Setmana d'activitats extraordinàries: mNACTEC

El mNACTEC és el Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. Es troba a Terrassa situat al mateix edifici que el Museu tèxtil.

El preu general del museu són 3'5€ però si ets estudiant, soci del Club Super 3, membre d'alguna associació de museus, etc.. tens entrada gratuïta o reduccions de preu.

El museu presenta l'opció de visites guiades, visites teatrals i, evidentment, més avantatges si hi vas en grup que no pas sol.

Un cop vem ser a dins vem anar a visitar el Museu tèxtil. Des del meu punt de vista em va semblar bastant pobre, fosc i sense gaires distraccions per als nens. No hi havia cap activitat d'apretar botons, o de mirar a través d'alguna cosa. El màxim que vem veure va ser que podien agafar carbó per veure quin pesava més segons el tipus i que la màquina de vapor podia entrar en funcionament. Em va semblar veure, també, un grup de nens fent una visita guiada i disfressant-se segons el que els deia l'home, així dinamitzava la visita, però no ens va deixar acompanyar-los i no vem poder acabar de veure què feien exactament. El fet de no haver-hi res marcat, res clar, fa que cadascú pugui interpretar a la seva manera el que veu, això es dóna més al Museu tèxtil ja que al de la ciència està tot demostrat i investigat. Nosaltres, que tenim una idea de com vivien els nostres avis durant el franquisme, llegíem les explicacions de situacions que es vivien a les fàbriques i se'ns posaven els pèls de punta, però els objectes i sobretot els cartells imperatius penjats a les parets parlaven per si sols.

Un cop vem sortir del Museu tèxtil, vem anar al de la Ciència, i això ja va ser una altra cosa.

Gairebé tot el que hi havia exposat era interactiu o els nens podien participar-hi. En aquest moment hi ha tres exposicions rellevants que són l'Enérgeia, El transport i motos Montesa i Tot és Química. La única exposició de les citades que és temporal és la de Tot és Química, però la vaig trobar molt interessant i dinàmica, digna d'anomenar.

També hi ha un espai anomenat Explorant els inicis de l'Univers: El CERN, l'LHC i la física de les partícules on hi trobem moltissima informació sobre el gran colisionador d'hadrons.

És molt positiu que el museu sigui tant pràctic perquè l'implicació dels nens en aquest cas és inimaginable, estaven a tot arreu tota l'estona i gairebé no ens deixaven observar res a nosaltres a part de la seva il·lusió. Un cop van marxar ens nens vem poder visitar el museu amb més calma, tocant i remenant nosaltres també

A mi sempre m'han agradat aquest tipus de museus ja que penso que la participació dels nens en un lloc com aquest és molt important. Jo vaig notar molt la diferència del Museu del tèxtil, on no hi havia res que els fes participar i els nens seguien el grup amb les cares de cansats i avorrits, i el Museu de la ciència on els nens jugaven, corrien, s'ensenyaven coses entre ells, etc..

Jo també vaig fer experiments i també us els ensenyaré:

Què creieu que són aquests dos objectes?

El dimecres al Seminari ho sabreu!

Setmana d'activitats extraordinàries: CEIP El Martinet

L'escola pública El Martinet (no té pàgina web pròpia però sí que podem visitar la de l'Associació d'Amics del Martinet) té dues línies i es va inaugurar el curs 2003/2004.

El seu projecte pedagògic ha estat aprovat pel Departament d'Educació i es basa en quatre eixos:

El concepte de comunitat.

Conformen una comunitat educativa entre nens, famílies, mestres i tothom que col·labori amb l'escola. Aquelles persones amb les que comparteixes espai i temps han de ser reconegudes pel seu nom, pel que són i cal mostrar respecte cap a elles, per això es consideren com a una gran família enlloc d'una gran escola.

A més a més, segons l'edat dels nens es troben en una microcomuintat o una altra. Hi ha la microcomunitat dels petits (3, 4 i 5 anys), la dels mitjans (6, 7 i 8 anys) i la dels grans (9, 10 i 11 anys).

El benestar entès en totes les seves dimensions.

Per als emprenedors del projecte, el benestar té a veure amb possibilitar els processos d'aprenentatge dels infants i dels seus ritmes, l'aprenentatge com a recerca, que es respectin les seves accions i que puguin tenir expressió de vida i una forma de conèixer el món.

El diàleg amb l'entorn.

Una educació que vincula amb el territori i al mateix temps enriqueix als mateixos infants, creant xarxes de participacions i relacions amb els ciutadans de diferents generacions.

Un nou sentit del coneixement.

L'objectiu de l'escola és integrar l'infant a la societat i per això necessitarà recursos per interpretar la realitat, estratègies per afrontar els canvis, habilitats socials i comunicatives, etc..

Així doncs l'escola és una obertura i acceptació cap a totes les persones, cultures, pensaments, etc..

Cada nen forma part d'un grup de la seva edat i que és acompanyat per un mestre referència (el que consideraríem un tutor). En cada grup de referència es duen a terme projectes i accions en comunió amb l'edat dels nens.

En altres moments del dia es troben els nens i nenes que formen una microcomunitat i experimenten als laboratoris, als ambients, tallers, etc..

A més a més els pares també poden entrar i participar en les activitats dels seus fills, conviure amb ells dins l'escola i acomplir així el que anomenen "Servei públic", una escola amb usuaris molt diversos on tots poden conviure-hi perfectament (fins a 20 nacionalitats diferents).

A l'escola no es treballa amb llibre de text, no es tracta d'anar repetint sempre el mateix sinó que el nen s'implica més si se sent subjecte de l'elaboració del que s'està parlant.

--> ESPAI BUIT amb els infants: temps per a temes imprevisibles que ells escullen, donar resposta a les seves inquietuds, estar a l'escolta dels nens. Creuen que cal donar sentit al com aprenem ja que si es segueix una pauta estricta no donem l'opció que prengui decisions ni que sigui autònom de major.

D'aquesta manera, els mestres i els infants conformen un equip que es pot complementar ja que el mestre cada dia aprèn d'ells també. Qualsevol dels docents que arribi a l'escola El Martinet té l'obligació de seguir amb el projecte, de comprometre's-hi com a mínim.

El tema de l'avaluació també és interessant de comentar. És una escola on no fan exàmens i entenen avaluació com a un concepte ampli; hi ha moltes variables prèvies a l'informe de final de trimestre: l'adult, el procés del nen durant tot aquest temps, l'observació.. Es parla amb tots els mestres i es veuen diverses perspectives les quals formaran part de l'informe. Es valorarà més el que hi ha que no pas el que no hi ha. A l'informe no es posa res que no s'hagi parlat abans amb la família en una entrevista. Els nens, a més a més també fan una autoavaluació.

Activitat de papiroflèxia.

Ahir al seminari vem engegar amb el programa d'activitats dutes a terme pels alumnes que el formem. L'activitat d'ahir la van preparar l'Edu Muñoz, el Sergio Rella i la Nadia Ambroj i es tractava de simular un taller de papiroflèxia a l'aula.

En arribar ens van repartir uns fulls de paper i vem construïr un "quatre sabaters", el qual vem decorar un cop el vem tenir enllestit, seguidament ens van passar una presentació feta per ells en Power Point on explicaven què era la papiroflèxia, en què consistiria l'activitat i els objectius que volien assolir. Després van posar un video on sortia una altra figura feta amb paper, però ens va ser més fàcil seguir al Sergio, que era el que ho explicava davant nostre i podia prestar atenció als nostres dubtes. Un cop finalitzada l'activitat vem comentar com crèiem que havia anat i van sortir aspectes molt interessants com, per exemple, el de preguntar als nens i nenes si ho estàn entenent, si segueixen els passos, si necessiten que els ho tornis a explicar, també vem posar-nos d'acord en que si una activitat té una part teòrica i una pràctica, primer durem a terme la teòrica (sigui amb el mètode que sigui), ja que sino els nens no prestaràn atenció perquè es distraurant decorant, etc.. Altrament també vem comentar que és preferible un mestre guia que no pas el mestre que, per ajudar a que el nen vagi al ritme de la classe, li fa la feina.

Em sembla que no m'he deixat res per comentar, dir que va ser una classe molt participativa i dinàmica i que, personalment i remarcant que no se'm donen massa bé les manualitats, em va agradar molt!

"VA DE MESTRES" de Jaume Cela i Juli Palou

Després de llegir-me aquest llibre i repassar tots aquells capítols, paràgrafs, frases i paraules que m'havien cridat l'atenció o m'havien fet reflexionar m'he decantat per escollir tot un capítol sencer a l'hora de fer el comentari, perquè penso que engloba diversos aspectes tractats en altres capítols, i també aspectes comentats a alguna classe d'Història i antropologia de l'educació. El capítol en qüestió es titula "Haurem de... o alguns dels reptes que ens toca assumir" i tracta de les reformes o innovacions que s'haurien de fer a l'escola per adaptar-la a la societat canviant en la que vivim i que no quedi estancada en el model d'escola que ha funcionat fins ara.

Parla de la relació nen-nen com una relació més propera, en la qual puguin participar entre ells no només en jocs sino també a l'aula i de l'adaptació dels horaris a les necessitats dels nens enlloc de seguir una rutina establerta a l'atzar. Dóna suport a la participació de professionals i altres persones que no siguin els mestres per tal de fer més properes les classes i els projectes, així com també opta per promoure l'entrada de les famílies a l'entorn escolar perquè hi tinguin un paper representatiu.

Aquestes i moltes altres propostes són les que l'autor creu que s'haurien d'aplicar a l'escola per trencar amb un model d'ensenyament clàssic i obrir-nos a nous horitzons i reptes per poder avançar al mateix ritme que la societat, per la part que ens toca.

No podem pretendre que l'escola sigui la mateixa ara que d'aquí cinquanta anys i per això, com a bons mestres, "haurem de" intentar descobrir quins són els veritables reptes de l'educació i trobar un equilibri entre el que es treballa a l'interior de l'escola i el que hi ha a l'exterior per no convertir-nos en profetes sino actuar només com a bons guies.

Com diu l'autor al final del capítol: "Als mestres ens toca distingir, i ajudar a distingir, entre el que són focs d'encenalls i el que són veritables fars"

47 anys de la revista "Cavall Fort"

Ahir vaig veure per les notícies que a la plaça porxada de Vic s'estava celebrant un homenatge a la revista educativa "Cavall Fort". Va ser un acte multitudinari, hi va assistir molta gent, i des dels més menuts fins als més veterans van gaudir de la festa. M'ha fet gràcia posar-ho al blog ja que va ser una de les revistes educatives que vem comentar al seminari, de fet, la més coneguda per tots. Aquí us deixo l'adreça electrònica del 3cat24.cat on hi ha tota l'informació sobre la vetllada.