dilluns, 9 de novembre del 2009

"Los niños de St. Judes"

Aquesta entrada serà una mica especial, no és una entrada explicant alguna cosa que hem fet a classe (tot i que hi té relació), tampoc és una notícia d'educació ni una curiositat.
Aquesta entrada és una recomanació.
Per fer el treball de la Queca sobre la comparació d'una pel·licula amb el llibre "El tono en la enseñanza" nosaltres vem escollir un film anomenat "Los niños de St. Judes".
Per una banda comentar que la dinàmica de treball que vem dur a terme a l'hora de fer aquesta comparació em va semblar fantàstica. Com ja vem comentar en el nostre treball penso que la implicació que hem tingut amb els temes tractats tant al llibre com a la pel·licula ens ha servit per aprendre molt més i no quedar-nos a la superfície de la qüestió (que potser és el que hagués passat si només hi haguessim dedicat una classe teòrica).
D'altra banda i després d'haver fet la valoració del treball arribo al que realment volia fer, que és la recomanació.
Penso que si poguéssim hauriem de veure totes les pel·licules que han treballat els nostres companys ja que és una feina ben distreta i els temes que tracten ens toquen de ple, per això vull recomanar-vos la que vaig analitzar jo.
Com ja he dit abans la pel·licula s'anomena "Los niños de St. Judes" i es situa a l'any 1939 a Irlanda. Tracta de l'arribada d'un nou professor en un centre educatiu, concretament un reformatori, en el qual es troba un model d'ensenyament totalment transmissiu (potser massa i tot). Si veieu la pel·licula veureu escenes impactants i d'altres de més dolces però val a dir que és una història basada en fets reals i si es té present això el film sembla el triple de dur.
Tot i així a mi i als membres del meu grup ens va agradar i, sobretot, ens va impactar molt la pel·licula i en vem poder extreure molt bones conclusions.
Espero que algú s'animi a veure-la i no deixeu que ningú us expliqui el final!

DOODLE

Avui dia 9 de novembre hem fet la presentació del Doodle davant de la classe.
Es tractava d'una activitat per grups que consistia en que cada grup escollia un programa dels que el Jorge Coderch havia proposat. Els programes eren:
  1. Doodle
  2. iGoogle
  3. Encarta
  4. Google Earth
  5. Softcatalà
  6. Google llibres
  7. DotSub
  8. Laboratori ComSoc
Nosaltres vem triar el Doodle. Al principi vem pensar que era un programa molt extrany i difícil d'entendre, però en el fons era tant senzill que ens complicàvem nosaltres mateixos.
Les aplicacions d'aquest programa són molt poques però eficaces. Es tracta de planificar un esdeveniment o fer una tria, és a dir, és un programa destinat a utilitzar en grup per quedar a una hora en concret o triar un lloc, fer una valoració, etc.
A la següent presentació podreu veure una explicació més àmplia d'aquest programa, que és la que hem utilitzat per guiar-nos a l'exposició.
A més a més hem realitzat una pràctica amb tota la classe per comprovar el funcionament d'aquest programa i ho valorem molt positivament ja que gairebé tothom hi ha participat i l'experiment ens ha sortit molt bé.
Aquesta és la presentació utilitzada:




Fent referència a les exposicions de la resta grup penso que han estat molt interessants ja que parlaven de programes que pràcticament no coneixia.
Aquesta activitat ens servirà per saber quin és el programa que hem d'utilitzar a cada moment i el que ens anirà millor per a allò que desitgem fer.
Un altre dels punts positius d'aquesta classe és que hi hem hagut de participar tots i això ha fet que ens impliquem més, tant a l'hora de preparar la presentació i, per tant, d'investigar els programes, com a l'hora de prestar atenció, ja que veure els teus companys fent de mestres penso que és molt productiu ja que veus i aprens tant del que expliquen com del comportament que mostren.

La iguana

La setmana passada a classe de Gestió de la informació i les TIC vem conèixer l'eduwiki.
L'eduwiki és un portal interactiu per als infants, i no tant infants, d'entre 6 i 16 anys. L'objectiu d'aquest projecte és crear un coneixement compartit entre els alumnes dels diversos centres de primària i secundària.
Després de visitar aquesta pàgina i veure que hi ha diversos estils d'entrades, depenent de qui les faci, nosaltres hem decidit fer-ne una de ben completa però a la vegada entenedora per als nens.
Explicaria en què consisteix la nostra entrada, però si ho fes l'activitat perdria la seva gràcia, així que un la penjo aquí perquè la pugueu veure vosaltres mateixos.
Recordeu que us heu de posar en situació i pensar que teniu uns set o vuit anys!


dilluns, 2 de novembre del 2009

MAPA CONCEPTUAL: Programari
















Aquest mapa conceptual abarca els conceptes relacionats amb el programari.
He tingut uns petits problemes a l'hora de fer-lo perquè l'he guardat i quan l'he tornat a obrir no he sabut com afegir-hi els diversos links. He pensat doncs, que els posaré a la mateixa explicació, i així és podran visitar igualment.
Per fer aquest mapa conceptual he fet servir el programa CmapTools. Aquest programa està ideat especialment per fer mapes conceptuals i realment és un avantatge.
Com que el tema central del nostre mapa conceptual era el Programari he buscat informació sobre aquest i l'he anat estructurant de manera que quedés tot relacionat.
La branca més important del mapa conceptual, però, és el Programari lliure ja que és el més proper a nosaltres i el que ens serà més útil. Tot i així he decidit no centrar-me només en el Programari lliure ja que també té l'estructura de qualsevol tipus de programari. És per això que el meu mapa conceptual ha quedat tan ampli, perquè hi he relacionat molts conceptes que creia importants.
El programari lliure doncs, és un tipus de programari que pot ser utilitzat, modificat i estudiat sense cap mena de restricció, que pot ser redistribuit i que compleix el que se'n diuen "les quatre llibertats" definides per la Free Software Foundation.
Crec que és necessari conèixer tant el concepte de programari lliure com l'utilització del CmapTools ja que tant una cosa com l'altra ens poden ser útils en un futur no gaire llunyà.


Poema: pràctica amb el MovieMaker



Avui a Gestió de la informació i les TIC hem acabat de practicar amb els programes que vem treballar la setmana passada, que són el GIMP i l'Audacity.
El que hem fet avui ha sigut ajuntar una imatge retocada amb el GIMP i una grabació feta amb l'Audacity gràcies a un altre programa: el Movie Maker.
Un cop hem redimensionat la imatge i hem fet la grabació, que ha consistit en escollir un poema i recitar-lo sobre d'una cançó, hem obert el programa Movie Maker, que és un editor de videos.
Hem agafat la nostra imatge i la grabació i ho hem ajuntat. Allà mateix hem escrit la lletra del poema perquè surti en moviment sobre l'imatge al mateix ritme que es va recitant.
Un cop enllestit l'hem penjat al blog perquè tots els companys puguin veure com ha treballat cadascú.
La veritat és que ha sigut una activitat molt divertida i interessant!

dijous, 29 d’octubre del 2009

"Brother"

Ahir a la televisió vaig tornar a veure l'anunci que haviem vist a COED i em van venir ganes d'explicar aquí al blog quin anunci és i de què es tracta.
En veritat, quan el mires per primer cop és un anunci com qualsevol altre, hi ha una familia, que el cotxe se'ls queda petit i se'n compren un altre de més gros.
Primer veiem com es compren una mascota, un petit monstre. El tenen a casa i se l'estimen molt. Però el monstre creix amb l'amor que li donen, com més l'estimen més creix, fins que un dia, la familia ha de marxar i el monstre, "Brother", és tan gran que no pot entrar al cotxe.
Tots se'n van i en "Brother" es queda sol i trist a casa, però no sap que tots estan tristos perquè se l'estimen molt i busquen una solució al problema.

Analitzem bé l'anunci, és molt bo!

Primer de tot sentim la música de l'anunci. Si estàs despistat o fent qualsevol altra feina amb la televisió engegada, sense prestar-li atenció, la primera cosa que et crida l'atenció és la música.
Comença sonant un piano i una melodia tranquil·la mentre la nena li diu al seu pare que vol al "Brother". Aquesta melodia porta a una reacció d' "ooooooooooh" per part de l'espectador ja que és una escena molt dolça.
Mica en mica la música es va animant, el monstre arriba a casa, juga amb els nens, se l'estimen i com més creix el monstre més animada és la melodia i més fort sona.
De sobte, la melodia torna a amansir-se ja que en "Brother" s'ha fet molt gros i no se'l poden endur amb ells. Sona una guitarra elèctrica en el moment que es plantegen deixar-lo d'estimar i el deixen a casa. El fet d'aportar aquest so tant estrident provoca una reacció de rebuig o, si busquem unes paraules més adequades, de desacord.
Seguidament la família es posa a cantar pensant en en "Brother" i buscant una solució. El fet de ser una cançó cantada "des de dins" ens mostra que la família farà el que sigui per trobar una solució.
Finalment, la cançó es va accelerant i animant i es veu la família arribant a casa amb un cotxe nou i recollint a en "Brother".

Pel que fa a la llum de l'anunci és una mica complicat trobar-hi una raó. N'estic segura que la té però al ser tot l'anunci bastant fosc només puc destacar el tros final, quan van a buscar el monstre, ja que ell surt al carrer il·luminat pel sol.
El que sí que m'atreviria a destacar sóc certs moments molt ben trobats que fan que l'anunci et sorprengui. Al principi de tot, quan la nena tria a aquest monstre podem veure com les seves dents i les d'en "Brother" són gairebé iguals. El pare mateix de la nena destaca aquest fet i fa que t'hi fixis més, per tant, al monstre i a la nena els uneix alguna cosa que va més enllà d'una simple relació amo-mascota.
Les frases del narrador estan molt ben trobades, són senzilles i profundes com, per exemple: "Se alimenta del amor que le das", "¿Cómo puedes dejar de querer a alguien? No se puede". Aquestes són les dues frases que m'agraden més de tot l'anunci, podria ser que jo fos una sentimental però crec que a tots ens passa el mateix.
Una altra escena preciosa és la del nen contant i el monstre amagant-se darrere una branca d'un arbre que no en fa ni tres com ell. Pot semblar una imatge tonta, però li dóna un toc d'humor, et provoca un somriure. És igual ser gegant o ser diminut, les teves característiques no importen, has d'estimar les persones tal com són i aquestes treuran el millor de si mateixes perquè, ja ho diuen, l'amor mou muntanyes.
M'agradaria destacar també el moment del paral·lelisme entre la família i en "Brother" quan aquests ja han marxat de casa. Tots estan tristos.
Fixem-nos també en el color del cotxe. El primer cotxe és de color gris, i és on en "Brother" no pot entrar. Quan la família decideix canviar-se el cotxe veiem un vehicle de color vermell, més viu, més alegre, el color de l'amor.
Finalment la cara d'en "Brother" quan veu que ha entrat al cotxe, que se l'estimen, que no s'havien oblidat d'ell. Una expressió d'emoció continguda, de plorar d'alegria.. És indescriptible l'expressió final del monstre, s'ha de veure amb els teus propis ulls.

És per això que aquí us deixo l'anunci, si teniu l'oportunitat, després d'haver-vos llegit aquest anàlisis mireu-lo un altre cop.




És evident que quan es tracta d'una imatge o d'un vídeo tothom ho interpreta a la seva manera i és molt fàcil no fer-ho com l'autor havia previst. És per això que a nivell educatiu hem d'estar molt pendents de la informació que reben els infants i, si cal, dedicar a cada cosa el seu moment de reflexió.

dilluns, 26 d’octubre del 2009

Els documents compartits de google

L'altre dia a classe de Gestió de la informació i les TIC vem estar treballant en grup a través del google docs, compartint documents, creant presentacions i formularis, comentant cadascú a través d'un xat intern el que creia que podiem fer en el treball, etc..
És una eina bastant còmoda i jo ja l'he utilitzat per a un parell de treballs més.
Aquí poso un exemple de treball elaborat a través del google docs:

El treball es basa en una petita anàlisi de l'ús dels ordinadors a les aules. Per dur-lo a terme primer vem crear un índex amb tots els ítems que crèiem que seria útil comentar, seguidament vem elaborar una presentació en la qual hi trobem tota la informació sel·leccionada i, per tant, la més rellevant. En aquesta presentació hi hem afegit els resultats d'un formulari creat també a partir de les eines del google docs.
Evidentment els continguts del treball són verídics però estan poc elaborats ja que hem pensat que l'important en aquest treball no eren els continguts en si sinó la manera com ens hem anat comunicant a través dels xats, com hem anat fent el treball cadascú des del seu ordinador però a la vegada com si estiguessim tots junts.

Qui ets tu?


L'altre dia, a classe de Comunicació oral, escrita i digital vem fer una activitat molt interessant i a la vegada divertida. Cadascú de nosaltres havia de fer una fotografia que descrivís a un company, triar un peu de foto i exposar el perquè de la seva eleció davant de tota la classe.
Jo, sincerament, no tenia gens clar què portar ni com fer-ho perquè fos diferent, en el sentit que la persona descrita no ho pogués endevinar fàcilment.
L'Eduard Muñoz va ser l'escollit. Vaig decidir descriure'l a ell perquè va ser la primera persona amb qui vaig parlar a la universitat i trobo que em donava molt joc. A casa, tot rumiant quina foto fer, vaig veure el meu "llum de llegir" i em vaig il·luminar. L'Edu és una caixa de sorpreses, no saps mai per on et sortirà, i vaig pensar que la sanefa entortolligada de la làmpada descrivia molt bé aquesta caracteristica seva, però a la vegada, vaig decidir encendre el llum perquè, en el fons, està com un llum i sempre sap com prendre't un somriure.
L'Edu és una persona oberta, de la broma, amic dels seus amics i propera a tothom. És gairebé el pare de la classe (com va dir ell), és altot i prim. Porta un "piercing" en un costat del llavi i això fa que et fixis més en la seva barba de "dos dies" que sempre duu.
Penso que aquesta va ser una dinàmica molt bona per a un grup com nosaltres perquè potser només et relaciones amb uns quants de la classe i amb la resta ni t'hi has parlat. És per això que em va agradar conèixer més a fons algunes persones des d'un punt de vista extern, tant per elles com per mi.
Em vaig divertir molt!

dimecres, 14 d’octubre del 2009

Activitat de papiroflèxia.

Ahir al seminari vem engegar amb el programa d'activitats dutes a terme pels alumnes que el formem. L'activitat d'ahir la van preparar l'Edu Muñoz, el Sergio Rella i la Nadia Ambroj i es tractava de simular un taller de papiroflèxia a l'aula.
En arribar ens van repartir uns fulls de paper i vem construïr un "quatre sabaters", el qual vem decorar un cop el vem tenir enllestit, seguidament ens van passar una presentació feta per ells en Power Point on explicaven què era la papiroflèxia, en què consistiria l'activitat i els objectius que volien assolir. Després van posar un video on sortia una altra figura feta amb paper, però ens va ser més fàcil seguir al Sergio, que era el que ho explicava davant nostre i podia prestar atenció als nostres dubtes. Un cop finalitzada l'activitat vem comentar com crèiem que havia anat i van sortir aspectes molt interessants com, per exemple, el de preguntar als nens i nenes si ho estàn entenent, si segueixen els passos, si necessiten que els ho tornis a explicar, també vem posar-nos d'acord en que si una activitat té una part teòrica i una pràctica, primer durem a terme la teòrica (sigui amb el mètode que sigui), ja que sino els nens no prestaràn atenció perquè es distraurant decorant, etc.. Altrament també vem comentar que és preferible un mestre guia que no pas el mestre que, per ajudar a que el nen vagi al ritme de la classe, li fa la feina.















Em sembla que no m'he deixat res per comentar, dir que va ser una classe molt participativa i dinàmica i que, personalment i remarcant que no se'm donen massa bé les manualitats, em va agradar molt!

dimarts, 13 d’octubre del 2009

"VA DE MESTRES" de Jaume Cela i Juli Palou

Després de llegir-me aquest llibre i repassar tots aquells capítols, paràgrafs, frases i paraules que m'havien cridat l'atenció o m'havien fet reflexionar m'he decantat per escollir tot un capítol sencer a l'hora de fer el comentari, perquè penso que engloba diversos aspectes tractats en altres capítols, i també aspectes comentats a alguna classe d'Història i antropologia de l'educació. El capítol en qüestió es titula "Haurem de... o alguns dels reptes que ens toca assumir" i tracta de les reformes o innovacions que s'haurien de fer a l'escola per adaptar-la a la societat canviant en la que vivim i que no quedi estancada en el model d'escola que ha funcionat fins ara.
Parla de la relació nen-nen com una relació més propera, en la qual puguin participar entre ells no només en jocs sino també a l'aula i de l'adaptació dels horaris a les necessitats dels nens enlloc de seguir una rutina establerta a l'atzar. Dóna suport a la participació de professionals i altres persones que no siguin els mestres per tal de fer més properes les classes i els projectes, així com també opta per promoure l'entrada de les famílies a l'entorn escolar perquè hi tinguin un paper representatiu.
Aquestes i moltes altres propostes són les que l'autor creu que s'haurien d'aplicar a l'escola per trencar amb un model d'ensenyament clàssic i obrir-nos a nous horitzons i reptes per poder avançar al mateix ritme que la societat, per la part que ens toca.
No podem pretendre que l'escola sigui la mateixa ara que d'aquí cinquanta anys i per això, com a bons mestres, "haurem de" intentar descobrir quins són els veritables reptes de l'educació i trobar un equilibri entre el que es treballa a l'interior de l'escola i el que hi ha a l'exterior per no convertir-nos en profetes sino actuar només com a bons guies.
Com diu l'autor al final del capítol: "Als mestres ens toca distingir, i ajudar a distingir, entre el que són focs d'encenalls i el que són veritables fars"

47 anys de la revista "Cavall Fort"

Ahir vaig veure per les notícies que a la plaça porxada de Vic s'estava celebrant un homenatge a la revista educativa "Cavall Fort". Va ser un acte multitudinari, hi va assistir molta gent, i des dels més menuts fins als més veterans van gaudir de la festa. M'ha fet gràcia posar-ho al blog ja que va ser una de les revistes educatives que vem comentar al seminari, de fet, la més coneguda per tots. Aquí us deixo l'adreça electrònica del 3cat24.cat on hi ha tota l'informació sobre la vetllada.

dilluns, 5 d’octubre del 2009

dimecres, 30 de setembre del 2009

He trobat una notícia a la pàgina web del canal 3.24 que m'ha semblat debatible. Comenta que els alumnes de primària, en acabar el cicle, hauràn de fer un examen per conèixer el seu nivell d'estudis.
Què us sembla?
Deixo aquí copiat un fragment de la notícia i l'enllaç a la pàgina on l'he trobat.
Si la llegiu tota, també comenta que volen fer més reformes en el calendari escolar i relacionades amb la formació del professorat.

Examen en acabar l'educació Primària

Quan s'acabi el curs actual, els 60.000 alumnes catalans que aquest any estudien 6è hauran de fer un examen. Ara mateix ja es fa una prova a 4t de Primària i a 2n d'ESO però són d'ús intern. Aquesta nova d'avaluació ha de permetre tant al Departament d'Educació com als centres conèixer els punts dèbils i també els forts de l'educació amb què els estudiants acaben la Primària.

3cat24.cat

"El vocabulari de la informàtica"

Un video força interessant extret del portal edu3.cat
Edu3.cat

dimecres, 16 de setembre del 2009

:)

Guaita el blog del Grau d'Educació Primària que rebonic que és!
Ara està una mica solet perquè estem tots al facebook però d'aquí dos dies quan toqui pencar treurà fum el Sr. Portafoli!
Ànims universitaris!