Setmana d'activitats extraordinàries: Conferència “FER DE MESTRE”, a càrrec d’Eulàlia Bosch.

Aquest matí hem assistit a una conferència de l’Eulàlia Bosch, professora de filosofia. A més de la docència, un dels seus principals centres d’interès professional ha estat i segueix sent explorar la relació entre les institucions educatives i la vida cultural de les ciutats.

L’Eulàlia no ens ha parlat del fet de ser mestre en si, sinó que ja ha començat el seu discurs fent-nos reflexionar sobre el títol de la presentació. Ha comentat que la reflexió podria durar dies o setmanes i ha optat per guiar-nos una mica dient-nos que aquest hauria de ser el títol d’un programa permanent en l’estudi de diverses perspectives del que comprèn ser mestre.

Cal tenir en compte que ser mestre té a veure amb el conjunt total de la població. Quan parlem de mestres o de magisteri sempre recordem la paraula nens, però nosaltres hem de veure-ho des d’una perspectiva diferent, cal veure als nens com a nens que creixen (comenta l'obra de teatre que s'està representant aquestes dates al Teatre Lliure "Alicia, un viatge al país de les meravelles"). No hem de pensar en una relació estàtica entre el mestre i el nen ja que aquests canvien en relació a diversos factors i el nen que tinguem el primer dia de curs, no serà el mateix que el de l’últim dia.

És per això que cal que el mestre sigui capaç d’entendre el nen, d’aprendre d’ell i amb ell, sobretot perquè els nens estan davant nostre per créixer i nosaltres influïm en aquest creixement.

Com ha comentat l'Eulàlia, els nens són estrangers en aquest món, ho tenen tot per fer, han d'aprendre a viure i els hem d'ajudar a ser algú, avui, aquí.

També comentava que hom ha d'aprendre de la ciutat i a la ciutat, que tothom és mestre, no només aquells que exerceixen l'ofici sinó que tots fem de mestres de tots ja que aprendre a viure a la teva pròpia ciutat és aprendre a viure a totes les ciutats del món per molt diferents que siguin. Cal saber què hi ha al nostre entorn, hem d'arrelar al nostre entorn ja que si no ho fem així no podrem arrelar mai enlloc.

Com a mestres, hem de presentar el món al nen i ajudar-lo a entendre'l. La ciutat és la complexitat mínima a la que un nen ha d'adaptar-se (s'ha d'aprendre a aprendre a..)

Els nens han de conèixer perfectament la ciutat en la que vivim i han de conèixer tots els elements que ens ajuden a alimentar la seva curiositat i que ens serveixen de guia i de companyia per al seu creixement. En aquest moment del discurs, l'autora ha fet una metàfora força significativa amb unes vaques. Les vaques són animals rumiants; elles surten a menjar, i quan ja s'han atipat se'n van a buscar un lloc ben tranquil per reposar i van traient tot el menjar un altre cop i a poc a poc per mastegar-lo. Els nens surten al carrer i experimenten, seguidament necessiten un espai on poder posar les idees al seu lloc i entendre allò que han experimentat. Aquest espai és l'escola.

Així doncs podem dir que l'Eulàlia Bosch es posiciona a favor d'un model d'escola constructiva el qual promogui la curiositat dels nens i els obri les portes al món. Se'ls ha de fer forts davant dels problemes. Les criatures volen tornar i tornar i tornar fins a saber el perquè d'una cosa i aquí entra l'importància de les arts. Arts com el cinema, la música, l'arquitectura, el teatre, la ceràmica, la dansa.. El mestre cal que hagi interioritzat aquestes arts, observi i conegui quines són les curiositats dels nens per així estimular-lo i alimentar aquesta motivació, ja que sabem que els nens són curiosos per necessitat. Així el mestre acompanya i guia el nen en el camí de l'aprenentatge i l'ajuda a trobar el seu lloc, el lloc on passar les hores.

l'Eulàlia, finalment ha fet unes afirmacions que crec que són bastant importants: ha comentat que, en exposar-se a les arts, el mestre pot acabar sucumbint al seu encant i que s'esdevé mestre quan les arts penetren al nostre interior. També ha dit que cal voler ser savi, deixant entreveure que la didàctica és necessària quan volem entendre alguna cosa. Compara el mestre amb un acomodador de cinema: cal ajudar a cada nen a saber quin és el seu lloc i després, des de l'última fila, riure o plorar segons els fruits que recollim d'aquella experiència.

Una de les eines que ha utilitzat per apropar-nos més a la realitat del que estava comentant ha sigut la pàgina web de l'any Cerdà on podem trobar un mapa de l'eixample de Barcelona amb les escoles indicades. És un plànol on es considera l'escola com a més enllà de si mateixes. L'educació ha de passar a primera plana perquè els nens són els que sustenten el canvi constant del seu entorn. Les criatures poden aprendre a les escoles però on realment viuran serà a les ciutats, és per això que cal que les coneguin per tal de trobar aquells elements que els ajudin a assolir aquests coneixements o que donin respostes a les seves curiositats.

Penso que ha estat una conferència bastant interessant però que requereix una reflexió posterior ja que costava de pair. Tot i així destacaria l'adequació del discurs al tipus de públic a qui es dirigia, ja que des d'un bon principi ha aconseguit transmetre passió al que farem en un futur a base de fer participar als presents de les coses que ella estava fent, ens estava fent participar de l'experiència i ens estava motivant a seguir endavant en aquest camí.