Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris COED. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris COED. Mostrar tots els missatges

dimarts, 29 de desembre del 2009

Sintetitzem!

Ja a aquestes alçades i després d'un primer quadrimeste ple de novetats crec que ha arribat el moment de fer una petita síntesi de tot el que hem comentat a classe.
Per què? Doncs perquè trobo que és important organitzar una mica tota la informació que tenim, i què millor per fer-ho que sintetitzar-la i destacar-ne allò que és mes important.
Primer de tot, doncs, parlaré de l'assignatura de COED.

Al llarg d'aquest quadrimestre hem tractat diversos temes relacionats amb la comunicació oral, escrita i digital.
Vem llegir un text de J.Tuson titulat "El lenguaje y las lenguas" que defineix el llenguatge a partir d'una sèrie d'idees i relacions basades en les funcions d'aquest i conclou que el llenguatge ens serveix més que per comunicar-nos, ens serveix per expressar-nos i per parlar de qualsevol cosa abstracta. També diu que el llenguatge és la base de la nostra memòria i del nostre pensament, per tant és la causa dels nostres diàlegs interiors i de la lliure expressió.
Aquest text ens va servir per endinsar-nos una mica el que seria l'assignatura.

Seguidament la Imma ens va comentar quines eren les quatre habilitats lingüístiques que havia de dominar un usuari per comunicar-se eficaçment tant si actuava com a emissor o com a receptor.
L'emissor utilitza l'escriptura, que és el procés mitjançant el qual es produeix un text significatiu, i la parla, a través de la qual expressem el nostre pensament mitjançant el llenguatge articulat de forma coherent, clara, correcta i adequada a la situació comunicativa.
El receptor, en canvi, utilitza la lectura, que és el procés a través del qual es comprèn un text escrit, i l'escolta, que consisteix en comprendre un missatge a través d'un procés cognitiu de construcció del significat i interpretació d'un discurs oral.

També hem treballat amb diversos fragments de llibres que tracten sobre aquestes habilitats. El fragment sobre el qual vaig treballar jo va ser "Escoltar i sentir" del llibre "L'art de saber escoltar" que ens explica les diferències entre el fet d'escoltar i el de sentir.

Seguint amb les lectures, vem llegir un fragment del llibre "Descriure escriure" de D. Cassany en el qual vem observar i treballar les diferències entre el codi oral i el codi escrit, tant contextuals com textuals, i en diverses situacions generals.*

Hem treballat la descripció fent diverses pràctiques per poder veure les diverses maneres de descriure i conèixer tots els àmbits en els que s'utilitza. També vem descriure nosaltres a l'exposició Qui ets, tu?.

A més a més, hem dut a terme la lectura del llibre "Com parlar bé en públic", a través de la qual vem conèixer nous conceptes i trucs per perdre la vergonya i per elaborar un bon discurs.
Hem parlat també sobre les característiques o propietats d'un discurs i vem donar una pinzellada al llenguatge audiovisual, amb els seus avantatges i inconvenients.
També hem dut a terme les recitacions, els debats i les exposicions orals, que han estat la posada en escena de tots o gairebé tots els conceptes que havíem comentat anteriorment a l'aula.

Això doncs, és un recull de gairebé tot el que hem treballat a l'assignatura de Comunicació oral, escrita i digital i del que ara n'hem de fer un bon ús i no deixar-ho enrera.

*Si voleu conèixer quines són aquestes diferències i com les vem treballar recomano que visiteu el blog de la meva companya Elisabeth Torras, on ho trobareu molt ben explicat.

dimecres, 16 de desembre del 2009

Exposicions de Territori.

Avui hem finalitzat les exposicions de territori.
La pràctica consistia en escollir un tema que tingués relació amb el territori, des d'una explicació de la teva ciutat, fins a l'apropament a un centre social. La finalitat de l'activitat no era el tema escollit en sí, sinó que el que interessava i els objectius proposats eren la contextualització de la informació, el fet de saber escollir què era el més important i destacable i saber-ho estructurar de manera que l'exposició no durés més de 6 minuts (amb un minut més de marge).
Hi ha hagut exposicions de tot tipus, els meus companys han parlat de festes populars, ens han acostat al seu poble o ciutat i ens han explicat diverses situacions socials, entre d'altres.
Els que fèiem d'oients durant les exposicions teniem una graella per anar destacant els aspectes positius i negatius de cada exposició i finalment posar-hi la nota que crèiem més adient.

La nostra exposició duia per títol "Sabadell: Abans i ara", i es tractava d'una presentació de la nostra ciutat.



Com podeu observar vem crear una presentació de Power Point per acompanyar la nostra exposició, però vem intentar no posar-hi gairebé text ja que entre els nervis i la inseguretat sempre tendeixes a llegir les diapositives i sabem que aquestes eines només han de servir de suport. Així doncs vem buscar tot d'imatges de la ciutat i un cop destriades i col·locades a la presentació vem posar el poc text que necessitàvem.
Penso que va ser una presentació bastant dinàmica i entretinguda, el públic mostrava interès durant i després de la presentació, ja que alguns companys ens van dir que vindrien a fer-nos una visita a Sabadell, si nosaltres fèiem de guies turístiques, evidentment.
Penso que vem saber controlar els nervis, parlavem amb un to de veu adequat i gesticulavem amb naturalitat. Ens vem excedir una mica del temps perquè com a sorpresa final duiem un poema de Pere Quart anomenat "Els Sabadellencs parlen", i diu així:

ELS SABADELLENCS PARLEN

- Què dius?
- Que a Sabadell
ens ha caigut la grossa!
- Manoi quin desgavell!
- Redéu, quina destrossa!

- Porquets farcits, capons!
- Xampany francès a tines!
- "Mercedes" i "Taurons"!
- I orgies clandestines!

- Cinc-cents agraciats!
L'òspica, quina xamba!
- Tenim cops amagats!
- Farem una altra Rambla!

- I els de Terrassa, què?
- Perdran fins els principis
i no voldran saber
res d'unir municipis.

També el futbol ha pres
colors amb nova ufana:
el blau: cel del Vallès,
el blanc: rodets de llana.

Però els de Sabadell
mai no hem volgut fer el tifa:
que som de bona pell
amb rifa i sense rifa!

- Primer "centre llaner
de totes les Espanyes"!
És així... què hi vols fer?
La sort tampoc no té,
com el negoci, entranyes!

Joan Oliver, "Pere Quart"
Antologia poètica.

M'agradaria felicitar també a la resta de companys ja que totes les exposicions han estat interessants i entretingudes. Tots tenim coses a millorar, és evident, però crec que tothom s'ha esforçat molt i que, realment, ha valgut la pena aquest esforç.

diumenge, 13 de desembre del 2009

"Com parlar bé en públic"


Aprofitant que estem just a l'equador de les sessions de debats i recitacions faré una entrada fent referència al llibre que vem llegir des d'aquesta assignatura "Com parlar bé en públic", de Joana Rubió i Francesc Puigpelat.

Aquesta és una lectura que ens dóna una sèrie de recursos als que podem recórrer abans de fer una exposició o discurs, com per exemple trucs per controlar els nervis o per superar la por de quedar-nos en blanc.
Afirma que un discurs ben preparat ens conduirà a tenir més seguretat i confiança i ens explica que a l’hora de preparar-lo no l’hem de memoritzar sinó que el que hem de fer és saber quines són les idees més importants i l’ordre amb el que les exposarem. També comenta que el bon orador ha de saber interpretar les reaccions del públic i ser capaç de modificar el seu discurs segons aquestes.
Comenta que el discurs consta d’una introducció, el desenvolupament de la presentació i les conclusions, però que s’han de tenir en compte els dos moments de màxima atenció del públic i saber distribuir bé la informació ja que són al principi i al final.

També parla sobre la veu, ja que hem de tenir un bon volum de veu i una bona vocalització, el llenguatge oral, el llenguatge corporal, ja que si gesticulem ha de ser natural, de la respiració i del suport de mitjans audiovisuals, dels quals no n’hem d’abusar.

Així doncs, tots podem arribar a ser bons oradors ja que hi ha tècniques, mètodes i gests que ens ho permeten.

Els consells d'aquest llibre, vulguis o no, els estem posant en pràctica a les sessions, tant de debat com de recitacions i és curiós perquè potser no ens n'adonem o no ho hem preparat així, però ho fem.

dilluns, 23 de novembre del 2009

El debat.

Ja fa dues setmanes que estem duent a terme les sessions de debats i recitacions els dilluns al matí.
El primer dilluns dia 23.11.2009 ens va tocar presentar el debat sobre L'escolarització obligatòria fins als 18 anys.


El plantejament d'aquesta activitat el va indroduïr la Imma a través d'un video de la final de la IV Lliga de debat universitari de la Xarxa Vives d'Universitats. Un cop vist el vídeo vem comentar els aspectes organitzatius dels debats. Es tractava de fer grups de 8 o 10 persones dividits en dos equips de 4 o 5. A cadascún d'aquests equips hi haurà un capità, que des del principi fins al final de debat coordinarà la planificació del treball, i també hi haurà, com a mínim, tres oradors i dos investigadors que també podràn intervenir i fer preguntes durant el debat.
Constaràn de 4 parts per a cada equip distribuïdes en un temps de 3 minuts per intervenció, és a dir, 12 minuts per equip i 24 minuts en total.
La limitació de temps ens obliga a ser molt estrictes i haver preparat molt els arguments del debat.
Com ja he comentat abans, el tema sobre el qual vem debatre nosaltres va ser L'escolarització obligatòria fins als 18 anys. El meu equip ens posicionàvem en contra i vem dividir els nostres arguments en introducció i primer argument, contraargumentació i segon argument, contraargumentació i tercer argument i finalment les conclusions.
En quant a la posada en escena, vem escollir anar vestides amb texans i samarretes clares sobre les quals ens vem enganxar unes targetetes amb els noms, de color vermell i verd segons defensavem el no o el sí respectivament.
Durant els debats, els que no estem exposant, disposem una pauta per dur a terme individualment una avaluació dels nostres companys. Un cop acabats els debats farem una posada en comú amb els membres del nostre grup i també haurem d'elaborar una autoavaluació. Els aspectes a valorar són discursius, d'oratòria i organitzatius, tenint en compte els elements principals del Manual de Participació. Lliga de debat universitari. Xarxa Vives d'Universitats.

La meva intervenció en el debat consistia en presentar les conclusions. Estava força nerviosa i crec que les vaig presentar molt ràpid però pel que fa a l'estructura trobo que van quedar bastant clares. Vem comentar que l'essencial era plantejar un model de qualitat i no pas de quantitat i no abusar de la obligatorietat ni l'autoritat. També vem destacar que cal tenir en compte que tothom vol treballar però no tothom vol estudiar i la taxa d'atur no variarà sinó que tansols envellirà. Finalment vem parlar de la importància que té que la societat prengui consciència del que és l'educació tant a dins com a fora de l'escola i que tots en som partíceps.

Penso que aquesta és una activitat que ens fa sentir importants ja que tractem temes interessants i mica en mica veiem que sabem què estem dient i som capaços de defensar els nostres arguments. A més a més, posem en pràctica moltes de les coses que vem llegir al llibre "Com parlar bé en públic" potser fins i tot
sense adonar-nos-en. Personalment crec qua ha estat una activitat molt positiva que ens ha acostat una mica a les sensacions que es poden tenir quan un és mestre i ha d'argumentar davant els infants.

divendres, 20 de novembre del 2009

Recitacions i debats

A partir de la setmana que ve començarem amb les sessions de recitacions i debats.
Cada dilluns, durant les dues primeres hores farem unes 15 o 20 recitacions i dos debats.
Amb aquesta activitat posarem en pràctica molts dels conceptes treballats a l'assignatura de comunicació com són el llenguatge oral, el llenguatge corporal, les característiques que ha de tenir un bon orador, saber controlar els nervis, l'ús correcte de la llengua..

El meu equip de debat presentarem els arguments a favor i en contra de l'educació obligatòria fins als 18 anys. Hem estat buscant informació i preparant el guió i el que direm cadascuna i fins i tot ho hem assajat.
La recitació em toca el dilluns següent però tot i així ja sé què recitaré. He escollit un conte d'en Jorge Bucay que s'anomena "L'olla embarassada", el podeu trobar en el seu llibre "Escolta'm".
Buscant, buscant vaig llegir-me'n uns quants d'en Bucay perquè són contes curts i m'agraden molt perquè d'una manera subtil et conviden a pensar, i finalment vaig trobar aquest. Un conte curt, divertit i no gaire enrabassat; just el que necessitava.
Ara me l'he de preparar bastant perquè és protagonitzat per dos personatges i no sé pas com els diferenciaré, però de segur que m'en sortiré.

Finalment el tema avaluació. Durant les recitacions, un company de la classe et grava, perquè així et puguis veure tu mateix i després hem de fer una auto avaluació de la nostra actuació tenint en compte els diversos aspectes abans esmentats.
Pel que fa al debat, hem de valorar les actuacions dels nostres companys, i un cop s'hagin acabat totes les exposicions, haurem de posar-les en comú amb els membres del nostre grup i fer també una auto avaluació.

Des d'aquí desitjo molta sort als meus companys i companyes i estic convençuda que farem uns debats i unes recitacions estupendes!

dilluns, 16 de novembre del 2009

Setmana d'activitats extraordinàries: un bon oient

Abans de comentar les conferències m'agradaria fer una petita introducció sobre les característiques d'un bon oient. És un tema tractat a classe de Comunicació oral, escrita i digital i aquest matí l'hem posat en pràctica.
Un bon oient ha de tenir un paper actiu i participatiu, és a dir, que s'interessa pel que es diu i pren apunts. Mostra respecte per l'emissor i les seves idees a través d'una postura objectiva. Sap descobrir les idees principals del missatge, reaccionar davant d'aquest i donar la seva opinió o fer alguna qüestió quan acaba l'orador.


Aquest matí doncs, hem hagut d'actuar com a bons oients davant les conferències de l'Eulàlia Bosch i la Conferència al Cibernàrium que, realment han sigut molt interessants.

dimecres, 11 de novembre del 2009

Les característiques o propietats del discurs




El mapa conceptual que he elaborat amb el Cmap Tools és el que vem comentar a classe de COED fa unes setmanes.
No l'he posat al blog fins ara perquè el Cmap Tools m'ha costat una mica d'entendre (ho podem observar en l'elaboració de l'esquema del programari lliure) però finalment ho he aconseguit.
He pensat que com que abarca conceptes importants el podia penjar al blog i així tocar les dues assignatures d'aquest mòdul en una mateixa entrada.
Les característiques o propietats del discurs són les qualitats que té un escrit quan actua eficaçment en una situació comunicativa i n'hi ha cinc de diferents que s'agrupen en dos blocs:

Descriptives. Analitzen i expliquen el funcionament d'algun aspecte lingüístic.
  • Cohesió. Conjunt de relacions o vincles de significat que s'estableixen entre diferents elements o parts del text i que permeten al lector interpretar-lo amb eficàcia.
  • Coherència. Consisteix en la sel·lecció de la informació rellevant davant la no rellevant i en l'establiment d'una relació lògica entre les diferents parts d'un text tenint-ne en compte l'estructura.
  • Adequació. Grau d'adaptació d'un text a la seva situació comunicativa tenint en compte la varietat dialectal i el registre
Prescriptives. Característiques que determinen normes d'ús.
  • Correcció. Norma explícita d'ús en una comunitat lingüística.
  • Variació (estil o repertori). Trets estilístics i expressius d'un escrit d'acord amb determinats valors socials.

L'autor del discurs, a l'hora d'escriure ha de tenir presents aquestes cinc característiques i posar-les en pràctica per a elaborar un bon text.


dijous, 29 d’octubre del 2009

"Brother"

Ahir a la televisió vaig tornar a veure l'anunci que haviem vist a COED i em van venir ganes d'explicar aquí al blog quin anunci és i de què es tracta.
En veritat, quan el mires per primer cop és un anunci com qualsevol altre, hi ha una familia, que el cotxe se'ls queda petit i se'n compren un altre de més gros.
Primer veiem com es compren una mascota, un petit monstre. El tenen a casa i se l'estimen molt. Però el monstre creix amb l'amor que li donen, com més l'estimen més creix, fins que un dia, la familia ha de marxar i el monstre, "Brother", és tan gran que no pot entrar al cotxe.
Tots se'n van i en "Brother" es queda sol i trist a casa, però no sap que tots estan tristos perquè se l'estimen molt i busquen una solució al problema.

Analitzem bé l'anunci, és molt bo!

Primer de tot sentim la música de l'anunci. Si estàs despistat o fent qualsevol altra feina amb la televisió engegada, sense prestar-li atenció, la primera cosa que et crida l'atenció és la música.
Comença sonant un piano i una melodia tranquil·la mentre la nena li diu al seu pare que vol al "Brother". Aquesta melodia porta a una reacció d' "ooooooooooh" per part de l'espectador ja que és una escena molt dolça.
Mica en mica la música es va animant, el monstre arriba a casa, juga amb els nens, se l'estimen i com més creix el monstre més animada és la melodia i més fort sona.
De sobte, la melodia torna a amansir-se ja que en "Brother" s'ha fet molt gros i no se'l poden endur amb ells. Sona una guitarra elèctrica en el moment que es plantegen deixar-lo d'estimar i el deixen a casa. El fet d'aportar aquest so tant estrident provoca una reacció de rebuig o, si busquem unes paraules més adequades, de desacord.
Seguidament la família es posa a cantar pensant en en "Brother" i buscant una solució. El fet de ser una cançó cantada "des de dins" ens mostra que la família farà el que sigui per trobar una solució.
Finalment, la cançó es va accelerant i animant i es veu la família arribant a casa amb un cotxe nou i recollint a en "Brother".

Pel que fa a la llum de l'anunci és una mica complicat trobar-hi una raó. N'estic segura que la té però al ser tot l'anunci bastant fosc només puc destacar el tros final, quan van a buscar el monstre, ja que ell surt al carrer il·luminat pel sol.
El que sí que m'atreviria a destacar sóc certs moments molt ben trobats que fan que l'anunci et sorprengui. Al principi de tot, quan la nena tria a aquest monstre podem veure com les seves dents i les d'en "Brother" són gairebé iguals. El pare mateix de la nena destaca aquest fet i fa que t'hi fixis més, per tant, al monstre i a la nena els uneix alguna cosa que va més enllà d'una simple relació amo-mascota.
Les frases del narrador estan molt ben trobades, són senzilles i profundes com, per exemple: "Se alimenta del amor que le das", "¿Cómo puedes dejar de querer a alguien? No se puede". Aquestes són les dues frases que m'agraden més de tot l'anunci, podria ser que jo fos una sentimental però crec que a tots ens passa el mateix.
Una altra escena preciosa és la del nen contant i el monstre amagant-se darrere una branca d'un arbre que no en fa ni tres com ell. Pot semblar una imatge tonta, però li dóna un toc d'humor, et provoca un somriure. És igual ser gegant o ser diminut, les teves característiques no importen, has d'estimar les persones tal com són i aquestes treuran el millor de si mateixes perquè, ja ho diuen, l'amor mou muntanyes.
M'agradaria destacar també el moment del paral·lelisme entre la família i en "Brother" quan aquests ja han marxat de casa. Tots estan tristos.
Fixem-nos també en el color del cotxe. El primer cotxe és de color gris, i és on en "Brother" no pot entrar. Quan la família decideix canviar-se el cotxe veiem un vehicle de color vermell, més viu, més alegre, el color de l'amor.
Finalment la cara d'en "Brother" quan veu que ha entrat al cotxe, que se l'estimen, que no s'havien oblidat d'ell. Una expressió d'emoció continguda, de plorar d'alegria.. És indescriptible l'expressió final del monstre, s'ha de veure amb els teus propis ulls.

És per això que aquí us deixo l'anunci, si teniu l'oportunitat, després d'haver-vos llegit aquest anàlisis mireu-lo un altre cop.




És evident que quan es tracta d'una imatge o d'un vídeo tothom ho interpreta a la seva manera i és molt fàcil no fer-ho com l'autor havia previst. És per això que a nivell educatiu hem d'estar molt pendents de la informació que reben els infants i, si cal, dedicar a cada cosa el seu moment de reflexió.

dilluns, 26 d’octubre del 2009

Qui ets tu?


L'altre dia, a classe de Comunicació oral, escrita i digital vem fer una activitat molt interessant i a la vegada divertida. Cadascú de nosaltres havia de fer una fotografia que descrivís a un company, triar un peu de foto i exposar el perquè de la seva eleció davant de tota la classe.
Jo, sincerament, no tenia gens clar què portar ni com fer-ho perquè fos diferent, en el sentit que la persona descrita no ho pogués endevinar fàcilment.
L'Eduard Muñoz va ser l'escollit. Vaig decidir descriure'l a ell perquè va ser la primera persona amb qui vaig parlar a la universitat i trobo que em donava molt joc. A casa, tot rumiant quina foto fer, vaig veure el meu "llum de llegir" i em vaig il·luminar. L'Edu és una caixa de sorpreses, no saps mai per on et sortirà, i vaig pensar que la sanefa entortolligada de la làmpada descrivia molt bé aquesta caracteristica seva, però a la vegada, vaig decidir encendre el llum perquè, en el fons, està com un llum i sempre sap com prendre't un somriure.
L'Edu és una persona oberta, de la broma, amic dels seus amics i propera a tothom. És gairebé el pare de la classe (com va dir ell), és altot i prim. Porta un "piercing" en un costat del llavi i això fa que et fixis més en la seva barba de "dos dies" que sempre duu.
Penso que aquesta va ser una dinàmica molt bona per a un grup com nosaltres perquè potser només et relaciones amb uns quants de la classe i amb la resta ni t'hi has parlat. És per això que em va agradar conèixer més a fons algunes persones des d'un punt de vista extern, tant per elles com per mi.
Em vaig divertir molt!