Sintetitzem!

El motiu d'aquesta entrada és seguir la temàtica de l'entrada anterior i seguir sintetitzant algunes de les assignatures treballades aquest quadrimestre. En aquest cas comentaré el que hem treballat des de Gestió de la informació i les TIC.

Durant les primeres sessions vem comentar els diversos navegadors com són l'Internet Explorer, el Mozilla Firefox, el Google Crome i les seves diverses aplicacions i eines. Seguidament vem parlar de l'ús dels Blogs, que ens va servir com a introducció i guia per a l'elaboració del nostre propi blog. Vem comentar els conceptes de Blogosfera, que és el conjunt de diversos blogs i les relacions que tenen entre ells, i el de BlogRoll que podriem dir que és la llista de Blogs dels quals n'ets seguidor.

Dins d'aquesta assignatura també vem comentar el Blink que és el campus virtual de la nostra universitat i tot el que podiem trobar-hi.

Més endavant, en Jorge ens va ensenyar l'aplicació Google Docs. Aquesta ha estat una eina molt útil per a tots nosaltres ja que l'hem posat en pràctica en molts dels treballs realitzats ja que permet crear nous documents de text, presentacions de Power Point, fulls de càlcul, formularis i nous directoris per poder organitzar els nostres documents. Com deia és una eina molt útil perquè també permet compartir aquests documents amb els companys i/o publicar-los com a pàgina web.

Després de conèixer aquestes aplicacions vem estar treballant amb una sèrie de programes com per exemple:

el CmapTools: que és un programa per crear mapes conceptuals i que permet publicar-los com a pàgina web o guardar-los com a imatge.

el Gimp: que permet retocar imatges i treballar amb el sistema de capes.

l'Audacity: amb el qual podem gravar veu i retocar arxius de so amb mp3.

el Movie Maker: que permet crear seqüències de vídeo mitjançant fotos, s'hi poden afegir cançons i altres aplicacions.

Hem conegut també l'Eduwiki, diversos programes de la xarxa com són el Doodle, el Softcatalà, etc.. i programes que podem relacionar amb les diverses metàfores de l'ordinador com a tutor (JClic), ordinador com a eina (ArtRage), l'ordinador com a alumne (WinLogo) i l'ordinador com a simulador (Crayon Physics).

A més a més de conèixer aquests programes i aplicacions, des de l'assignatura de Gestió de la informació i les TIC també hem parlat de conceptes importants com són el Programari lliure, el concepte de Web 2.0 i les competències específiques dels mestres en relació a les noves tecnologies, entre d'altres.

Aquesta és una entrada resum amb diversos enllaços als programes i aplicacions esmentats, però si voleu veure l'informació ampliada, en aquest mateix blog trobareu diverses entrades relacionades amb el que acabo de comentar; visiteu l'etiqueta de gestió.

Sintetitzem!

Ja a aquestes alçades i després d'un primer quadrimeste ple de novetats crec que ha arribat el moment de fer una petita síntesi de tot el que hem comentat a classe.

Per què? Doncs perquè trobo que és important organitzar una mica tota la informació que tenim, i què millor per fer-ho que sintetitzar-la i destacar-ne allò que és mes important.

Primer de tot, doncs, parlaré de l'assignatura de COED.

Al llarg d'aquest quadrimestre hem tractat diversos temes relacionats amb la comunicació oral, escrita i digital.

Vem llegir un text de J.Tuson titulat "El lenguaje y las lenguas" que defineix el llenguatge a partir d'una sèrie d'idees i relacions basades en les funcions d'aquest i conclou que el llenguatge ens serveix més que per comunicar-nos, ens serveix per expressar-nos i per parlar de qualsevol cosa abstracta. També diu que el llenguatge és la base de la nostra memòria i del nostre pensament, per tant és la causa dels nostres diàlegs interiors i de la lliure expressió.

Aquest text ens va servir per endinsar-nos una mica el que seria l'assignatura.

Seguidament la Imma ens va comentar quines eren les quatre habilitats lingüístiques que havia de dominar un usuari per comunicar-se eficaçment tant si actuava com a emissor o com a receptor.

L'emissor utilitza l'escriptura, que és el procés mitjançant el qual es produeix un text significatiu, i la parla, a través de la qual expressem el nostre pensament mitjançant el llenguatge articulat de forma coherent, clara, correcta i adequada a la situació comunicativa.

El receptor, en canvi, utilitza la lectura, que és el procés a través del qual es comprèn un text escrit, i l'escolta, que consisteix en comprendre un missatge a través d'un procés cognitiu de construcció del significat i interpretació d'un discurs oral.

També hem treballat amb diversos fragments de llibres que tracten sobre aquestes habilitats. El fragment sobre el qual vaig treballar jo va ser "Escoltar i sentir" del llibre "L'art de saber escoltar" que ens explica les diferències entre el fet d'escoltar i el de sentir.

Seguint amb les lectures, vem llegir un fragment del llibre "Descriure escriure" de D. Cassany en el qual vem observar i treballar les diferències entre el codi oral i el codi escrit, tant contextuals com textuals, i en diverses situacions generals.*

Hem treballat la descripció fent diverses pràctiques per poder veure les diverses maneres de descriure i conèixer tots els àmbits en els que s'utilitza. També vem descriure nosaltres a l'exposició Qui ets, tu?.

A més a més, hem dut a terme la lectura del llibre "Com parlar bé en públic", a través de la qual vem conèixer nous conceptes i trucs per perdre la vergonya i per elaborar un bon discurs.

Hem parlat també sobre les característiques o propietats d'un discurs i vem donar una pinzellada al llenguatge audiovisual, amb els seus avantatges i inconvenients.

També hem dut a terme les recitacions, els debats i les exposicions orals, que han estat la posada en escena de tots o gairebé tots els conceptes que havíem comentat anteriorment a l'aula.

Això doncs, és un recull de gairebé tot el que hem treballat a l'assignatura de Comunicació oral, escrita i digital i del que ara n'hem de fer un bon ús i no deixar-ho enrera.

*Si voleu conèixer quines són aquestes diferències i com les vem treballar recomano que visiteu el blog de la meva companya Elisabeth Torras, on ho trobareu molt ben explicat.

Exposicions de Territori.

Avui hem finalitzat les exposicions de territori.

La pràctica consistia en escollir un tema que tingués relació amb el territori, des d'una explicació de la teva ciutat, fins a l'apropament a un centre social. La finalitat de l'activitat no era el tema escollit en sí, sinó que el que interessava i els objectius proposats eren la contextualització de la informació, el fet de saber escollir què era el més important i destacable i saber-ho estructurar de manera que l'exposició no durés més de 6 minuts (amb un minut més de marge).

Hi ha hagut exposicions de tot tipus, els meus companys han parlat de festes populars, ens han acostat al seu poble o ciutat i ens han explicat diverses situacions socials, entre d'altres.

Els que fèiem d'oients durant les exposicions teniem una graella per anar destacant els aspectes positius i negatius de cada exposició i finalment posar-hi la nota que crèiem més adient.

La nostra exposició duia per títol "Sabadell: Abans i ara", i es tractava d'una presentació de la nostra ciutat.

Com podeu observar vem crear una presentació de Power Point per acompanyar la nostra exposició, però vem intentar no posar-hi gairebé text ja que entre els nervis i la inseguretat sempre tendeixes a llegir les diapositives i sabem que aquestes eines només han de servir de suport. Així doncs vem buscar tot d'imatges de la ciutat i un cop destriades i col·locades a la presentació vem posar el poc text que necessitàvem.

Penso que va ser una presentació bastant dinàmica i entretinguda, el públic mostrava interès durant i després de la presentació, ja que alguns companys ens van dir que vindrien a fer-nos una visita a Sabadell, si nosaltres fèiem de guies turístiques, evidentment.

Penso que vem saber controlar els nervis, parlavem amb un to de veu adequat i gesticulavem amb naturalitat. Ens vem excedir una mica del temps perquè com a sorpresa final duiem un poema de Pere Quart anomenat "Els Sabadellencs parlen", i diu així:

ELS SABADELLENCS PARLEN

- Què dius?

- Que a Sabadell

ens ha caigut la grossa!
- Manoi quin desgavell!

- Redéu, quina destrossa!

- Porquets farcits, capons!

- Xampany francès a tines!

- "Mercedes" i "Taurons"!

- I orgies clandestines!

- Cinc-cents agraciats!

L'òspica, quina xamba!

- Tenim cops amagats!

- Farem una altra Rambla!

- I els de Terrassa, què?

- Perdran fins els principis

i no voldran saber

res d'unir municipis.

També el futbol ha pres

colors amb nova ufana:

el blau: cel del Vallès,

el blanc: rodets de llana.

Però els de Sabadell

mai no hem volgut fer el tifa:

que som de bona pell

amb rifa i sense rifa!

- Primer "centre llaner

de totes les Espanyes"!

És així... què hi vols fer?

La sort tampoc no té,

com el negoci, entranyes!

Joan Oliver, "Pere Quart"

Antologia poètica.

M'agradaria felicitar també a la resta de companys ja que totes les exposicions han estat interessants i entretingudes. Tots tenim coses a millorar, és evident, però crec que tothom s'ha esforçat molt i que, realment, ha valgut la pena aquest esforç.

"Com parlar bé en públic"

Aprofitant que estem just a l'equador de les sessions de debats i recitacions faré una entrada fent referència al llibre que vem llegir des d'aquesta assignatura "Com parlar bé en públic", de Joana Rubió i Francesc Puigpelat.

Aquesta és una lectura que ens dóna una sèrie de recursos als que podem recórrer abans de fer una exposició o discurs, com per exemple trucs per controlar els nervis o per superar la por de quedar-nos en blanc.

Afirma que un discurs ben preparat ens conduirà a tenir més seguretat i confiança i ens explica que a l’hora de preparar-lo no l’hem de memoritzar sinó que el que hem de fer és saber quines són les idees més importants i l’ordre amb el que les exposarem. També comenta que el bon orador ha de saber interpretar les reaccions del públic i ser capaç de modificar el seu discurs segons aquestes.

Comenta que el discurs consta d’una introducció, el desenvolupament de la presentació i les conclusions, però que s’han de tenir en compte els dos moments de màxima atenció del públic i saber distribuir bé la informació ja que són al principi i al final.

També parla sobre la veu, ja que hem de tenir un bon volum de veu i una bona vocalització, el llenguatge oral, el llenguatge corporal, ja que si gesticulem ha de ser natural, de la respiració i del suport de mitjans audiovisuals, dels quals no n’hem d’abusar.

Així doncs, tots podem arribar a ser bons oradors ja que hi ha tècniques, mètodes i gests que ens ho permeten.

Els consells d'aquest llibre, vulguis o no, els estem posant en pràctica a les sessions, tant de debat com de recitacions i és curiós perquè potser no ens n'adonem o no ho hem preparat així, però ho fem.

Programes educatius; diverses concepcions de l'ús de l'ordinador

Aquest dilluns a classe de TIC vem parlar de les diferents concepcions de l'ús de l'ordinador, des de l'ordinador que ensenya al nen fins a l'ordinador com a alumne obeïnt les ordres del nen, passant per l'ordinador com a laboratori i també com a eina de treball.

Per entendre més clarament aquest conceptes i paral·lelismes entre l'educació oral i l'educació via ordinadors hem treballat amb quatre programes amb els quals hem identificat les diferents concepcions anteriorment comentades.

El primer programa amb el que hem treballat s'anomena JClic. Aquest programa és un exemple de web 2.0. Els mestres creen les activitats per als infants i a través d'aquesta pàgina les comparteixen amb tothom qui vulgui utilitzar-les, tant des de l'escola com des de casa ja que és programari lliure i, per tant, el podem instal·lar, visualitzar o descarregar les activitats des de qualsevol lloc amb accés a internet.

Si entrem a l'apartat biblioteca d'activitats i seguidament cerca d'activitats trobarem una primera pantalla que ens dóna informacio sobre qui ha creat la pàgina, l'escola, la llicència d'ús, a qui va destinada l'activitat...

Durant les activitats, si apreten el botonet JClic podem trobar un informe de les activitats. Es podrien enviar tots a una base de dades des d'on el mestre podria observar els resultats de la realització dels exercicis per part del nen.

Aquesta és una pàgina on podem trobar activitats tant adreçades a infantil com a primària.

Nosaltres vem escollir una de les activitats en les que es treballaven els conceptes TEQ --> temps, espai i quantitat.JClic alterna activitats tant d'aprenentatge com d'avaluació/consolidació del que s'ha aprés a les primeres activitats.És molt important el reforç positiu que es va donant al llarg de les activitats i l'acumulació de conceptes practicats anteriorment i sobre el mateix tema.

Com a activitat i per aprendre a fer servir el programa, nosaltres vem elaborar un trencacloques, ja que els mestres són els que preparen les activitats que es pengen al Clic.

També vem treballar amb un altre programa anomenat Crayon Phisics, a través del qual

es desenvolupen habilitats del nen i correspon a l'aplicació de l'ús de l'ordinador com a laboratori.

Es tracta que el nen trobi la manera de fer arribar la pilota a l'estrella a partir de la construcció de bases perquè aquesta no caigui.

És un joc molt interessant i enganxa, fins i tot als més grans.

El següent programa utilitzat fou l'ArtRage, que correspon a l'ús de l'ordinador com a eina de treball i consisteix en estimular la creativitat del nen a través de dibuixar, pintar, etc..

Per últim, el programa WinLogo, que correspon a la concepció de l'ús de l'ordinador com a alumne. Aquest programa fa que el nen treballi estratègies de resolució de problemes amb el sistema d'assaig i error.

Penso que aquest són programes molt interessants i distrets, fins i tot per nosaltres, i que els nens els utilitzen però sense adonar-se'n estan desenvolupant les seves capacitats i habilitats.

El debat.

Ja fa dues setmanes que estem duent a terme les sessions de debats i recitacions els dilluns al matí.

El primer dilluns dia 23.11.2009 ens va tocar presentar el debat sobre L'escolarització obligatòria fins als 18 anys.

El plantejament d'aquesta activitat el va indroduïr la Imma a través d'un video de la final de la IV Lliga de debat universitari de la Xarxa Vives d'Universitats. Un cop vist el vídeo vem comentar els aspectes organitzatius dels debats. Es tractava de fer grups de 8 o 10 persones dividits en dos equips de 4 o 5. A cadascún d'aquests equips hi haurà un capità, que des del principi fins al final de debat coordinarà la planificació del treball, i també hi haurà, com a mínim, tres oradors i dos investigadors que també podràn intervenir i fer preguntes durant el debat.

Constaràn de 4 parts per a cada equip distribuïdes en un temps de 3 minuts per intervenció, és a dir, 12 minuts per equip i 24 minuts en total.

La limitació de temps ens obliga a ser molt estrictes i haver preparat molt els arguments del debat.

Com ja he comentat abans, el tema sobre el qual vem debatre nosaltres va ser L'escolarització obligatòria fins als 18 anys. El meu equip ens posicionàvem en contra i vem dividir els nostres arguments en introducció i primer argument, contraargumentació i segon argument, contraargumentació i tercer argument i finalment les conclusions.

En quant a la posada en escena, vem escollir anar vestides amb texans i samarretes clares sobre les quals ens vem enganxar unes targetetes amb els noms, de color vermell i verd segons defensavem el no o el sí respectivament.

Durant els debats, els que no estem exposant, disposem una pauta per dur a terme individualment una avaluació dels nostres companys. Un cop acabats els debats farem una posada en comú amb els membres del nostre grup i també haurem d'elaborar una autoavaluació. Els aspectes a valorar són discursius, d'oratòria i organitzatius, tenint en compte els elements principals del Manual de Participació. Lliga de debat universitari. Xarxa Vives d'Universitats.

La meva intervenció en el debat consistia en presentar les conclusions. Estava força nerviosa i crec que les vaig presentar molt ràpid però pel que fa a l'estructura trobo que van quedar bastant clares. Vem comentar que l'essencial era plantejar un model de qualitat i no pas de quantitat i no abusar de la obligatorietat ni l'autoritat. També vem destacar que cal tenir en compte que tothom vol treballar però no tothom vol estudiar i la taxa d'atur no variarà sinó que tansols envellirà. Finalment vem parlar de la importància que té que la societat prengui consciència del que és l'educació tant a dins com a fora de l'escola i que tots en som partíceps.

Penso que aquesta és una activitat que ens fa sentir importants ja que tractem temes interessants i mica en mica veiem que sabem què estem dient i som capaços de defensar els nostres arguments. A més a més, posem en pràctica moltes de les coses que vem llegir al llibre "Com parlar bé en públic" potser fins i tot

sense adonar-nos-en. Personalment crec qua ha estat una activitat molt positiva que ens ha acostat una mica a les sensacions que es poden tenir quan un és mestre i ha d'argumentar davant els infants.

ISTE: estandards nacionals de tecnologies d'informació i comunicació (TIC) per a docents

Avui a l'hora de Gestió de la informació i TIC hem estat parlant de les competències específiques del mestre en relació a la tecnologia. L'activitat plantejada consistía en llegir-nos un dels cinc documents que es presenten al blog de l'assignatura en relació amb aquest tema. Un cop llegit, havíem d'escollir una de les competències que creiem tenir o que creiem que hauriem de tenir i fer un comentari al fòrum del Blink. Un cop tots hem fet el nostre comentari hem realitzat una valoració conjunta de cadascún dels articles intervinguts.
L'article que m'havia de llegir jo era el dels estandards nacionals de tecnologies d'informàció i comunicació per a docents de la ISTE.

Entre moltes altres coses, com podem veure en el quart punt de l'entrada a l'EDUTEKA sobre la ISTE, parla de la feina dels docents a l'hora de promoure i exemplificar ciutadania digital i responsabilitat.
Els docents entenen temes i responsabilitats socials, locals i globals, en una cultura digital en evolució; és per això que cal demostrar per part seva comportaments ètics i legals a les seves pràctiques professionals.
Jo he triat un dels punts d'aquest quart apartat que diu així:

• Los docentes promueven, modelan y enseñan el uso seguro, legal y ético de la información digital y de las TIC, incluyendo el respeto por los derechos de autor, la propiedad intelectual y la documentación apropiada de las fuentes de información.

Actualment a internet podem trobar de tot. És important destacar el concepte "de tot" ja que literalment és el que hi trobem.
El docent com a responsable del grup classe ha de filtrar i valorar quina és l'informació més adequada pels seus alumnes i ensenyar i explicar en què consisteixen les noves tecnologies i els avantatges i inconvenients que puguin tenir.
Quan va començar el "boom" de les noves tecnologies jo era molt petita però a la meva escola ja treballavem amb ordinadors. Els mestres ens explicaren en què consistia tota la xarxa i la navegació per internet. En la seva explicació van incloure el que podiem fer i el que no podiem fer, però sobretot ens van advertir del que NO haviem de fer.
Un ordinador pot ser una eina molt útil, però també molt perjudicial si no s'utilitza correctament. És per això que ara, més que mai cal que els docents concienciin als seus alumnes del que es pot trobar per internet, tant la informació fiable (aquella que apareix amb drets d'autor, fonts d'informació adequades i citades, etc..), com la que no ho és i advertir-los que cal anar sempre en compte.
Com més promoguem l'ús de les TIC a les aules els alumnes hi estaran més familiaritzats i la navegació per la xarxa serà, potser, menys perillosa.
Actualment en aquesta assignatura estem treballant amb molts programes i aplicacions a través d'internet i és per això que cal tenir consciència del que podem trobar i de com haurem d'actuar quan ja siguem professionals.

Setmana d'activitats extraordinàries: mNACTEC

El mNACTEC és el Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. Es troba a Terrassa situat al mateix edifici que el Museu tèxtil.

El preu general del museu són 3'5€ però si ets estudiant, soci del Club Super 3, membre d'alguna associació de museus, etc.. tens entrada gratuïta o reduccions de preu.

El museu presenta l'opció de visites guiades, visites teatrals i, evidentment, més avantatges si hi vas en grup que no pas sol.

Un cop vem ser a dins vem anar a visitar el Museu tèxtil. Des del meu punt de vista em va semblar bastant pobre, fosc i sense gaires distraccions per als nens. No hi havia cap activitat d'apretar botons, o de mirar a través d'alguna cosa. El màxim que vem veure va ser que podien agafar carbó per veure quin pesava més segons el tipus i que la màquina de vapor podia entrar en funcionament. Em va semblar veure, també, un grup de nens fent una visita guiada i disfressant-se segons el que els deia l'home, així dinamitzava la visita, però no ens va deixar acompanyar-los i no vem poder acabar de veure què feien exactament. El fet de no haver-hi res marcat, res clar, fa que cadascú pugui interpretar a la seva manera el que veu, això es dóna més al Museu tèxtil ja que al de la ciència està tot demostrat i investigat. Nosaltres, que tenim una idea de com vivien els nostres avis durant el franquisme, llegíem les explicacions de situacions que es vivien a les fàbriques i se'ns posaven els pèls de punta, però els objectes i sobretot els cartells imperatius penjats a les parets parlaven per si sols.

Un cop vem sortir del Museu tèxtil, vem anar al de la Ciència, i això ja va ser una altra cosa.

Gairebé tot el que hi havia exposat era interactiu o els nens podien participar-hi. En aquest moment hi ha tres exposicions rellevants que són l'Enérgeia, El transport i motos Montesa i Tot és Química. La única exposició de les citades que és temporal és la de Tot és Química, però la vaig trobar molt interessant i dinàmica, digna d'anomenar.

També hi ha un espai anomenat Explorant els inicis de l'Univers: El CERN, l'LHC i la física de les partícules on hi trobem moltissima informació sobre el gran colisionador d'hadrons.

És molt positiu que el museu sigui tant pràctic perquè l'implicació dels nens en aquest cas és inimaginable, estaven a tot arreu tota l'estona i gairebé no ens deixaven observar res a nosaltres a part de la seva il·lusió. Un cop van marxar ens nens vem poder visitar el museu amb més calma, tocant i remenant nosaltres també

A mi sempre m'han agradat aquest tipus de museus ja que penso que la participació dels nens en un lloc com aquest és molt important. Jo vaig notar molt la diferència del Museu del tèxtil, on no hi havia res que els fes participar i els nens seguien el grup amb les cares de cansats i avorrits, i el Museu de la ciència on els nens jugaven, corrien, s'ensenyaven coses entre ells, etc..

Jo també vaig fer experiments i també us els ensenyaré:

Què creieu que són aquests dos objectes?

El dimecres al Seminari ho sabreu!

Recitacions i debats

A partir de la setmana que ve començarem amb les sessions de recitacions i debats.

Cada dilluns, durant les dues primeres hores farem unes 15 o 20 recitacions i dos debats.

Amb aquesta activitat posarem en pràctica molts dels conceptes treballats a l'assignatura de comunicació com són el llenguatge oral, el llenguatge corporal, les característiques que ha de tenir un bon orador, saber controlar els nervis, l'ús correcte de la llengua..

El meu equip de debat presentarem els arguments a favor i en contra de l'educació obligatòria fins als 18 anys. Hem estat buscant informació i preparant el guió i el que direm cadascuna i fins i tot ho hem assajat.

La recitació em toca el dilluns següent però tot i així ja sé què recitaré. He escollit un conte d'en Jorge Bucay que s'anomena "L'olla embarassada", el podeu trobar en el seu llibre "Escolta'm".

Buscant, buscant vaig llegir-me'n uns quants d'en Bucay perquè són contes curts i m'agraden molt perquè d'una manera subtil et conviden a pensar, i finalment vaig trobar aquest. Un conte curt, divertit i no gaire enrabassat; just el que necessitava.

Ara me l'he de preparar bastant perquè és protagonitzat per dos personatges i no sé pas com els diferenciaré, però de segur que m'en sortiré.

Finalment el tema avaluació. Durant les recitacions, un company de la classe et grava, perquè així et puguis veure tu mateix i després hem de fer una auto avaluació de la nostra actuació tenint en compte els diversos aspectes abans esmentats.

Pel que fa al debat, hem de valorar les actuacions dels nostres companys, i un cop s'hagin acabat totes les exposicions, haurem de posar-les en comú amb els membres del nostre grup i fer també una auto avaluació.

Des d'aquí desitjo molta sort als meus companys i companyes i estic convençuda que farem uns debats i unes recitacions estupendes!

Setmana d'activitats extraordinàries: CEIP El Martinet

L'escola pública El Martinet (no té pàgina web pròpia però sí que podem visitar la de l'Associació d'Amics del Martinet) té dues línies i es va inaugurar el curs 2003/2004.

El seu projecte pedagògic ha estat aprovat pel Departament d'Educació i es basa en quatre eixos:

El concepte de comunitat.

Conformen una comunitat educativa entre nens, famílies, mestres i tothom que col·labori amb l'escola. Aquelles persones amb les que comparteixes espai i temps han de ser reconegudes pel seu nom, pel que són i cal mostrar respecte cap a elles, per això es consideren com a una gran família enlloc d'una gran escola.

A més a més, segons l'edat dels nens es troben en una microcomuintat o una altra. Hi ha la microcomunitat dels petits (3, 4 i 5 anys), la dels mitjans (6, 7 i 8 anys) i la dels grans (9, 10 i 11 anys).

El benestar entès en totes les seves dimensions.

Per als emprenedors del projecte, el benestar té a veure amb possibilitar els processos d'aprenentatge dels infants i dels seus ritmes, l'aprenentatge com a recerca, que es respectin les seves accions i que puguin tenir expressió de vida i una forma de conèixer el món.

El diàleg amb l'entorn.

Una educació que vincula amb el territori i al mateix temps enriqueix als mateixos infants, creant xarxes de participacions i relacions amb els ciutadans de diferents generacions.

Un nou sentit del coneixement.

L'objectiu de l'escola és integrar l'infant a la societat i per això necessitarà recursos per interpretar la realitat, estratègies per afrontar els canvis, habilitats socials i comunicatives, etc..

Així doncs l'escola és una obertura i acceptació cap a totes les persones, cultures, pensaments, etc..

Cada nen forma part d'un grup de la seva edat i que és acompanyat per un mestre referència (el que consideraríem un tutor). En cada grup de referència es duen a terme projectes i accions en comunió amb l'edat dels nens.

En altres moments del dia es troben els nens i nenes que formen una microcomunitat i experimenten als laboratoris, als ambients, tallers, etc..

A més a més els pares també poden entrar i participar en les activitats dels seus fills, conviure amb ells dins l'escola i acomplir així el que anomenen "Servei públic", una escola amb usuaris molt diversos on tots poden conviure-hi perfectament (fins a 20 nacionalitats diferents).

A l'escola no es treballa amb llibre de text, no es tracta d'anar repetint sempre el mateix sinó que el nen s'implica més si se sent subjecte de l'elaboració del que s'està parlant.

--> ESPAI BUIT amb els infants: temps per a temes imprevisibles que ells escullen, donar resposta a les seves inquietuds, estar a l'escolta dels nens. Creuen que cal donar sentit al com aprenem ja que si es segueix una pauta estricta no donem l'opció que prengui decisions ni que sigui autònom de major.

D'aquesta manera, els mestres i els infants conformen un equip que es pot complementar ja que el mestre cada dia aprèn d'ells també. Qualsevol dels docents que arribi a l'escola El Martinet té l'obligació de seguir amb el projecte, de comprometre's-hi com a mínim.

El tema de l'avaluació també és interessant de comentar. És una escola on no fan exàmens i entenen avaluació com a un concepte ampli; hi ha moltes variables prèvies a l'informe de final de trimestre: l'adult, el procés del nen durant tot aquest temps, l'observació.. Es parla amb tots els mestres i es veuen diverses perspectives les quals formaran part de l'informe. Es valorarà més el que hi ha que no pas el que no hi ha. A l'informe no es posa res que no s'hagi parlat abans amb la família en una entrevista. Els nens, a més a més també fan una autoavaluació.

Setmana d'activitats extraordinàries: CASAL DE SANT ROC

Al IES Eugeni d’Ors, del barri de Sant Roc de Badalona, ens han fet una introducció de la visita que faríem. Primer de tot ens van comentar què era el pla educatiu d’entorn. Es tracta d’una feina conjunta entre Generalitat, Ajuntaments i diverses entitats culturals per rentabilitzar la xarxa, els recursos, la feina, etc.. per intentar que s’aproximin al màxim a la gent de l’entorn.

Seguidament ens van fer una breu explicació de la situació en què es va formar i es troba actualment el barri. Sant Roc és un barri que el 1962 creix moltíssim, però a causa de les inundacions d’aquell mateix any cal fer una reubicació del barri i es trasllada a gairebé tota la població als anomenats barracons grisos. El barri creix en població desfavorida i en molt mala construcció (moren moltes criatures en caure les baranes dels balcons de casa seva perquè no estaven ben construïdes).

En aquella època el barri era un enorme fangar.

Actualment, Sant Roc és el barri amb més població d’ètnia gitana de tot Catalunya.

L’edifici que vem anar a visitar, antigament era un punt de reunió dels habitants del barri, un centre social. Avui en dia, aquest edifici és l’Ateneu popular de St. Roc que entra a formar part d’una associació per facilitar subvencions, ajuts econòmics a les famílies, serveis, etc..

El barri encara conserva molts dels edificis construïts antigament i els podem diferenciar per la seva disposició en forma de lletra H. Hi ha també cinc torres en forma d’hèlix que delimiten el perímetre del barri.

La població de Sant Roc pot gaudir actualment d’instal·lacions públiques com un ambulatori, una biblioteca, un mercat, un centre cívic, un centre social, una residència de malalts físics, una residència de malalts psíquics (està pendent d’inauguració), etc..

A causa del consum de drogues, al barri, hi ha unes generacions que no hi són, bé a causa de la mort per consum, de presó, malalties, etc.. Això és un reflex de la mala gestió del barri antigament que comporta una inversió actual important per millorar els edificis i infraestructures.

Les escoles públiques es troben a la perifèria de Sant Roc, i una escola concertada al mig del barri acull gairebé tota la població immigrant. També hi trobem diverses esglésies de religions diferents.

A la plaça Camarón de la Isla es congregaven unes 700 o 800 persones d’ètnia gitana i romanesos. La gent del barri es sentia assetjada, cohibida, però a través de nombroses protestes i reclamacions van aconseguir la dispersió de la gent.

FUNDACIÓ ATENEU SANT ROC.

Funciona per sistema assembleari, i s’organitza per comissions, grups i projectes. Generalment la gent que treballa a l’Ateneu són voluntaris, implicats, etc.. només hi ha vuit treballadors contractats.

L’Ateneu presenta un ventall molt ampli d’oportunitats:

Dins l’horari de matí (cal tenir en compte que no tanquen) hi ha una sèrie d’activitats programades que són ludoteca, formació global comunitària (especialment per a dones gitanes), atenció materno-infantil (per a nenes que són mares), etc..

Després de dinar, a la tarda, es fan tallers amb dones més normalitzades i a partir de les cinc de la tarda actua com a centre obert, es realitzen activitats diverses al llarg del dia i també hi ha un esplai, s’organitzen colònies d’estiu, etc..

Cal destacar que al centre no hi ha res gratuït. M’agradaria destacar les paraules textuals que va dir la noia en el moment d’explicar-nos aquest fet: “tot no pot ser gratuït perquè sinó, no es valora. Tothom paga, encara que sigui poc”. Potser paguen 18€ per unes colònies d’estiu que duren 10 dies, però hem de considerar que hi ha famílies que aquest preu gairebé no se’l poden permetre; al centre hi acudeixen famílies en situacions molt precàries; els nens d’entre 5 i 8 anys són els més desfavorits.

Hem de tenir en compte que estem parlant d’un barri amb un alt risc de marginació social i que des de l’Ateneu busquen promoure el treball en xarxa entre les diverses institucions públiques de l’entorn ja que una sola entitat no pot fer res per combatre aquest problema. Els projectes no s’atorguen a una entitat en sí sinó que són de tot el territori.

REFLEXIÓ

Penso que per a la gent del barri de Sant Roc és molt important tenir un centre d’aquestes característiques on poder anar a distreure’s, aprendre, etc..

S’ha de tenir en compte el gran esforç que estan fent les institucions i les diverses entitats implicades en aquest projecte i sobretot la perspectiva des de la qual el proposen. Per què dic això? Perquè seria molt fàcil utilitzar els ajuts i subvencions a la valenta i donar i repartir tot allò que fos necessari per a les famílies, però com he explicat abans a Sant Roc tot té un preu i encara que sigui molt baix per segons qui, les famílies d’allà ja valoren el que compren o amb el que contribueixen.

Especialment a l’Ateneu s’hi fan tot tipus d’activitats, xerrades, etc.. amb l’intenció de millorar la qualitat de vida dels veïns del barri, sempre destinat a aquells que vulguin rebre el que l’Ateneu i les altres institucions poden donar. És important destacar que hi ha de tot i per tots, és a dir, que des dels més menuts fins els més veterans tenen un lloc a l’Ateneu on poden anar i aprofitar el temps que d’una altra manera malgastarien.

Trobo que el treball en xarxa que plantegen des de Sant Roc és molt positiu, tant per les persones “acollides” com per aquelles que s’ofereixen com a voluntariat. És una experiència única i estic segura que tot l’esforç que estan fent valdrà la pena i recolliran uns bons fruits al llarg dels anys.

Setmana d'activitats extraordinàries: Jornada de pràctiques.

CEIP MIQUEL MARTÍ I POL.

EL CENTRE:

L'escola Miquel Martí i Pol va ser creada l'any 2003, a partir de la fusió de dues escoles d'una sola línia que hi havia al centre de la ciutat de Sabadell (CEIP Carme Simó i CEIP Sant Gregori) totes dues reconegudes per la seva trajectòria pedagògica.

L'escola es defineix com a escola activa fomentant actituds de curiositat, crítica i investigació, fent que l'alumnat s'impliqui en el seu procés d'aprenentatge, procura facilitar que tots els alumnes es desenvolupin, respectant les seves característiques individuals, els seus interessos i la seva situació individual i familiar. L'escola té especial cura en que els alumnes assoleixin els valors d'honestedat, solidaritat, cooperació, i respecte a les persones i al medi. També potencia l'interès pel món de l'art per tal que l'alumne sigui sensible a les seves manifestacions literàries, plàstiques, musicals..

És una escola que utilitza el català com a llengua vehicular i d'aprenentatge, el castellà perquè els alumnes puguin utilitzar-lo com a font d'informació i vehicle d'expressió i l'anglès i el francès com a llengües estrangeres.

Les instal·lacions de l'escola estan realment molt bé. Al ser una escola relativament nova els espais ja es van adaptar segons les necessitats actuals del programa educatiu. Les instal·lacions són:

Aula d'audiovisuals (projector i pissarra digital)

Aula de música (diversos instruments i murals)

Aula de natura

Aula d'informàtica (ordinadors per a tots els nens)

Aula d'educació especial (ordinador, pissarra i plena de material didàctic)

Aula d'idiomes (diversos murals dels nens)

Aula de psicomotricitat

Biblioteca

Cuina

Gimnàs (espatlleres, bancs, matalassos, equip de música, pilotes, cordes, "petos"..)

Menjador

Pista poliesportiva (de ciment amb porteries i cistelles de bàsquet. Feia de pati dels grans.)

El CEIP Miquel Martí i Pol consta de dues línies a cada curs. Els nens de primària ja no porten bata i fan un horari més extens que els de parvulari: al matí de 9:00h a 13:00h amb mitja hora de pati a les 11.00h i a la tarda de 15:00h a 17:00h.

LA MEVA EXPERIÈNCIA:

En arribar a l'escola em vaig trobar amb la Marta, la noia a qui havia d'acompanyar, a la porta.

Vem observar l'entrada dels nens a l'escola; els petits entraven per una porta diferent i les mares podien acompanyar-los fins la porta de la classe, però els de primària ja entraven sols, anaven cap a la classe i s'asseien al seu lloc esperant als seus companys. Si algú arribava tard apuntaven el seu retard a la pissarra i així, l'endemà, ja procuraria arribar a temps.

La Marta, em va explicar que ella s'especialitzava en educació física i que em portaria a veure un parell de classes al gimnàs i després del pati aniríem amb els de tercer a fer la resta de classes.

Així doncs vem anar al gimnàs i allà hi havia l'Àlex passant llista i preguntant als nens si duien la roba de recanvi. Un cop va acabar de passar llista va seguir amb una dinàmica molt curiosa i interessant per començar la classe. La dinàmica consisteix en què cada nen s'ha de pensar un joc d'escalfament, ha d'escriure'l en un full i portar-li a l'Àlex. Ell se'ls llegeix i cada setmana un nen diferent agafa el rol de mestre, és a dir, explica el joc d'escalfament a la resta de companys, durant el joc procura que ningú faci trampes i resol els dubtes del moment. Aquesta és una dinàmica que em va fascinar ja que és una manera molt fàcil de fer participar els nens a la classe, donar-los una responsabilitat i una autonomia a l'hora de confiar en ells.

La següent classe va ser més o menys igual ja que era l'altra línia de tercer.

A l'hora del pati la Marta em va ensenyar les instal·lacions de l'escola i vaig estar fent fotografies a les aules i equipaments.

En tornar del pati vem seguir amb els nens de tercer a l'aula durant la classe de coneixement del medi. Val a dir que les aules són bastant petites i que primer em va sorprendre però en veure la classe no em va semblar tant malament ja que així hi ha més proximitat entre el mestre i els alumnes. Aquell dia els nens estudiaven el paisatge i la mestra, amb l'ordinador, obria documents que havien fet els nens anteriorment amb els ordinadors on sortien imatges de paisatges i entre tots les comentaven i explicaven les seves anècdotes. Vaig trobar molt curiós el fet que la mestra, mentre buscava el document d'un nen, va situar el cursor sobre una presentació de Power Point i un alumne li va dir -No, Rosa Maria, això és un document Power Point!-

Impressionant, en aquell moment vaig mirar a la Marta i vem estar comentant que per nosaltres és molt estrany i xocant que un nen de tercer de primària sàpiga què és el Power Point (ja que jo fins a primer de batxillerat no vaig saber com es feia servir, imagina't).

Vaig trobar que era una classe molt interactiva i que tots els nens tenien el seu moment de glòria.

A l'hora de marxar a dinar els nens feien una fila per baixar les escales i els pares els esperaven a la porta del pati, tant als petits com als grans.

A la tarda vaig seguir amb la classe de tercer. En motiu de Santa Cecília i que a l'escola aquella setmana era la setmana de la música, una noia ens va venir a fer una audició d'acordió i de saxòfon. Als nens els va agradar molt i no paraven de preguntar coses sobre els instruments.

El que em va impactar molt mentre estàvem a l'audició va ser el comportament de la mestra. A cada classe hi ha un nen amb algun problema, ja sigui dèficit d'atenció, autisme, o d'altres. A la classe de tercer hi havia l'Eric, i mentre aquella noia feia l'audició la mestra li va preguntar si l'Eric es podia posar l'acordió a veure si realment pesava tant com deia ella o no. Vaig trobar-lo un gest fantàstic per part de la mestra ja que és una manera de fer-lo participar i que ell s'adoni del que estan fent i ho visqui més de prop. També em va sobtar la reacció d'alguns nens de la classe que deien que ells també volien sortir, però reflexionant vaig arribar a la conclusió que és la reacció que haguessin tingut si qualsevol altre nen hagués sortit i que, per tant, l'Eric era considerat un igual per a ells.

Finalment, a l'última classe vem fer tutoria, vem comentar què ens havia semblat l'audició musical i alguns dels valors que havien aprés aquell dia com l'importància de la concentració, el fet de tenir personalitat i no fer el que et diuen o fan els companys i finalment van fer l'autoavaluació setmanal. En què consisteix això? Doncs cada setmana, a l'hora de tutoria la mestra els reparteix un full amb una graella i unes preguntes que ells han de contestar sincerament, com per exemple:

Escolto els companys

Treballo en silenci

Estic atent quan la mestra explica

...

És curiós perquè els nens deien la veritat i ho responien tot tal com era.

Personalment valoro molt positivament la meva estada a l'escola durant aquell dia, tot l'equip docent va ser molt amable amb mi i els nens també. Es veia una escola molt ben estructurada, amb un projecte de treball molt clar i que tothom estava disposat a complir-lo i treballar el millor possible.