diumenge, 30 d’octubre de 2011

SMART Notebook: pissarres digitals

El programa SMART Notebook és amb el qual funcionen les pissarres digitals.
Hem pogut estar practicant amb les pissarres de l'aula i veure una part de tot el que es pot treballar amb elles.

Aquest programa és molt interessant perquè una de les seves aplicacions és que funciona a l'ordinador sense necessitat d'estar connectat a una pissarra digital. Aquest és un gran avantatge perquè el docent o qui hagi de fer servir la pissarra digital pot preparar-se el que voldrà treballar estant a l'ordinador de casa o al de l'aula mateix.

Amb aquesta eina es pot escriure, dibuixar a mà
alçada o amb formes predeterminades, es poden insertar taules, imatges, sons, etc.
La veritat és que és una eina pe passar-te hores i hores investigant i descobrint noves coses per les quals la pots utilitzar.
A la imatge podeu observar una mica el que es pot fer amb aquest programa.

Us deixo un enllaç que funciona més o menys com el programa, sense necessitat de descarregar-te'l. Té algunes aplicacions semblants i penso que és interessant perquè així a qui li interessi pot experimentar i començar a conèixer com funciona.

Actualment a moltes escoles ja s'ha posat en marxa el projecte de treballar amb pissarres digitals i cada com hi ha més programes i aplicacions per a l'aula que s'utilitzen a través d'aquestes. Per això és important saber com funcionen i tenir programes com aquest de referència per poder fer-ne un bon ús i treballar amb les noves tecnologies correctament.

dilluns, 24 d’octubre de 2011

La meva crisi amb el Twitter

Doncs sí, l'altre dia a classe parlant sobre els recursos que configuraven el nostre PLE va tornar a sortir el Twitter com a xarxa social de fàcil accés, ús i utilitat.
Va ser llavors quan la meva inquietud que des de feia dies arrossegava va sortir a la llum: - Xavier, és que jo sé que no faré servir el Twitter, no m'agrada, no hi entraré.-

La veritat és que no sé d'on surt aquest pensament, jo tinc Twitter i he publicat algun comentari, segueixo gent de la classe i he fet algun hashtac.
Però ho he fet perquè des de l'assignatura se'ns va proposar l'eina i ho vam provar. Per a mi sola no hagués utilitzat mai el Twitter, bé, mai mai no ho sé, de moment sé que no.
Així com la resta d'eines treballades m'han semblat útils i m'ha interessat posar-les en pràctica, el Twitter no.

Hi ha moltes altres xarxes socials que són més útils que el Twitter penso, per a mi. El Facebook, per exemple és més "patxanguero", més familiar, entre amics. En canvi al Twitter hi és tothom, pots seguir a tothom i tothom et pot seguir a tu, és molt públic, com si la finalitat fos que el que tu penses s'enviés a tot el món.

La idea seria provar-ho, investigar una mica i que al final m'acostumés a aquesta nova idea de xarxa però és que no em ve de gust, ni hi penso com aquell qui diu, no el tinc en compte i les vegades que hi penso em fa mandra, potser perquè és més complicat que altres pàgines o perquè des d'un bon principi ja no ens vam entendre.

No té més sentit que aquest, tinc el Twitter creuat i de moment no canviarà.
Estem en crisi.

dissabte, 22 d’octubre de 2011

El Prezi

Des de l'assignatura se'ns ha presentat un altre recurs online per a poder fer-lo servir tant actualment a la Universitat com més endavant, en un futur.

És un programa que permet elaborar presentacions. Diguessim que és el cosí germà del Power Point.

Les presentacions amb Prezi, però, no són una sèrie de diapositives sinó que només n'hi ha una que conté tota la informació i el programa juga amb el zoom per anar destacant els diversos conceptes.

Penso que és una eina molt útil a l'hora de crear presentacions perquè trenca amb la dinàmica del Power Point, és atraient i crida l'atenció de l'espectador gràcies al moviment.
El que potser cal tenir en compte és que l'excès de conceptes a destacar o la manera com estan disposats pot provocar molts canvis en la diapositiva i que aquesta arribi a marejar. També requereix una dedidació prèvia important abans de fer la presentació ja que cal tenir els conceptes molt determinats i saber on han d'anar i amb què han d'enllaçar-se.

En aquest enllaç podeu trobar un exemple de presentació amb el Prezi.

dimecres, 12 d’octubre de 2011

Projecte JClic

Un projecte JClic consta d'un paquet d'activitats, generalment relacionades amb un mateix tema, a les quals pots accedir a través de la xarxa.
Nosaltres, per saber com funciona hem fet una prova de projecte d'activitats en relació amb el video que vam observar d'El connectivisme, i la informació que vam poder extreure'n.

Els projectes o activitats JClic s'han d'elaborar a partir del JClic author, eina que ja duu totes les combinacions possibles perquè puguis dissenyar les activitats i la imatge del teu projecte propi.

Cal que al teu ordinador tinguis instal·lats el JClic i el JClic author per poder dissenyar projectes i veure'ls. Obrint el JClic author i creant un nou projecte podem escollir el tipus d'activitats que volem que hi surtin, des de relacionar caselles fins a completar una frase o fer un trencaclosques. Un cop tenim el projecte finalitzat, el guardem i, com ja vaig explicar fa dues entrades, el publiquem a la xarxa a través de la nostra carpeta web.

Aquest és el meu projecte d'activitats sobre el connectivisme.
____________________________________________________________

Amplio aquesta entrada ja que m'ha estat molt complicat aconseguir desxifrar com havia de fer-ho per publicar un altre projecte a la xarxa.
Quan vaig fer l'entrada on parlava de la carpeta web vaig posar un enllaç a una activitat del JClic com a exemple.
Com ja vaig comentar, tots els nous projectes es guarden amb el nom d'índex per defecte. Doncs bé, quan anava a desar a la carpeta el projecte d'avui he vist que havia d'eliminar l'anterior projecte ja que tenien el mateix nom i no els podia guardar els dos a la mateixa carpeta web. La meva sorpresa ha estat quan, després de guardar-hi el projecte i l'arxiu que conté el paquet d'activitats he vist que encara se'm obria l'anterior activitat, la dels colors.
El cas és que no ho havia manera que pogués obrir l'activitat del connectivisme, ha arribat un moment que no se m'en obria cap perquè no trobava la carpeta d'origen de cap dels arxius (ja que, en esborrar l'activitat dels colors de la carpeta no podia trobar l'arxiu perquè estava creat des d'un altre ordinador.)

Finalment, he descobert que perquè es registrin els canvis dins la carpeta cal que aquesta estigui aturada. És a dir, hem d'aturar la carpeta, realitzar els canvis d'arxius i tornar-la a activar. Només així ens obrirà l'arxiu que nosaltres haguem afegit.

Però, hem d'esborrar tots els arxius que hi tinguem per publicar-ne de nous?
Haurem d'investigar-ho.

dissabte, 8 d’octubre de 2011

El connectivisme.


Des de l'assignatura UDTIC portem dies treballant l'aprenentatge a través de la xarxa. Vam dur a terme l'elaboració d'un PLE i ens hem endinsat a nous programes i eines que ens serveixen per ampliar el nostre entorn d'aprenentatge.
Vam elaborar un llistat de recursos que ens podrien ser útils per a la construcció del nostre propi PLE i alguns d'ells els hem començat a posar en pràctica des de l'assignatura.

Aquesta pràctica ens ha portat a introduir el concepte de connectivisme a l'aula a través del visionat de dos vídeos molt interessants: el primer The Networked Student, que relata la història d'un estudiant en relació amb el seu autoaprenentatge, l'establiment de xarxes socials i l'elaboració del seu PLE i, seguidament El conectivismo como teoria de aprendizage emergente, de Diego E. Leal Fonseca.

Aquest últim document ens dóna una visió generalitzada de les diverses teories sobre l'aprenentatge que han anat sorgint al llarg del temps, des de finals del s. XIX fins l'actualitat, on topem amb la idea del connectivisme.

L'autor del vídeo esmenta que el fet que apareguin certes idees en certs moments històrics no és cap casualitat sinó que apareixen perquè van lligades a uns fets que sorgeixen a la societat; l'aparició dels primers ordinadors (1940) i l'aparició o, més ben dit, l'ús massiu d'internet (1990) són dos dels esdeveniments que han marcat aquestes teories.

El connectivisme, teoria introduïda per G. Siemens i S. Downes, postula que el fet de formar part d'una xarxa social àmplia ens porta cap a l'aprenentatge. En altres paraules, el connectivisme es basa en la idea que aprendre és crear xarxes i navegar per elles, utilitzar-les i treure'n profit ja que, si no estem connectats a cap, perdem moltíssimes possibilitats d'aprenentatge i no formem part d'aquest efecte xarxa.
Aquestes connexions s'elaboren a partir de recursos i eines com els que parlàvem abans que permeten establir unes relacions i vincles que és el que realment té rellevància: la connexió entre diversos elements que em permeten fer pública una informació a la xarxa oferint-la a que tothom la pugui utilitzar i poder rebre de les persones que hi participen.

El rol de l'alumne que participa en aquest procés doncs és:
  • Formar part d'un ambient real d'aprenentatge.
  • Observar i realitzar pràctiques amb èxit.
  • Involucrar-se i reflexionar sobre la pràctica.
  • Auto regular-se.

Així doncs, cada individu pot pot trobar en la xarxa un mètode d'autoaprenentatge i recursos personals per seguir adquirint informació. El gran dubte llavors, es planteja quan, des de la universitat t'ensenyen les eines i et fan participar en un entorn social en xarxa perquè si tots som capaços d'elaborar el nostre propi aprenentatge, quin rol té el professor?

Tant en un vídeo com a l'altre parla del rol que ha d'assolir aquesta persona davant d'un procés d'aprenentatge d'aquestes característiques:
  • El mestre ha d'estar involucrat en una comunitat.
  • Ensenya a construir la xarxa i a aprofitar les oportunitats d'aprenentatge.
  • Actua com a guia; ensenya a comunicar-se adeqüadament, a demanar ajuda a experts i a filtrar la informació o vetar un recurs.
  • S'alegra quan veu que els seus alumnes aconsegueixen el que s'han proposat.
En definitiva, és una persona que recolza als seus estudiants, els ajuda a organitzar tota la informació i a crear una xarxa que més endavant puguin seguir i vulguin seguir utilitzant per aprendre.

El visionat d'aquest documents ha estat força interessant ja que la meva perspectiva sobre les xarxes socials i d'aprenentatge s'havia quedat força enrera. És una manera d'entendre i descobrir nous conceptes que s'adapten i encaixen amb les característiques de la societat actual. No podem treballar com sempre s'havia treballat si les coses ja no són com èren.
Hem d'aprendre a adaptar-nos als canvis i saber treure'n profit perquè és la manera més eficaç d'aprendre i evolucionar.

Penso que com a futurs mestres hem d'entendre aquest nou concepte com una nova via que ens durà cap a nous recursos, eines i aplicacions fins ara desconeguts per nosaltres i que ens seran molt més útils a l'aula que no pas un llibre de text.

dimecres, 5 d’octubre de 2011

Ús del JClic i carpeta web

Des del bloc 2 de l'assignatura es treballa l'ús de la tecnologia com a eina didàctica.
Hem respassat les metàfores de l'ordinador ja treballades a primer des de l'assignatura de "Gestió de la informació i les TIC":

- L'ordinador com a tutor (JClic)
- L'ordinador com a eina (ArtRage, paint)
- L'ordinador com a alumne (WinLogo)
- L'ordinador com a simulador (Crayon Physics, Sims, Age of Empires).

El mestre ens presenta una eina per treballar a l’escola amb les noves tecnologies: el JClic.
Utilitzant aquesta eina es treballa l’ordinador com a tutor ja que pot ser una eina d’autoaprenentatge.
Ens centrarem en el JClic Author, que és el que ens permet crear activitats per dur-les a terme des de la xarxa.
Buscant a la pàgina del JClic trobem que té un cercador que ens permet buscar les activitats que més ens convinguin segons les característiques del que busquem si és que no volem elaborar unes activitats especials nosaltres mateixos i preferim utilitzar-ne de ja predeterminades.

Per crear una activitat seguirem aquests passos:
- obrir jclik author
- anar a fitxer → nou projecte
- un cop li hem posat un nom, anem a activitats i creem el tipus d’activitat que ens convingui. Li posem un nom, una descripció i, seguidament anem a la pestanya contigua que ens permet seguir en l’elaboració de l’activitat. A l’apartat PLAFÓ és on definirem realment l’activitat. És important situar els resultats amb la qüestió correcte ja que el mateix programa els desordena aleatòriament.

Un projecte és un conjunt d’activitats, per tant cada projecte serà un paquet d’activitats.

El professor ens ha creat una carpeta web a tots nosaltres gràcies a la qual podem publicar aquest tipus d'eines online.

Seguidament hem de crear-lo com a pàgina web i, el mateix programa, per defecte, ens el guarda amb el nom d'
index.
És molt important no canviar el nom que se li assigna a l'arxiu per defecte ja que no se'ns obrirà online cap més arxiu que no sigui el que duu aquest nom.
Llavors, clicant directament a aquest enllaç, que és el de la meva carpeta web podeu accedir a l'activitat que hem creat avui de prova.

diumenge, 2 d’octubre de 2011

Recurs didàctic.

L'altre dia parlàvem que ens agradaria treballar les TIC com a recurs didàctic per poder utilitzar-les a l'escola.

En el meu cas m'interessa molt trobar eines i recursos útils ja que estic treballant en una escola fent l'estraescolar d'anglès amb nens i nenes d'educació infantil. A l'escola diposen de pissarres digitals a cada aula i enso que és el recurs perfecte per a fer les classes més dinàmiques i que els infants puguin tenir-hi més participació.

Buscant i mirant pàgines buscant-ne alguna que m'ajudés a trobar contes i activitats en anglès per a nens i nenes d'educació infantil i n'he trobat una que penso que està força completa i on s'hi poden trobar bastants recursos.

Us adjunto l'enllaç, espero que us sigui útil.

La veritat és que l'he utilitzat i els infants han mostrat interès i participació en les activitats. Els ha fascinat poder utilitzar la PDI no tan sols per veure videos sinó com a eina on poder "jugar" i ser partíceps del seu aprenentatge.
En ser tant petits necessiten molts estímuls que els mantinguin atents al que treballem i és per això que un recurs d'aquestes característiques és una eina ideal. No cal tampoc utilitzar-lo cada dia ja que perdria l'interès però de tant en tant és atractiu i motivador per a ells.