Exposicions de Territori.

Avui hem finalitzat les exposicions de territori.

La pràctica consistia en escollir un tema que tingués relació amb el territori, des d'una explicació de la teva ciutat, fins a l'apropament a un centre social. La finalitat de l'activitat no era el tema escollit en sí, sinó que el que interessava i els objectius proposats eren la contextualització de la informació, el fet de saber escollir què era el més important i destacable i saber-ho estructurar de manera que l'exposició no durés més de 6 minuts (amb un minut més de marge).

Hi ha hagut exposicions de tot tipus, els meus companys han parlat de festes populars, ens han acostat al seu poble o ciutat i ens han explicat diverses situacions socials, entre d'altres.

Els que fèiem d'oients durant les exposicions teniem una graella per anar destacant els aspectes positius i negatius de cada exposició i finalment posar-hi la nota que crèiem més adient.

La nostra exposició duia per títol "Sabadell: Abans i ara", i es tractava d'una presentació de la nostra ciutat.

Com podeu observar vem crear una presentació de Power Point per acompanyar la nostra exposició, però vem intentar no posar-hi gairebé text ja que entre els nervis i la inseguretat sempre tendeixes a llegir les diapositives i sabem que aquestes eines només han de servir de suport. Així doncs vem buscar tot d'imatges de la ciutat i un cop destriades i col·locades a la presentació vem posar el poc text que necessitàvem.

Penso que va ser una presentació bastant dinàmica i entretinguda, el públic mostrava interès durant i després de la presentació, ja que alguns companys ens van dir que vindrien a fer-nos una visita a Sabadell, si nosaltres fèiem de guies turístiques, evidentment.

Penso que vem saber controlar els nervis, parlavem amb un to de veu adequat i gesticulavem amb naturalitat. Ens vem excedir una mica del temps perquè com a sorpresa final duiem un poema de Pere Quart anomenat "Els Sabadellencs parlen", i diu així:

ELS SABADELLENCS PARLEN

- Què dius?

- Que a Sabadell

ens ha caigut la grossa!
- Manoi quin desgavell!

- Redéu, quina destrossa!

- Porquets farcits, capons!

- Xampany francès a tines!

- "Mercedes" i "Taurons"!

- I orgies clandestines!

- Cinc-cents agraciats!

L'òspica, quina xamba!

- Tenim cops amagats!

- Farem una altra Rambla!

- I els de Terrassa, què?

- Perdran fins els principis

i no voldran saber

res d'unir municipis.

També el futbol ha pres

colors amb nova ufana:

el blau: cel del Vallès,

el blanc: rodets de llana.

Però els de Sabadell

mai no hem volgut fer el tifa:

que som de bona pell

amb rifa i sense rifa!

- Primer "centre llaner

de totes les Espanyes"!

És així... què hi vols fer?

La sort tampoc no té,

com el negoci, entranyes!

Joan Oliver, "Pere Quart"

Antologia poètica.

M'agradaria felicitar també a la resta de companys ja que totes les exposicions han estat interessants i entretingudes. Tots tenim coses a millorar, és evident, però crec que tothom s'ha esforçat molt i que, realment, ha valgut la pena aquest esforç.

Setmana d'activitats extraordinàries: Jornada de pràctiques.

CEIP MIQUEL MARTÍ I POL.

EL CENTRE:

L'escola Miquel Martí i Pol va ser creada l'any 2003, a partir de la fusió de dues escoles d'una sola línia que hi havia al centre de la ciutat de Sabadell (CEIP Carme Simó i CEIP Sant Gregori) totes dues reconegudes per la seva trajectòria pedagògica.

L'escola es defineix com a escola activa fomentant actituds de curiositat, crítica i investigació, fent que l'alumnat s'impliqui en el seu procés d'aprenentatge, procura facilitar que tots els alumnes es desenvolupin, respectant les seves característiques individuals, els seus interessos i la seva situació individual i familiar. L'escola té especial cura en que els alumnes assoleixin els valors d'honestedat, solidaritat, cooperació, i respecte a les persones i al medi. També potencia l'interès pel món de l'art per tal que l'alumne sigui sensible a les seves manifestacions literàries, plàstiques, musicals..

És una escola que utilitza el català com a llengua vehicular i d'aprenentatge, el castellà perquè els alumnes puguin utilitzar-lo com a font d'informació i vehicle d'expressió i l'anglès i el francès com a llengües estrangeres.

Les instal·lacions de l'escola estan realment molt bé. Al ser una escola relativament nova els espais ja es van adaptar segons les necessitats actuals del programa educatiu. Les instal·lacions són:

Aula d'audiovisuals (projector i pissarra digital)

Aula de música (diversos instruments i murals)

Aula de natura

Aula d'informàtica (ordinadors per a tots els nens)

Aula d'educació especial (ordinador, pissarra i plena de material didàctic)

Aula d'idiomes (diversos murals dels nens)

Aula de psicomotricitat

Biblioteca

Cuina

Gimnàs (espatlleres, bancs, matalassos, equip de música, pilotes, cordes, "petos"..)

Menjador

Pista poliesportiva (de ciment amb porteries i cistelles de bàsquet. Feia de pati dels grans.)

El CEIP Miquel Martí i Pol consta de dues línies a cada curs. Els nens de primària ja no porten bata i fan un horari més extens que els de parvulari: al matí de 9:00h a 13:00h amb mitja hora de pati a les 11.00h i a la tarda de 15:00h a 17:00h.

LA MEVA EXPERIÈNCIA:

En arribar a l'escola em vaig trobar amb la Marta, la noia a qui havia d'acompanyar, a la porta.

Vem observar l'entrada dels nens a l'escola; els petits entraven per una porta diferent i les mares podien acompanyar-los fins la porta de la classe, però els de primària ja entraven sols, anaven cap a la classe i s'asseien al seu lloc esperant als seus companys. Si algú arribava tard apuntaven el seu retard a la pissarra i així, l'endemà, ja procuraria arribar a temps.

La Marta, em va explicar que ella s'especialitzava en educació física i que em portaria a veure un parell de classes al gimnàs i després del pati aniríem amb els de tercer a fer la resta de classes.

Així doncs vem anar al gimnàs i allà hi havia l'Àlex passant llista i preguntant als nens si duien la roba de recanvi. Un cop va acabar de passar llista va seguir amb una dinàmica molt curiosa i interessant per començar la classe. La dinàmica consisteix en què cada nen s'ha de pensar un joc d'escalfament, ha d'escriure'l en un full i portar-li a l'Àlex. Ell se'ls llegeix i cada setmana un nen diferent agafa el rol de mestre, és a dir, explica el joc d'escalfament a la resta de companys, durant el joc procura que ningú faci trampes i resol els dubtes del moment. Aquesta és una dinàmica que em va fascinar ja que és una manera molt fàcil de fer participar els nens a la classe, donar-los una responsabilitat i una autonomia a l'hora de confiar en ells.

La següent classe va ser més o menys igual ja que era l'altra línia de tercer.

A l'hora del pati la Marta em va ensenyar les instal·lacions de l'escola i vaig estar fent fotografies a les aules i equipaments.

En tornar del pati vem seguir amb els nens de tercer a l'aula durant la classe de coneixement del medi. Val a dir que les aules són bastant petites i que primer em va sorprendre però en veure la classe no em va semblar tant malament ja que així hi ha més proximitat entre el mestre i els alumnes. Aquell dia els nens estudiaven el paisatge i la mestra, amb l'ordinador, obria documents que havien fet els nens anteriorment amb els ordinadors on sortien imatges de paisatges i entre tots les comentaven i explicaven les seves anècdotes. Vaig trobar molt curiós el fet que la mestra, mentre buscava el document d'un nen, va situar el cursor sobre una presentació de Power Point i un alumne li va dir -No, Rosa Maria, això és un document Power Point!-

Impressionant, en aquell moment vaig mirar a la Marta i vem estar comentant que per nosaltres és molt estrany i xocant que un nen de tercer de primària sàpiga què és el Power Point (ja que jo fins a primer de batxillerat no vaig saber com es feia servir, imagina't).

Vaig trobar que era una classe molt interactiva i que tots els nens tenien el seu moment de glòria.

A l'hora de marxar a dinar els nens feien una fila per baixar les escales i els pares els esperaven a la porta del pati, tant als petits com als grans.

A la tarda vaig seguir amb la classe de tercer. En motiu de Santa Cecília i que a l'escola aquella setmana era la setmana de la música, una noia ens va venir a fer una audició d'acordió i de saxòfon. Als nens els va agradar molt i no paraven de preguntar coses sobre els instruments.

El que em va impactar molt mentre estàvem a l'audició va ser el comportament de la mestra. A cada classe hi ha un nen amb algun problema, ja sigui dèficit d'atenció, autisme, o d'altres. A la classe de tercer hi havia l'Eric, i mentre aquella noia feia l'audició la mestra li va preguntar si l'Eric es podia posar l'acordió a veure si realment pesava tant com deia ella o no. Vaig trobar-lo un gest fantàstic per part de la mestra ja que és una manera de fer-lo participar i que ell s'adoni del que estan fent i ho visqui més de prop. També em va sobtar la reacció d'alguns nens de la classe que deien que ells també volien sortir, però reflexionant vaig arribar a la conclusió que és la reacció que haguessin tingut si qualsevol altre nen hagués sortit i que, per tant, l'Eric era considerat un igual per a ells.

Finalment, a l'última classe vem fer tutoria, vem comentar què ens havia semblat l'audició musical i alguns dels valors que havien aprés aquell dia com l'importància de la concentració, el fet de tenir personalitat i no fer el que et diuen o fan els companys i finalment van fer l'autoavaluació setmanal. En què consisteix això? Doncs cada setmana, a l'hora de tutoria la mestra els reparteix un full amb una graella i unes preguntes que ells han de contestar sincerament, com per exemple:

Escolto els companys

Treballo en silenci

Estic atent quan la mestra explica

...

És curiós perquè els nens deien la veritat i ho responien tot tal com era.

Personalment valoro molt positivament la meva estada a l'escola durant aquell dia, tot l'equip docent va ser molt amable amb mi i els nens també. Es veia una escola molt ben estructurada, amb un projecte de treball molt clar i que tothom estava disposat a complir-lo i treballar el millor possible.

Setmana d'activitats extraordinàries: Visita al Cibernàrium

El Cibernàrium és un espai gratuït que ofereix l'Ajuntament de Barcelona on organitzen càpsules i tallers gratuïts de curta durada per descobrir, conèixer i aprendre a utilitzar les eines digitals. És a dir, que es plategen posar a l'abast de tothom el coneixement de les noves tecnologies. Actualment conten amb dos programes diferents d'expansió: el programa Inicia't en internet, que consisteix en un curs d'iniciació a les noves tecnologies i el programa Creix amb internet que va destinat a empreses i professionals que volen ampliar els seus coneixements cibernètics.

També existeix un altre programa, no tant pautat, que s'anomena Itineraris per grups, i s'adapta a les necessitats de cada grup.

Cada curs compta amb dos formadors i té una capacitat màxima d'uns 20 alumnes, segons el nombre d'ordinadors.

La participació per part de la ciutadania en aquests tallers ha sigut un èxit i un dels reptes per al futur és la inauguració de noves antenes Cibernàrium, fins a una per Districte l'any 2010.

El fet que es promoguin activitats d'aquest tipus és molt positiu envers la societat. Avui en dia gairebé tot està informatitzat i és molta la gent que no ha tingut oportunitat de formar-se en aquest àmbit. És per això que penso que ha sigut una molt bona iniciativa ja que, el fet de ser gratuit i flexible ha facilitat el compromís d'un major nombre de persones que abans es veien dificultades o simplement inútils davant d'un ordinador.

A més a més és una manera d'evitar, fins a un cert punt, la fractura digital.

Aquest vídeo va ser el principi de la conferència sobre el projecte Web 2.0.

Seguidament ens van fer un test per saber els nostres coneixements sobre diferents programes de la web i, sincerament, els vem sorprendre negativament. Un cop acabat el test ens van comentar un parell dels programes que ens havien preguntat com són el VozMe, que permet reproduir un text en mp3, l'Aprobbo, el qual t'examina un paràgraf d'un treball, pàgina web o d'altres i et permet saber si està copiat literalment d'algun altre lloc o el iGoogle que presenta diverses aplicacions i gadgets.

Finalment ens van parlar sobre la Web social 2.0. Va ser creació de Tim O'Reilly i es caracteritza per una possibilitat de participació social, és a dir, de lectura i escriptura compartides, un estat dinàmic en tot moment, visible a través de qualsevol navegador, etc.. Està formada doncs per un conjunt de serveis web els quals tothom pot crear i/o editar i que, per tant, ens dóna el paper de protagonistes als usuaris aficionats a la xarxa. Aquesta visió la podem valorar positivament en el sentit que aquesta web democratitza la informació, tothom pot mostrar i dir què pensa o què sap, així s'obren diversos punts de vista i es contrasten opinions, però cal anar amb molt de compte ja que això també obliga a tenir una habilitat crítica per distingir el que és fiable del que no ho és.

Així doncs la Web 2.0 ens obliga a veure, escoltar, llegir, escriure, gestionar, innovar, etc.. i per tant deixem enrera el que seria la Web 1.0 i el seu usuari espectador per avançar cap a la Web 2.0 i uns usuaris actius i partíceps d'una xarxa social.

Un cop acabada la conferència es va iniciar un debat sobre els inconvenients de la Web 2.0, el paper de les tecnologies a l'escola 2.0 i el dels mestres respecte les noves tecnologies.

Algunes de les idees que es van comentar van ser el fet de la ràpida evolució de les coses actualment i que per tant, la formació que ens esforcem per tenir avui no ens servirà per d'aquí uns anys. Una altra idea interessant va ser: fins a quin punt exposes la teva vida en una xarxa social? S'ha de tenir realment consciència del que fas a cada moment i entendre el que comporta un excés d'informació pesonal a la xarxa.

És per això que vem concloure que entre tots hem d'educar de manera que les futures generacions vulguin, puguin i facin un ús responsable de les noves tecnologies.

Laboratori ComSoc

El passat dimecres vem acabar de fer totes les presentacions dels programes on line que ens podien ser útils.

L'últim va ser el Traductor de Google, eina molt interessant ja que pot traduir pàgines web i texts sencers a més de 50 idiomes diferents. Però el programa que m'agradaria destacar és un altre. Es diu Laboratori ComSoc i el van exposar el Jordi Mur, el David Sánchez, l'Eduard Muñoz, l'Eduard Lopez i el Josep Fosalba.

Al blog del Jordi Mur hi ha una entrada referida a la presentació i també hi podem trobar la mateixa presentació. Vull destacar aquesta entrada ja que tots o la majoria de nosaltres hem fet el treball de recerca i desconeixíem el programa totalment. No copiaré la informació que donen a la presentació, simplement dir que és una web ideada per ajudar als alumnes de batxillerat a fer el treball de recerca i que disposa d'un bloc de dubtes, idees per a nous treballs, recursos per a una bona presentació del treball, simuladors interactius de les diverses assignatures, etc.

És curiós perquè, just la mateixa tarda del dia que vam fer les presentacions, em vaig trobar un amic meu tot estressat perquè ha d'entregar el treball de recerca el mes que ve i hi ha informació que no troba per enlloc. Llavors jo li vaig explicar la presentació d'aquest grup de nois i li vaig recomanar la pàgina perquè segurament trobarà el que busca.

És per això que penso que és un dels programes més interessants i útils que es van exposar l'altre dia i els seus components han mostrat interès per saber si s'han explicat bé i han fet un formulari que trobareu al blog del Jordi també.

DOODLE

Avui dia 9 de novembre hem fet la presentació del Doodle davant de la classe.

Es tractava d'una activitat per grups que consistia en que cada grup escollia un programa dels que el Jorge Coderch havia proposat. Els programes eren:

1. Doodle
2. iGoogle
3. Encarta
4. Google Earth
5. Softcatalà
6. Google llibres
7. DotSub
8. Laboratori ComSoc

Nosaltres vem triar el Doodle. Al principi vem pensar que era un programa molt extrany i difícil d'entendre, però en el fons era tant senzill que ens complicàvem nosaltres mateixos.

Les aplicacions d'aquest programa són molt poques però eficaces. Es tracta de planificar un esdeveniment o fer una tria, és a dir, és un programa destinat a utilitzar en grup per quedar a una hora en concret o triar un lloc, fer una valoració, etc.

A la següent presentació podreu veure una explicació més àmplia d'aquest programa, que és la que hem utilitzat per guiar-nos a l'exposició.

A més a més hem realitzat una pràctica amb tota la classe per comprovar el funcionament d'aquest programa i ho valorem molt positivament ja que gairebé tothom hi ha participat i l'experiment ens ha sortit molt bé.

Aquesta és la presentació utilitzada:

Fent referència a les exposicions de la resta grup penso que han estat molt interessants ja que parlaven de programes que pràcticament no coneixia.

Aquesta activitat ens servirà per saber quin és el programa que hem d'utilitzar a cada moment i el que ens anirà millor per a allò que desitgem fer.

Un altre dels punts positius d'aquesta classe és que hi hem hagut de participar tots i això ha fet que ens impliquem més, tant a l'hora de preparar la presentació i, per tant, d'investigar els programes, com a l'hora de prestar atenció, ja que veure els teus companys fent de mestres penso que és molt productiu ja que veus i aprens tant del que expliquen com del comportament que mostren.

La iguana

La setmana passada a classe de Gestió de la informació i les TIC vem conèixer l'eduwiki.

L'eduwiki és un portal interactiu per als infants, i no tant infants, d'entre 6 i 16 anys. L'objectiu d'aquest projecte és crear un coneixement compartit entre els alumnes dels diversos centres de primària i secundària.

Després de visitar aquesta pàgina i veure que hi ha diversos estils d'entrades, depenent de qui les faci, nosaltres hem decidit fer-ne una de ben completa però a la vegada entenedora per als nens.

Explicaria en què consisteix la nostra entrada, però si ho fes l'activitat perdria la seva gràcia, així que un la penjo aquí perquè la pugueu veure vosaltres mateixos.

Recordeu que us heu de posar en situació i pensar que teniu uns set o vuit anys!