En veritat, quan el mires per primer cop és un anunci com qualsevol altre, hi ha una familia, que el cotxe se'ls queda petit i se'n compren un altre de més gros.
Primer veiem com es compren una mascota, un petit monstre. El tenen a casa i se l'estimen molt. Però el monstre creix amb l'amor que li donen, com més l'estimen més creix, fins que un dia, la familia ha de marxar i el monstre, "Brother", és tan gran que no pot entrar al cotxe.
Tots se'n van i en "Brother" es queda sol i trist a casa, però no sap que tots estan tristos perquè se l'estimen molt i busquen una solució al problema.
Analitzem bé l'anunci, és molt bo!
Primer de tot sentim la música de l'anunci. Si estàs despistat o fent qualsevol altra feina amb la televisió engegada, sense prestar-li atenció, la primera cosa que et crida l'atenció és la música.
Comença sonant un piano i una melodia tranquil·la mentre la nena li diu al seu pare que vol al "Brother". Aquesta melodia porta a una reacció d' "ooooooooooh" per part de l'espectador ja que és una escena molt dolça.
Mica en mica la música es va animant, el monstre arriba a casa, juga amb els nens, se l'estimen i com més creix el monstre més animada és la melodia i més fort sona.
De sobte, la melodia torna a amansir-se ja que en "Brother" s'ha fet molt gros i no se'l poden endur amb ells. Sona una guitarra elèctrica en el moment que es plantegen deixar-lo d'estimar i el deixen a casa. El fet d'aportar aquest so tant estrident provoca una reacció de rebuig o, si busquem unes paraules més adequades, de desacord.
Seguidament la família es posa a cantar pensant en en "Brother" i buscant una solució. El fet de ser una cançó cantada "des de dins" ens mostra que la família farà el que sigui per trobar una solució.
Finalment, la cançó es va accelerant i animant i es veu la família arribant a casa amb un cotxe nou i recollint a en "Brother".
Pel que fa a la llum de l'anunci és una mica complicat trobar-hi una raó. N'estic segura que la té però al ser tot l'anunci bastant fosc només puc destacar el tros final, quan van a buscar el monstre, ja que ell surt al carrer il·luminat pel sol.
El que sí que m'atreviria a destacar sóc certs moments molt ben trobats que fan que l'anunci et sorprengui. Al principi de tot, quan la nena tria a aquest monstre podem veure com les seves dents i les d'en "Brother" són gairebé iguals. El pare mateix de la nena destaca aquest fet i fa que t'hi fixis més, per tant, al monstre i a la nena els uneix alguna cosa que va més enllà d'una simple relació amo-mascota.
Les frases del narrador estan molt ben trobades, són senzilles i profundes com, per exemple: "Se alimenta del amor que le das", "¿Cómo puedes dejar de querer a alguien? No se puede". Aquestes són les dues frases que m'agraden més de tot l'anunci, podria ser que jo fos una sentimental però crec que a tots ens passa el mateix.
Una altra escena preciosa és la del nen contant i el monstre amagant-se darrere una branca d'un arbre que no en fa ni tres com ell. Pot semblar una imatge tonta, però li dóna un toc d'humor, et provoca un somriure. És igual ser gegant o ser diminut, les teves característiques no importen, has d'estimar les persones tal com són i aquestes treuran el millor de si mateixes perquè, ja ho diuen, l'amor mou muntanyes.
M'agradaria destacar també el moment del paral·lelisme entre la família i en "Brother" quan aquests ja han marxat de casa. Tots estan tristos.
Fixem-nos també en el color del cotxe. El primer cotxe és de color gris, i és on en "Brother" no pot entrar. Quan la família decideix canviar-se el cotxe veiem un vehicle de color vermell, més viu, més alegre, el color de l'amor.
Finalment la cara d'en "Brother" quan veu que ha entrat al cotxe, que se l'estimen, que no s'havien oblidat d'ell. Una expressió d'emoció continguda, de plorar d'alegria.. És indescriptible l'expressió final del monstre, s'ha de veure amb els teus propis ulls.
És per això que aquí us deixo l'anunci, si teniu l'oportunitat, després d'haver-vos llegit aquest anàlisis mireu-lo un altre cop.
És evident que quan es tracta d'una imatge o d'un vídeo tothom ho interpreta a la seva manera i és molt fàcil no fer-ho com l'autor havia previst. És per això que a nivell educatiu hem d'estar molt pendents de la informació que reben els infants i, si cal, dedicar a cada cosa el seu moment de reflexió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada