"VA DE MESTRES" de Jaume Cela i Juli Palou

Després de llegir-me aquest llibre i repassar tots aquells capítols, paràgrafs, frases i paraules que m'havien cridat l'atenció o m'havien fet reflexionar m'he decantat per escollir tot un capítol sencer a l'hora de fer el comentari, perquè penso que engloba diversos aspectes tractats en altres capítols, i també aspectes comentats a alguna classe d'Història i antropologia de l'educació. El capítol en qüestió es titula "Haurem de... o alguns dels reptes que ens toca assumir" i tracta de les reformes o innovacions que s'haurien de fer a l'escola per adaptar-la a la societat canviant en la que vivim i que no quedi estancada en el model d'escola que ha funcionat fins ara.

Parla de la relació nen-nen com una relació més propera, en la qual puguin participar entre ells no només en jocs sino també a l'aula i de l'adaptació dels horaris a les necessitats dels nens enlloc de seguir una rutina establerta a l'atzar. Dóna suport a la participació de professionals i altres persones que no siguin els mestres per tal de fer més properes les classes i els projectes, així com també opta per promoure l'entrada de les famílies a l'entorn escolar perquè hi tinguin un paper representatiu.

Aquestes i moltes altres propostes són les que l'autor creu que s'haurien d'aplicar a l'escola per trencar amb un model d'ensenyament clàssic i obrir-nos a nous horitzons i reptes per poder avançar al mateix ritme que la societat, per la part que ens toca.

No podem pretendre que l'escola sigui la mateixa ara que d'aquí cinquanta anys i per això, com a bons mestres, "haurem de" intentar descobrir quins són els veritables reptes de l'educació i trobar un equilibri entre el que es treballa a l'interior de l'escola i el que hi ha a l'exterior per no convertir-nos en profetes sino actuar només com a bons guies.

Com diu l'autor al final del capítol: "Als mestres ens toca distingir, i ajudar a distingir, entre el que són focs d'encenalls i el que són veritables fars"