portaria a veure un parell de classes al gimnàs i després del pati aniríem amb els de tercer a fer la resta de classes.
Així doncs vem anar al gimnàs i allà hi havia l'Àlex passant llista i preguntant als nens si duien la roba de recanvi. Un cop va acabar de passar llista va seguir amb una dinàmica molt curiosa i interessant per començar la classe. La dinàmica consisteix en què cada nen s'ha de pensar un joc d'escalfament, ha d'escriure'l en un full i portar-li a l'Àlex. Ell se'ls llegeix i cada setmana un nen diferent agafa el rol de mestre, és a dir, explica el joc d'escalfament a la resta de companys, durant el joc procura que ningú faci trampes i resol els dubtes del moment. Aquesta és una dinàmica que em va fascinar ja que és una manera molt fàcil de fer participar els nens a la classe, donar-los una responsabilitat i una autonomia a l'hora de confiar en ells.
La següent classe va ser més o menys igual ja que era l'altra línia de tercer.
A l'hora del pati la Marta em va ensenyar les instal·lacions de l'escola i vaig estar fent fotografies a les aules i equipaments.
En tornar del pati vem seguir amb els nens de tercer a l'aula durant la classe de coneixement del medi. Val a dir que les aules són bastant petites i que primer em va sorprendre però en veure la classe no em va semblar tant malament ja que així hi ha més proximitat entre el mestre i els alumnes. Aquell dia els nens estudiaven el paisatge i la mestra, amb l'ordinador, obria documents que havien fet els nens anteriorment amb els ordinadors on sortien imatges de paisatges i entre tots les comentaven i explicaven les seves anècdotes. Vaig trobar molt curiós el fet que la mestra, mentre buscava el document d'un nen, va situar el cursor sobre una presentació de Power Point i un alumne li va dir -No, Rosa Maria, això és un document Power Point!-
Impressionant, en aquell moment vaig mirar a la Marta i vem estar comentant que per nosaltres és molt estrany i xocant que un nen de tercer de primària sàpiga què és el Power Point (ja que jo fins a primer de batxillerat no vaig saber com es feia servir, imagina't).
Vaig trobar que era una classe molt interactiva i que tots els nens tenien el seu moment de glòria.
A l'hora de marxar a dinar els nens feien una fila per baixar les escales i els pares els esperaven a la porta del pati, tant als petits com als grans.
A la tarda vaig seguir amb la classe de tercer. En motiu de Santa Cecília i que a l'escola aquella setmana era la setmana de la música, una noia ens va venir a fer una audició d'acordió i de saxòfon. Als nens els va agradar molt i no paraven de preguntar coses sobre els instruments.
El que em va impactar molt mentre estàvem a l'audició va ser el comportament de la mestra. A cada classe hi ha un nen amb algun problema, ja sigui dèficit d'atenció, autisme, o d'altres. A la classe de tercer hi havia l'Eric, i mentre aquella noia feia l'audició la mestra li va preguntar si l'Eric es podia posar l'acordió a veure si realment pesava tant com deia ella o no. Vaig trobar-lo un gest fantàstic per part de la mestra ja que és una manera de fer-lo participar i que ell s'adoni del que estan fent i ho visqui més de prop. També em va sobtar la reacció d'alguns nens de la classe que deien que ells també volien sortir, però reflexionant vaig arribar a la conclusió que és la reacció que haguessin tingut si qualsevol altre nen hagués sortit i que, per tant, l'Eric era considerat un igual per a ells.
Finalment, a l'última classe vem fer tutoria, vem comentar què ens havia semblat l'audició musical i alguns dels valors que havien aprés aquell dia com l'importància de la concentració, el fet de tenir personalitat i no fer el que et diuen o fan els companys i finalment van fer l'autoavaluació setmanal. En què consisteix això? Doncs cada setmana, a l'hora de tutoria la mestra els reparteix un full amb una graella i unes preguntes que ells han de contestar sincerament, com per exemple:
Escolto els companys
Treballo en silenci
Estic atent quan la mestra explica
...
És curiós perquè els nens deien la veritat i ho responien tot tal com era.
Personalment valoro molt positivament la meva estada a l'escola durant aquell dia, tot l'equip docent va ser molt amable amb mi i els nens també. Es veia una escola molt ben estructurada, amb un projecte de treball molt clar i que tothom estava disposat a complir-lo i treballar el millor possible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada